Diferència entre les revisions de "El Crit de la llengua"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''''Crit de la llengua''''' és un llibre de [[Josep Alminyana i Vallés]] ([[Cerdà]], [[1916]]-[[Torrella]], [[2006]]), una obra mestra de la [[llengua valenciana]]. | + | [[Archiu:Critllen.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]] |
| + | |||
| + | El '''''Crit de la llengua''''' és un llibre de [[Josep Alminyana i Vallés]] ([[Cerdà]], [[1916]] - [[Torrella]], [[2006]]), una obra mestra de la [[llengua valenciana]]. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
En l'any [[1981]] l'entitat [[Valéncia 2000]] va editar (en [[Normes d'El Puig]]) el llibre de Josep Alminyana titulat ''El Crit de la llengua'', que com diu el seu autor: | En l'any [[1981]] l'entitat [[Valéncia 2000]] va editar (en [[Normes d'El Puig]]) el llibre de Josep Alminyana titulat ''El Crit de la llengua'', que com diu el seu autor: | ||
| Llínea 6: | Llínea 10: | ||
El ''Crit de la llengua'', sería reeditat en dos ocasions més: en l'any [[1999]] per l'entitat [[Lo Rat Penat]] i en l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]]. | El ''Crit de la llengua'', sería reeditat en dos ocasions més: en l'any [[1999]] per l'entitat [[Lo Rat Penat]] i en l'any [[2006]] per la [[Diputació de Valéncia]]. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|En el pròlec de Josep Alminyana i Vallés en el llibre ''El Crit de la llengua''}} | ||
| + | |||
| + | És famosa la frase de Josep Alminyana: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.|Josep Alminyana, 1981}} | ||
== Ficha del llibre == | == Ficha del llibre == | ||
| − | * Títul: ''El Crit de la llengua'' | + | * Títul: ''El Crit de la llengua''. |
| − | * Autor: [[Josep Alminyana i Vallés]] | + | * Autor: [[Josep Alminyana i Vallés]]. |
| − | * Imprenta: Gràfiques Marí Montanyana, S.L. (Ed.2006) | + | * Imprenta: Gràfiques Marí Montanyana, S.L. (Ed.2006). |
| − | * Editorial: Valéncia 2000 (1ª ed.) | + | * Editorial: Valéncia 2000 (1ª ed., [[1981]]); [[Lo Rat Penat]] (2ª ed., [[1999]]); [[Diputació de Valéncia]], (3ª ed., [[2006]]). |
* Any: 1981 | * Any: 1981 | ||
| Llínea 21: | Llínea 31: | ||
* Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia. | * Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia. | ||
| − | * ISBN: 84-7795-428-3 | + | * ISBN: 84-7795-428-3. |
| + | |||
| + | * Depòsit Llegal: V-3735-2006 (Ed.2006). | ||
| + | |||
| + | * Idioma: Valencià. | ||
| + | |||
| + | == Sinopsis == | ||
| + | |||
| + | El llibre és un compendi d'autors clàssics (escritors dels sigles XVI, XVII i XVIII) contenint les seues biografies, aixina com, allò que dien sobre la [[Llengua Valenciana]] i fotos dels documents. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| − | + | {{Cita|1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]] (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el [[Monasteri d'El Puig|Real Monasteri del Puig de Santa Maria]]. Estes [[Normes del Puig]], nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià. | |
| + | La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra '[[El Crit de la Llengua]]' del llingüiste i Academic de la RACV [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana Vallés]] i [[Joan Alarcó i Preciado]]. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX.'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferrre]] (Valéncia, 2005)}} | ||
| + | |||
| + | == Cites del llibre == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Llengua polida (la [[Llengua Valenciana]]), dolça i bonica de la que diu [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez i Pidal]]: ''Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España'', i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim [[Miguel de Cervantes|Cervantes]]: ''Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable''.|''El Crit de la Llengua'' (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Josep Alminyana i Vallés]] | ||
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 40: | Llínea 76: | ||
[[Categoria:Cultura Valenciana]] | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | ||
[[Categoria:Filologia]] | [[Categoria:Filologia]] | ||
| + | [[Categoria:Bibliografia]] | ||
| + | [[Categoria:Llibres]] | ||
| + | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
| + | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Valencià]] | ||
Última revisió del 10:57 13 nov 2024
El Crit de la llengua és un llibre de Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916 - Torrella, 2006), una obra mestra de la llengua valenciana.
Història[editar | editar còdic]
En l'any 1981 l'entitat Valéncia 2000 va editar (en Normes d'El Puig) el llibre de Josep Alminyana titulat El Crit de la llengua, que com diu el seu autor:
El Crit de la llengua és un analisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis grafics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana. Josep Alminyana
El Crit de la llengua, sería reeditat en dos ocasions més: en l'any 1999 per l'entitat Lo Rat Penat i en l'any 2006 per la Diputació de Valéncia.
Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.
En el pròlec de Josep Alminyana i Vallés en el llibre El Crit de la llengua
És famosa la frase de Josep Alminyana:
Nosatres, els valencians, no volem res que no siga nostre. Pero per això mateix, no permetrem que ningú gose tocar ni apropiar-se de res de lo que nos pertany. Valéncia i el seu Regne no volen ser una atra cosa que això: Valéncia i res més que Valéncia, és dir, la Pàtria dels Valencians.
Josep Alminyana, 1981
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
- Títul: El Crit de la llengua.
- Autor: Josep Alminyana i Vallés.
- Imprenta: Gràfiques Marí Montanyana, S.L. (Ed.2006).
- Editorial: Valéncia 2000 (1ª ed., 1981); Lo Rat Penat (2ª ed., 1999); Diputació de Valéncia, (3ª ed., 2006).
- Any: 1981
- Lloc de publicació: Ciutat de Valéncia.
- ISBN: 84-7795-428-3.
- Depòsit Llegal: V-3735-2006 (Ed.2006).
- Idioma: Valencià.
Sinopsis[editar | editar còdic]
El llibre és un compendi d'autors clàssics (escritors dels sigles XVI, XVII i XVIII) contenint les seues biografies, aixina com, allò que dien sobre la Llengua Valenciana i fotos dels documents.
Cites[editar | editar còdic]
1981. L'oficialisacio de l'ortografia de la seccio de Llengua i Lliteratura de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) tingue lloc en un gran acte celebrat el 7 de maig de 1981 en el Real Monasteri del Puig de Santa Maria. Estes Normes del Puig, nomenades 'Normes Ortografiques de l'Idioma Valencià' foren adoptades com a propies per la Comissio Mixta de Bilingüisme, sent publicades de manera oficial per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educacio del Consell Valencià.
La societat valencianista Valencia 2000 fa la 1ª edicio de l'obra 'El Crit de la Llengua' del llingüiste i Academic de la RACV Josep Alminyana Vallés i Joan Alarcó i Preciado. Una primera recopilacio de testimonis en defensa de la Llengua Valenciana que aporta importants documents originals dels nostres autors entre els sigles XIV i XVIII. Els originals, presentat pel llingüiste Alminyana, acrediten l'incomparable valor historic de l´indiscutible Idioma Valencià.
¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX y XX., per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005)
Cites del llibre[editar | editar còdic]
Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.
Pròlec de l'autor del llibre El Crit de la llengua, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)
La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.
El Crit de la llengua, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)
La Llengua Valenciana te existencia pròpia i independent de les del seu entorn geografic, que no es, ni mai potser, una variant del catala, pretenciosament importat pels qui acompanyaren a En Jaume I en la Conquista de Valencia, sino una llengua autoctona que, si be en sa formacio va rebre la influencia eficaç del llati i de les atres llengües romaniques,...
El Crit de la llengua, per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)
Llengua polida (la Llengua Valenciana), dolça i bonica de la que diu Menéndez i Pidal: Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España, i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim Cervantes: Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
El Crit de la Llengua (Valéncia, 1981), de Josep Alminyana i Vallés