Diferència entre les revisions de "Pep Gimeno"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Infotaula persona
+
{{Biografia|
−
| nom                 = Pep Gimeno ''Botifarra''
+
| nom = Josep Gimeno i Montell
−
| image               = Pepe_Botifarra.jpg
+
| image = [[File:Pep Gimeno Botifarra, Cant al Ras 2016 05.jpg|250px]]
−
| peu                  = Viu en [[Dénia]] el [[2 de decembre]] de [[2007]]
+
| peu =  
−
| nom_naiximent        = Josep Gimeno Montell
+
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
−
| alies                = "Botifarra"', Pep Gimeno "Botifarra"
+
| ocupació = Cantant
−
| data_naiximent      = {{data de naiximent i edat|1960|3|21}}
+
| data_naix = [[21 de març]] de [[1960]]  
−
| lloc_naiximent      = [[Xàtiva]], [[la Costera]] <br/>([[Comunitat Valenciana]])
+
| lloc_naix = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
−
| instrument          = veu, pandero en canya badada, postices...
+
| data_mort =  
−
| genero              = [[albaes]], [[folk]]
+
| lloc_mort = 
−
| artistes_relacionats = [[Sarau (grup)|Sarau]]<br />[[Nèstor Mont]]<br />Ball a Banda<br />[[Miquel Gil]]
 
−
| lloc_web            = [http://www.pepgimenobotifarra.wordpress.com]
 
 
}}
 
}}
 +
'''Josep Gimeno i Montell''', més conegut pel nom artístic de '''Pep Gimeno «Botifarra»''', ([[Xàtiva]], [[21 de març]] de [[1960]]) és un [[Cant valencià d'estil|''cantaor tradicional'']] [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], en vora trenta anys d'experiència que, recentment, ha conseguit resò mediàtic al gravar el seu primer disc com a artiste titular, guardonat en el [[Premis Ovidi|Premi Ovidi]] [[2007]] al «millor disc de [[Folc|folc]] i noves músiques». Ademés és reconegut per la seua faena d'arreplegar mostres de la cultura musical oral valenciana.<ref name="eldiario">{{ref-notícia|títul=Pep Gimeno ‘Botifarra’, el carisma d'un ‘cantaor’|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/cv/val/musicaval/Pep-Gimeno-Botifarra-carisma-cantaor_6_638046195.html|consulta=7 novembre 2017|data=2017-5-1}}</ref>
  
−
'''Josep Gimeno i Montell''', més conegut pel nom artístic de '''Pep Gimeno «Botifarra»''', ([[Xàtiva]], [[1962|1960]]) és un [[Cant valencià d'estil|''cantaor'']] [[Cultura popular|tradicional]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], en vora trenta anys d'experiència que, recentment, ha conseguit resò mediàtic al gravar el seu primer disc com a artiste titular, guardonat en el [[Premis Ovidi|Premi Ovidi]] [[2007]] al «millor disc de [[Folc|folc]] i noves músiques». Ademés és reconegut per la seua faena d'arreplegar mostres de la cultura musical oral valenciana.<ref name="eldiario">{{ref-notícia|títul=Pep Gimeno ‘Botifarra’, el carisma d'un ‘cantaor’|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/cv/val/musicaval/Pep-Gimeno-Botifarra-carisma-cantaor_6_638046195.html|consulta=7 novembre 2017|data=2017-5-1}}</ref>
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Naixcut en el barri de la Juderia de [[Xàtiva]] dins una família de malnom [[Botifarra]] (de la qual en aquell temps era besnet), va debutar en les ''[[albaes]]'' del carrer Puig de [[Xàtiva]] en catorze o quinze anys:<ref>{{ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/cachitos-de-hierro-y-cromo/cachitos-hierro-cromo-cachinos-ferro-eta-kromoak/4301878/|consulta=13 novembre 2017|títul=Cachiños de ferro eta kromoak|obra=Cachitos de Hierro y cromo|editor=RTVE}} Minut 34:35</ref> sa yaya materna, originària de [[Benigànim]], ([[Vall d'Albaida]]), fon la primera a ensenyar-li cançons populars.
  
−
== Biografia ==
+
Llavors, va escomençar a fer treball de camp en el [[Sarau (grup)|grup Sarau]] de la [[Costera de Ranes]] i, durant la [[anys 1980|década del 1980]], va deprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, en lo qual se va convertir en depositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les varen gravar en l'any [[1985]] en el sol disc de Sarau, ''Balls i cançons de la Costera'', en el qual Botifarra ya interpreta -entre moltes atres peces ballables- un [[Cant de batre|cant de batre]], l'estil en que més s'identifica.
  
−
Naixcut en el barri de la Juderia de [[Xàtiva]] dins una família de malnom [[Botifarra]] (de la qual en aquell temps era besnet), va debutar en les ''[[albaes]]'' del carrer Puig de [[Xàtiva]] en catorze o quinze anys:<ref>{{ref-web|url=http://www.rtve.es/alacarta/videos/cachitos-de-hierro-y-cromo/cachitos-hierro-cromo-cachinos-ferro-eta-kromoak/4301878/|consulta=13 novembre 2017|títul=Cachiños de ferro eta kromoak|obra=Cachitos de Hierro y cromo|editor=RTVE}} Minut 34:35</ref> la seua yaya materna, originària de [[Benigànim]], ([[Vall d'Albaida]]), fon la primera a ensenyar-li cançons populars.
+
Des de llavors, Botifarra s'ha destacat com a una de les veus més solicitades de cançó de raïl tradicional i colabora a sovint, sol o acompanyat per la '''Rondalla de la Costera''' o el grup '''Ball a Banda''' en grups de danses de la [[Ribera Alta|Ribera del Xúquer]], la [[Vall d'Albaida]] o la [[Safor]] i ha gravat diverses colaboracions en discs de [[Música d'arrel tradicional|música d'arrel tradicional]], [[Cançó d'autor|cançó d'autor]] i, inclús, [[Rock|rock]], entre les quals la participació en el primer disc de l'[[Algemesí|algemesinenc]] [[Nèstor Mont]], el qual en acabant s'encarregaria dels retocs del primer disc de Botifarra, ''Si em pose a cantar cançons'', «el vestit a mesura que li ha teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals» segons les notes del llibret:
  
−
Llavors, va escomençar a fer treball de camp en el [[Sarau (grup)|grup Sarau]] de la [[Costera de Ranes]] i, durant la [[anys 1980|década del 1980]], va deprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, en lo qual se va convertir en depositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les varen gravar en l'any [[1985]] en l'únic disc de Sarau, ''Balls i cançons de la Costera'', en el qual Botifarra ya interpreta -entre moltes atres peces ballables- un [[Cant de batre|cant de batre]], l'estil en el qual més s'identifica.
+
{{Cita|... si hi ha una manera de cantar al [[País Valencià|País Valencià]] que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i "valenciania" en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, ''Botifarra''.|[[Josep Vicent Frechina i Andreu|Josep Vicent Frechina]]}}
  
−
Des de llavors, Botifarra s'ha destacat com a una de les veus més solicitades de cançó de raïl tradicional i colabora a sovint, sol o acompanyat per la '''Rondalla de la Costera''' o el grup '''Ball a Banda''' en grups de danses de la [[Ribera Alta|Ribera del Xúquer]], la [[Vall d'Albaida]] o la [[Safor]] i ha gravat diverses colaboracions en discs de [[Música d'arrel tradicional|música d'arrel tradicional]], [[Cançó d'autor|cançó d'autor]] i, fins i tot, [[Rock|rock]], entre les quals la participació en el primer disc de l'[[Algemesí|algemesinenc]] [[Nèstor Mont]], el qual en acabant s'encarregaria dels arreglaments del primer disc de Botifarra, ''Si em pose a cantar cançons'', «el vestit a mesura que li ha teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals» segons les notes del llibret:
+
Que en valencià podem traduir com a:
  
−
{{Cita|... si hi ha una manera de cantar al [[País Valencià|País Valencià (sic)]] que irradie, com ninguna altra (sic), autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà (sic) i "valenciania" en la substància, aquesta (sic) és indubtablement la de Pep Gimeno, ''Botifarra''.|[[Josep Vicent Frechina i Andreu|Josep Vicent Frechina]]}}
+
{{Cita|... si hi ha una manera de cantar en el [[País Valencià|País Valencià]] que irradie, com cap atra, autenticitat en el gest, credibilitat en la manera de ser i "valenciania" en la substància, esta és indubtablement la de Pep Gimeno, ''Botifarra''.|[[Josep Vicent Frechina i Andreu|Josep Vicent Frechina]]}}
  
 
En l'any [[2011]], l'escritor [[Antoni Martínez Revert]] publicà la seua biografia oficial en el títul ''La veu de la memòria. Pep Gimeno, Botifarra''.
 
En l'any [[2011]], l'escritor [[Antoni Martínez Revert]] publicà la seua biografia oficial en el títul ''La veu de la memòria. Pep Gimeno, Botifarra''.
Llínea 77: Llínea 78:
  
 
{{ORDENA:Botifarra, Pep Gimeno}}
 
{{ORDENA:Botifarra, Pep Gimeno}}
 +
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Cantautors]]
 +
[[Categoria:Cantants]]
 
[[Categoria:Cantants valencians]]
 
[[Categoria:Cantants valencians]]
 +
[[Categoria:Músics]]
 
[[Categoria:Folcloristes]]
 
[[Categoria:Folcloristes]]
 +
[[Categoria:Pancatalanistes]]
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]
 
[[Categoria:Catalanisme]]

Última revisió del 11:49 24 maig 2024

Josep Gimeno i Montell
Pep Gimeno Botifarra, Cant al Ras 2016 05.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Cantant
Naiximent: 21 de març de 1960
Lloc de naiximent: Xàtiva, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Josep Gimeno i Montell, més conegut pel nom artístic de Pep Gimeno «Botifarra», (Xàtiva, 21 de març de 1960) és un cantaor tradicional valencià d'ideologia pancatalanista, en vora trenta anys d'experiència que, recentment, ha conseguit resò mediàtic al gravar el seu primer disc com a artiste titular, guardonat en el Premi Ovidi 2007 al «millor disc de folc i noves músiques». Ademés és reconegut per la seua faena d'arreplegar mostres de la cultura musical oral valenciana.[1]

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut en el barri de la Juderia de Xàtiva dins una família de malnom Botifarra (de la qual en aquell temps era besnet), va debutar en les albaes del carrer Puig de Xàtiva en catorze o quinze anys:[2] sa yaya materna, originària de Benigànim, (Vall d'Albaida), fon la primera a ensenyar-li cançons populars.

Llavors, va escomençar a fer treball de camp en el grup Sarau de la Costera de Ranes i, durant la década del 1980, va deprendre més de cinquanta cançons populars i romanços tradicionals directament de boca de les persones majors, en lo qual se va convertir en depositari d'una part important de la cultura de transmissió oral en vies d'extinció. Una dotzena d'estes peces les varen gravar en l'any 1985 en el sol disc de Sarau, Balls i cançons de la Costera, en el qual Botifarra ya interpreta -entre moltes atres peces ballables- un cant de batre, l'estil en que més s'identifica.

Des de llavors, Botifarra s'ha destacat com a una de les veus més solicitades de cançó de raïl tradicional i colabora a sovint, sol o acompanyat per la Rondalla de la Costera o el grup Ball a Banda en grups de danses de la Ribera del Xúquer, la Vall d'Albaida o la Safor i ha gravat diverses colaboracions en discs de música d'arrel tradicional, cançó d'autor i, inclús, rock, entre les quals la participació en el primer disc de l'algemesinenc Nèstor Mont, el qual en acabant s'encarregaria dels retocs del primer disc de Botifarra, Si em pose a cantar cançons, «el vestit a mesura que li ha teixit Néstor Mont i que fa que semblen noves les antigues melodies tradicionals» segons les notes del llibret:

... si hi ha una manera de cantar al País Valencià que irradie, com ninguna altra, autenticitat en el gest, credibilitat en el tarannà i "valenciania" en la substància, aquesta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra.

Que en valencià podem traduir com a:

... si hi ha una manera de cantar en el País Valencià que irradie, com cap atra, autenticitat en el gest, credibilitat en la manera de ser i "valenciania" en la substància, esta és indubtablement la de Pep Gimeno, Botifarra.

En l'any 2011, l'escritor Antoni Martínez Revert publicà la seua biografia oficial en el títul La veu de la memòria. Pep Gimeno, Botifarra.

En l'any 2013, en ocasió de les Distincions del Nou d'Octubre, va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (Decret 163/2013, DOCV 8-10-2013).

En l'any 2016 va rebre la Medalla d'honor del Consell Valencià de Cultura.[3]

Discografia (Discs en solitari o conjuntament)[editar | editar còdic]

  • Pep Gimeno Botifarra: Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006)[4]
  • Pep Gimeno Botifarra: Te'n cantaré més de mil (Temps Record, 2009)
  • Pep Gimeno Botifarra: & Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: La barraca (Blau-Discmedi, 2011)
  • Pep Gimeno Botifarra: & Unió Musical la Nucia: Botifarra a banda (Autoedició, 2012)
  • Pep Gimeno Botifarra: & Spanish Brass Luur Metalls d'Estil: Metalls d'estil (SB Produccions, 2013)
  • Pep Gimeno Botifarra: Ja ve Nadal (Bureo Músiques, 2014)
  • Pep Gimeno Botifarra, Hilari Alonso, Xavier de Bétera i Naiet Cirerer: Home romancer (Més de Mil, 2015)
  • Pep Gimeno Botifarra & Pau Chàfer: A un home que ve del poble ningú fa baixar la cara (Autoedició, 2015)

Discografia (Colaboracions fins a l'any 2007)[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Plantilla:Ref-notícia
  2. ↑ «Cachiños de ferro eta kromoak». Cachitos de Hierro y cromo . RTVE. [Consulta: 13 novembre 2017]. Minut 34:35
  3. ↑ Plantilla:Ref-notícia
  4. ↑ «Llistat de cançons i lletres de l'àlbum Si em pose a cantar cançons del grup Pep Gimeno». Viasona . Tirabol. [Consulta: 7 novembre 2017].

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • MARTÍNEZ REVERT, Antoni. La veu de la memòria. Pep Gimeno "Botifarra" (autoedició, 2011)
  • OLIVARES, Joan i FRECHINA, Josep Vicent. Pep Gimeno "Botifarra". El cant de la terra (Alzira: Bromera, 2016). [1]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Plantilla:Autoritat

Plantilla:ORDENA:Botifarra, Pep Gimeno

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pep_Gimeno&oldid=321778»