Diferència entre les revisions de "Aforro"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Piggy bank2.jpg|right|thumb|La [[vedriola]] és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passat a simbolisar l' | + | [[Archiu:Piggy bank2.jpg|right|thumb|La [[vedriola]] és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passat a simbolisar l'aforro.]] |
| − | [[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per | + | [[Archiu:Avarice.jpg|thumb|Tradicionalment, s'ha associat l'[[avarícia]] en l'afany desmedit per aforrar.]] |
| − | + | ||
| + | La paraula valenciana '''Aforro''',<ref>{{DGLV|aforro}}</ref> '''aforrament'''<ref>{{DGLV|aforrament}}</ref> o, dialectalment, '''alforro'''<ref>{{DGLV|alforro}}</ref> té diferents accepcions, segons el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV): | ||
| + | |||
| + | * L'acció d'aforrar o guardar diners. | ||
| + | * L'acció d'estalviar o evitar fer un gasto o un treball. | ||
| + | * Lo que s'aforra. | ||
| + | |||
| + | L'aforro és, puix, l'acció de separar una part de l'[[ingrés]] mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.<ref>{{Cita publicación |url=https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Ahorro&oldid=90314921 |títul=Ahorro |data=7 d'abril de 2016 |publicació=Wikipedia, la enciclopedia libre |dataaccés=8 de mayo de 2016}}</ref> En térmens de [[teoria econòmica]] l'aforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments [[financer]]s destinats a incrementar l'aforro que es pretén realisar. | ||
| + | |||
| + | Els valencians usen la paraula "aforro" habitualment quan se parla de temes de diners per a atres assunts la paraula que s'usa és "estalvi" (acció d'estalviar). | ||
| + | |||
| + | Eixemples: | ||
| + | |||
| + | * Estic fent un aforro mensual per a les vacacions d'estiu. | ||
| + | * Els meus aforros en el banc en són prou per a comprar la casa. | ||
| + | |||
| + | La '''Caixa d'aforros''', és l'establiment o banc, de caràcter públic o privat, a on s'alcen els diners aforrats i que dona uns interessos proporcionals a la cantitat alçada. La Caixa d'Aforros de Valéncia es creà en l'any [[1877]] per a fomentar l'aforro entre els valencians. | ||
== Definició i història == | == Definició i història == | ||
| − | L' | + | L'aforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder aforrar i [[invertir]] a l'hora. L'aforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses e inclús nacions. |
| − | Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a | + | Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En [[Egipte]] i [[China]] s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a aforrar eixe be material en el futur. En l'any [[1462]] se fundà la primera organisació de l'aforro, un [[mont de pietat]], per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els [[Banc]]s.<ref name= ahorro3>{{Cita web |url=http://www.economia.com.mx/el_ahorro_y_su_historia.htm |títul=El ahorro y su historia |fechaacceso=30 de julio de 2014}}</ref> |
== Classificació == | == Classificació == | ||
| − | L' | + | L'aforro es pot classificar en aforro privat i en aforro públic. |
| − | * L' | + | * L'aforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'[[estat]] (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses). |
| − | ** L' | + | ** L'aforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis, |
| − | ** L' | + | ** L'aforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat. |
| − | * L' | + | * L'aforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'[[impost]]s i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura ([[carretera|carreteres]], ponts, [[colege|coleges]], [[hospital]]s, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'[[estat]] aforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un [[Política fiscal|superàvit fiscal]], el cas contrari conduiria a un [[dèficit]] fiscal. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 24: | Llínea 40: | ||
* [[Hipótesis del cicle vital]] | * [[Hipótesis del cicle vital]] | ||
* [[Hipótesis de l'ingrés relatiu]] | * [[Hipótesis de l'ingrés relatiu]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{DGLV|Aforro}} | ||
| + | |||
* [http://bastiat.org/es/lqsvylqnsv.html#ahorro_y_lujo Ahorro y lujo], capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por [[Frédéric Bastiat]] | * [http://bastiat.org/es/lqsvylqnsv.html#ahorro_y_lujo Ahorro y lujo], capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por [[Frédéric Bastiat]] | ||
* [http://www.liberalismo.org/articulo/241/12/funcion/ahorro/ La función del ahorro], por [[Eugen von Böhm-Bawerk]] | * [http://www.liberalismo.org/articulo/241/12/funcion/ahorro/ La función del ahorro], por [[Eugen von Böhm-Bawerk]] | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Societat]] | [[Categoria:Societat]] | ||
[[Categoria:Economia]] | [[Categoria:Economia]] | ||
Última revisió del 12:37 28 oct 2024
La vedriola és un recipient que servix per a almagasenar monedes. Culturalment ha passat a simbolisar l'aforro.
Tradicionalment, s'ha associat l'avarícia en l'afany desmedit per aforrar.
La paraula valenciana Aforro,[1] aforrament[2] o, dialectalment, alforro[3] té diferents accepcions, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV):
- L'acció d'aforrar o guardar diners.
- L'acció d'estalviar o evitar fer un gasto o un treball.
- Lo que s'aforra.
L'aforro és, puix, l'acció de separar una part de l'ingrés mensual que obté una persona o empresa en l'objectiu d'alçar-lo per a un futur, se pot usar per a algun gasto important que es tinga, algun imprevist o emergència econòmica.[4] En térmens de teoria econòmica l'aforro es referix a la part de la renta o ingrés no dedicada al consum, sino a atres fins i és un concepte econòmic important. Existixen diverses modalitats d'alforro aixina com diversos instruments financers destinats a incrementar l'aforro que es pretén realisar.
Els valencians usen la paraula "aforro" habitualment quan se parla de temes de diners per a atres assunts la paraula que s'usa és "estalvi" (acció d'estalviar).
Eixemples:
- Estic fent un aforro mensual per a les vacacions d'estiu.
- Els meus aforros en el banc en són prou per a comprar la casa.
La Caixa d'aforros, és l'establiment o banc, de caràcter públic o privat, a on s'alcen els diners aforrats i que dona uns interessos proporcionals a la cantitat alçada. La Caixa d'Aforros de Valéncia es creà en l'any 1877 per a fomentar l'aforro entre els valencians.
Definició i història[editar | editar còdic]
L'aforro és l'excedent de qualsevol be econòmic al final d'un periodo. Existixen diferents classes d'alforro, aixina com diferents instruments financers per a poder aforrar i invertir a l'hora. L'aforro el poden realisar tant persones, famílies, empreses e inclús nacions.
Des de temps antics ya es feya esta activitat, encara que no en bens econòmics principalment. En Egipte i China s'alçaven els fruits de les collites obtengudes per a aforrar eixe be material en el futur. En l'any 1462 se fundà la primera organisació de l'aforro, un mont de pietat, per a cuidar als integrants del robament parcial o total. Per eixa época també s'escomençaren a crear els Bancs.[5]
Classificació[editar | editar còdic]
L'aforro es pot classificar en aforro privat i en aforro públic.
- L'aforro privat és aquell que realisen les organisacions privades que no pertanyen a l'estat (bàsicament famílies, institucions sense ànim de lucre i empreses).
- L'aforro d'una empresa privada autònoma, equival al seu benefici manco la part d'este que és repartida als seus propietaris o accionistes en forma de dividents o participació en beneficis,
- L'aforro de les famílies és igual a la renda disponible familiar manco en consum privat.
- L'aforro públic el realisa l'Estat, el qual també rep ingressos a través d'imposts i d'atres activitats, a l'hora que gasta en inversió social, en infraestructura (carreteres, ponts, coleges, hospitals, etc.), en justícia, en seguritat nacional, etc. Quan l'estat aforra vol dir que els seus ingressos són majors que els seus gastos i es presenta un superàvit fiscal, el cas contrari conduiria a un dèficit fiscal.
Vore també[editar | editar còdic]
- Desahorro.
- Krugerrand
- Hipótesis de l'ingrés absolut
- Hipótesis de l'ingrés permanent
- Hipótesis del cicle vital
- Hipótesis de l'ingrés relatiu
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Ahorro y lujo, capítulo XI de Lo que se ve y lo que no se ve, por Frédéric Bastiat
- La función del ahorro, por Eugen von Böhm-Bawerk