Diferència entre les revisions de "Che"
(Text reemplaça - 'Uruguay]]' a 'Uruguai]]') |
|||
(No es mostren 53 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Che''' és una interjecció típica | + | [[Image:Tomo.1.M-3720900-0.jpg|230px|thumb|Logotip d'una discoteca del Cap i Casal.]] |
− | + | ||
+ | '''Che''' és una interjecció típica valenciana que s'usa per a donar a entendre reaccions de sorpresa, entusiasme, enuig o uns atres sentiments. És molt utilisada en el [[Regne de Valéncia]], encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'[[espanyol]] o el [[portugués]] de [[Brasil]]. | ||
+ | |||
+ | == En el Regne de Valéncia == | ||
+ | [[Image:Escut-falla-che-collons-copia.png|230px|thumb|Escut d'una falla de la ciutat riberenca de Sueca. És molt típic usar '''che''' seguit de collons o redéu, per eixemple.]] | ||
+ | |||
+ | Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ''ʧé'' o, majoritariament ''ʧέ''<ref name=AVL> [http://www.avl.gva.es/lexicval/ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> <ref name=dcvb> [http://dcvb.iecat.net/ Xe, en DCVB, feu clic en buscar i escrigau xe] </ref> , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal. | ||
+ | |||
+ | És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com ''che''<ref name=RACV>{{DGLV|Che}}, en el diccionari de la RACV]</ref>, encara que actualment, les normes ortogràfiques de l'[[AVL]], l'escriga ''xe''<ref name=lletraX> [http://www.upv.es/entidades/SPNL/info/U0734521.pdf Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36] </ref> lo qual fa que se puga confondre en la lletra [[x|xe]] (''ʃe''). | ||
+ | |||
+ | També, en llocs de l'antiga [[Corona d'Aragó]], aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com [[Castella-La Mancha|La Mancha]] o [[Múrcia]], inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres [[Amèrica del Sur|països hispanoamericans]] i [[Amèrica del Nort|estats nortamericans]]<ref name=migracions> [https://es.wikipedia.org/wiki/Inmigraci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_en_Argentina Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol] </ref> <ref name=migracions2> [http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/139486/america--la-tierra-prometida-para-miles-de-valencianos.html Migracions valencianes cap a Amèrica] </ref> <ref name=migracions3> [https://elpais.com/ccaa/2013/05/11/valencia/1368290136_869497.html Migrants valencians de La Marina] </ref> , als natius valencians se'ls coneix com '''chés''', o si és una persona concreta ''un home '''che''''' o ''una dòna '''che'''''. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com '''La Terra del Che''' en valencià, '''La Terra del Xe''' en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ''ʃέ'' per ''ʧέ'' a fi de fer-ho més valencià), o en castellà '''La Tierra del Che'''. | ||
+ | |||
+ | ==En Argentina== | ||
+ | Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí<ref name=chearg> [https://virgulilla.wordpress.com/2009/08/07/sentido-de-la-expresion-che-en-argentina/ L'ús del Che en Argentina] </ref>, també està present en països com [[Uruguai]], [[Paraguai]] i les zones del sur de [[Bolívia]].<ref name=cheatravolta> [https://www.asihablamos.com/word/palabra/Ch%C3%A9.php Che en tots els països a on s'ampra] </ref> S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com '''chés''', sent pràcticament un sinònim. | ||
+ | |||
+ | ==Curiositats== | ||
+ | [[File:CheHigh.jpg|230px|thumb|El Che Guevara, aixina era conegut el revolucionari argentí, ya que gastava prou a sovint l'interjecció.]] | ||
+ | * Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el ''che'', a part de tindre uns atres com per eixemple ''El Chancho'' o ''El Loco'', en valencià ''El Foll''. | ||
+ | * Che també se sol utilisar en zones de [[Galícia]] com la Costa de Mort, en [[Brasil]], en [[Portugal]] i en zones d'[[Itàlia]]. | ||
+ | * Als seguidors del [[Valéncia C.F.]] se'ls coneix també com els ''chés''. | ||
+ | |||
+ | ==Enllaços externs== | ||
+ | * [https://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/02/130213_che_argentino_jr El "che" no es argentino, en castellà] | ||
+ | * [https://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los-jugadores-del-valencia-se-les-llama-ches ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà] | ||
+ | * [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/cha/ Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM] | ||
+ | * [http://ricartgarciamoya.com/diccionari/che-chec-chei/ Che, chec, chei en el DHIVM] | ||
+ | * [https://www.lanacion.com.ar/sociedad/de-donde-viene-la-expresion-che-su-origen-valenciano-veneciano-y-guarani-nid2086786 De dónde viene la expresión "che"] | ||
+ | |||
+ | ==Referències== | ||
+ | |||
+ | |||
+ | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | ||
+ | [[Categoria:Valencià]] |
Última revisió del 16:34 16 dec 2022
Che és una interjecció típica valenciana que s'usa per a donar a entendre reaccions de sorpresa, entusiasme, enuig o uns atres sentiments. És molt utilisada en el Regne de Valéncia, encara que també podem trobar-la en atres idiomes com l'espanyol o el portugués de Brasil.
En el Regne de Valéncia[editar | editar còdic]
Els valencians l'amprem a fi d'expressar qualsevol tipo de sentiment. Se pot pronunciar ʧé o, majoritariament ʧέ[1] [2] , encara que que tinga atres formes de pronunciació segons el poble o la zona dialectal.
És amprada des de ben antic i la trobem escrita en diversos llocs com che[3], encara que actualment, les normes ortogràfiques de l'AVL, l'escriga xe[4] lo qual fa que se puga confondre en la lletra xe (ʃe).
També, en llocs de l'antiga Corona d'Aragó, aixina com en regions llimítrofes en el Regne de Valéncia com La Mancha o Múrcia, inclús en atres regions espanyoles i pels espanyols i valencians que migraren cap ad atres països hispanoamericans i estats nortamericans[5] [6] [7] , als natius valencians se'ls coneix com chés, o si és una persona concreta un home che o una dòna che. També al Regne de Valéncia se li coneix, en els llocs citats adés, com La Terra del Che en valencià, La Terra del Xe en català (a voltes, canviant la seua pronúncia natural ʃέ per ʧέ a fi de fer-ho més valencià), o en castellà La Tierra del Che.
En Argentina[editar | editar còdic]
Encara que esta interjecció l'associem en el llenguage típic argentí[8], també està present en països com Uruguai, Paraguai i les zones del sur de Bolívia.[9] S'usa practicament de la mateixa forma que en el Regne pero en connotacions més a sovint exclamatives i de sorpresa. No obstant això, depén del país o la regio. Aixina com als valencians, als argentins també se'ls coneix com chés, sent pràcticament un sinònim.
Curiositats[editar | editar còdic]
- Ernesto Guevara era conegut en el sobrenom de Che Guevara, ya que sempre estava utilisant el che, a part de tindre uns atres com per eixemple El Chancho o El Loco, en valencià El Foll.
- Che també se sol utilisar en zones de Galícia com la Costa de Mort, en Brasil, en Portugal i en zones d'Itàlia.
- Als seguidors del Valéncia C.F. se'ls coneix també com els chés.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- El "che" no es argentino, en castellà
- ¿Por qué a los jugadores del Valencia se les llama 'ches'?, en castellà
- Cha (che en valencià castellonenc), en el DHIVM
- Che, chec, chei en el DHIVM
- De dónde viene la expresión "che"
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Xe, en el diccionari de l'AVL, feu clic en buscar i escrigau xe
- ↑ Xe, en DCVB, feu clic en buscar i escrigau xe
- ↑
- «Che». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)., en el diccionari de la RACV]
- ↑ Gràmatica oficial del valencià. Capítul 2: l'ortografia, pàgina 36
- ↑ Migracions espanyoles, Wikipedia en espanyol
- ↑ Migracions valencianes cap a Amèrica
- ↑ Migrants valencians de La Marina
- ↑ L'ús del Che en Argentina
- ↑ Che en tots els països a on s'ampra