Diferència entre les revisions de "Simon de Rojas Clemente"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb| | + | [[File:Retrato-de-Simón-de-Rojas-Clemente-y-Rubio.png|thumb|220px|Simón de Rojas Cosme Damián Clemente i Rubio]] |
| − | '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] | + | '''Simon de Rojas Clemente i Rubio''', ([[Titagües]], [[Valéncia]], [[27 de setembre]] de [[1777]] - † [[Madrit]], [[27 de febrer]] de [[1827]]) va ser un gran botànic, discípul de [[Cavanilles|Antoni Cavanilles]]. |
| − | Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià | + | Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a [[Marià Lagasca]], pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades. |
| − | Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[ | + | Publicà numerosos treballs sobre les varietats de [[cotó]] , [[Raïm|vinya]], [[Oliva|olivera]], [[llimera]], [[fraula]], [[creïlla]], [[pimentó]], [[forment]]...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any [[1864]], casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827. |
| + | == Referències == | ||
| + | * Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK) | ||
| + | * Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK) | ||
| + | * Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK) | ||
| + | * Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Colmeiro, Miguel. ''La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos'', Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858 | ||
| + | * Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p | ||
| + | * Piqueras, Juan. ''Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente'', en Mètode, núm. 34 (2002) | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Botànics]] | [[Categoria:Botànics]] | ||
[[Categoria:Botànics valencians]] | [[Categoria:Botànics valencians]] | ||
Última revisió del 19:00 25 dec 2023
Simon de Rojas Clemente i Rubio, (Titagües, Valéncia, 27 de setembre de 1777 - † Madrit, 27 de febrer de 1827) va ser un gran botànic, discípul de Antoni Cavanilles.
Inicia estudis de Teologia, pero els abandonà per a dedicar-se a les Llengües Orientals i a les Ciències Natutals. Estudià botànica en el Real Jardí Botànic de Madrit en Cavanilles. Es va interessar per les criptògames junt a Marià Lagasca, pero sobre tot es va dedicar a l'estudi de les plantes cultivades.
Publicà numerosos treballs sobre les varietats de cotó , vinya, olivera, llimera, fraula, creïlla, pimentó, forment...etc... Encara que no oblidà l'observació de la flora natural, confeccionant un extens herbari i publicant diversos estudis florístics, entre els que destaca “Plantas que viven espontáneamente en el término de Titaguas”, que va aparéixer en l'any 1864, casi quaranta anys posteriorment a la seua mort, que es va produir en Madrit en l'any 1827.
Referències[editar | editar còdic]
- Annal. Naturh. Hofmus. Wien ix. 1894 352 (IK)
- Elench. Pl. Nov. 69 1838 (IK)
- Folia Geobot. Phytotax. 7(3): 315. 1972 (IK)
- Rubio, Clemente. Simón de Rojas (2000). Fernando Martín Polo, ed. Historia civil, natural y eclesiástica de Titaguas. Valéncia: PUV
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel. La botánica y los botánicos de la Península Hispano-Lusitana: estudios bibliográficos y biográficos, Madrid: Imprenta y Estereotípa de M. Rivadeneyra, 1858
- Martín Polo, Simón de Rojas Clemente, Valéncia: PUV, 2016, 606 p
- Piqueras, Juan. Gesta y vida de un insigne botánico. Reseña biográfica de Simón de Rojas Clemente, en Mètode, núm. 34 (2002)