Diferència entre les revisions de "Marc Antoni Ortí i Ballester"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Obres) |
(→Obres) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - [[Valéncia]], [[1661]]). Fon escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia|Regne]]. | + | '''Marc Antoni Ortí i Ballester''' ([[Nules]], [[1593]] - † [[Valéncia]], [[1661]]). Fon un notari, escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del [[Regne de Valéncia|Regne]]. |
| − | Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''. | + | == Biografia == |
| + | |||
| + | Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any [[1618]] i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne de Valéncia. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del ''Llibre de Memòries de la Ciutat''. | ||
Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea. | Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de [[Felip III]], Vicent Moles i Garcia, i l'any [[1645]] obtingué el privilegi de noblea. | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| + | [[Archiu:Marcantoniorellanaobra.jpg|thumb|200px|Siglo Quarto de la conquista de Valencia]] | ||
Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''. | Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia''. | ||
| Llínea 29: | Llínea 32: | ||
En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la seua major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original. | En sa obra ''Siglo Quarto de la conquista de Valencia'' se mostra partidari de la [[Llengua Valenciana]], per la seua major purea, que se mantinga fidel a la [[llengua llatina]], lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original. | ||
| − | {{Cita|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix | + | {{Cita|''... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix série parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, s'ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.''}} |
{{Cita|''I encara ha arribat est costum a introduirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana pero també en oblidar la valenciana que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà.''}} | {{Cita|''I encara ha arribat est costum a introduirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana pero també en oblidar la valenciana que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà.''}} | ||
| Llínea 38: | Llínea 41: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Lliteratura]] | ||
[[Categoria:Lliteratura valenciana]] | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] | ||
Última revisió del 18:08 5 jun 2023
| Marc Antoni Ortí i Ballester | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i secretari. | ||
| Naiximent: | 1593 | ||
| Lloc de naiximent: | Nules, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1661 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Marc Antoni Ortí i Ballester (Nules, 1593 - † Valéncia, 1661). Fon un notari, escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del Regne.
Biografia[editar | editar còdic]
Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any 1618 i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne de Valéncia. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat.
Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de Felip III, Vicent Moles i Garcia, i l'any 1645 obtingué el privilegi de noblea.
Obres[editar | editar còdic]
Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en Siglo Quarto de la conquista de Valencia.
- Siglo Quarto de la conquista de Valencia (1640)
- Segundo centenario de la canonización de... San Vicente Ferrer (1656)
- Solemnidad festiva (1659), en motiu de la canonisació de Tomás de Villanueva.
- La Virgen de los Desamparados (1669)
Cites[editar | editar còdic]
En sa obra Siglo Quarto de la conquista de Valencia se mostra partidari de la Llengua Valenciana, per la seua major purea, que se mantinga fidel a la llengua llatina, lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.
... desterrant d'ella les veus antigues per les quals la solien nomenar Llengua Llemosina, perque io so de paper de que en estos temps, lo mateix série parlant en valencià dir llur, jatsia, celleshores i altres vocables antics, que si parlant en castellà diguessem maguer, yantar, fincar de hinojos i altres, que tambre la nostra llengua, ab lo discurs del temps, s'ha anat polint i enriqueint, com la castellana, puix te tambe dispocició per a rebre lo adorno que a la de Castella li comunicà la llatina... si en alguns temps -ino tan antic que io no l'haja alcançat- solia ferse tan gran estimació de la llengua valenciana, que quant en les juntes de la ciutat estaments i altres comunitats, algú dels valencias que es trobava en elles posava a parlar en castellà, tots los demés s'enfurien contra ell dientli que parlàs en sa llengua. Es ara tan al revés que casi en totes les juntes se parla en castellá.
I encara ha arribat est costum a introduirse tan estremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana pero també en oblidar la valenciana que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consistix en parlar en castellà.