Diferència entre les revisions de "Estany"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Estany L''''estany''' (del llatí stannu), és un metal de color blanc argent, estructura cristalina, molt maleabl...») |
|||
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Sn-Alpha-Beta.jpg|thumb|Estany]] | [[File:Sn-Alpha-Beta.jpg|thumb|Estany]] | ||
− | L''''estany''' (del [[llatí]] stannu), és un metal de color [[blanc]] [[argent]], estructura cristalina, molt maleable i dúctil. | + | L''''estany''' (del [[llatí]] stannu), és un [[metal]] de color [[blanc]] [[argent]], estructura cristalina, molt maleable i dúctil, que s'obté del mineral [[cassiterita]] a on es presenta com a òxit. |
− | És utilisat per a recobrir uns atres metals i com a soldadura, en aleació en el [[coure]] forma el [[bronze]]. | + | És utilisat per a recobrir uns atres metals i com a soldadura, en aleació en el [[coure]] forma el [[bronze]]. L'estany actua com a catalisador quan l'[[oxigen]] està en solució i ajuda a accelerar la reacció química. |
El seu símbol és Sn i el seu número atòmic és 50. | El seu símbol és Sn i el seu número atòmic és 50. | ||
+ | |||
+ | == Característiques == | ||
+ | |||
+ | És un element sòlit a temperatura ambiente (20 °C). És maleable, i s'oxida de forma superficial a temperatura ambient. Este efecte el fa resistent a la corrosió per mig de pasivació. Per tant s'utilisa per a recobrir atres metals, protegint-los aixina de la corrosió. Es troba ademés en moltes aleacions. En doblar una barra d'este metal es produïx un sò característic cridat crit de l'estany, produït per la fricció dels cristals que el componen. Una de les seues característiques més cridaneres és que baix determinades condicions tèrmiques sofrix la pesta de l'estany. L'estany pur té dos variants alotrópiques: l'estany gris, pols no metàlica, semiconductor, d'estructura cúbica i estable a temperatures inferiors a 13,2 °C, que és molt fràgil i té un pes específic més baix que el blanc; i l'estany blanc, el normal, metàlic, conductor elèctric, d'estructura tetragonal i estable a temperatures per damunt de 13,2 °C. | ||
+ | |||
+ | == Usos == | ||
+ | * S'usa com a protector del [[ferro]], de l'[[acer]] i de diversos metals usats en la fabricació de llandes de conserva | ||
+ | * També s'usa per a disminuir la fragilitat del [[vidre]] | ||
+ | * Els composts d'estany s'usen per a fungicides, tenyides, dentífric i pigments | ||
+ | * S'usa per a realisar [[bronze]], aleació d'estany i [[coure]] | ||
+ | * S'usa per a la soldadura blana, aleat en [[plom]] | ||
+ | * S'usa en aleació en plom per a fabricar la làmina dels tubos dels òrguens musicals | ||
+ | * Té utilitat en etiquetes | ||
+ | * S'usa com a material d'aporte en soldadura blana en cautín, ben pur o aleat | ||
+ | * L'estany també s'utilisa en l'indústria de la ceràmica per a la fabricació dels esmalts ceràmics | ||
+ | * És usat també en el sobretaponat de [[Botella|botelles]] de [[vi]], en forma de càpsula. El seu us es va estendre despuix de la prohibició de l'us del plom en l'indústria alimentària. [[Espanya]] és un dels majors fabricants de càpsules d'estany | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Cotton, Simon (29 de abril de 2014). «Book review: The last alchemist in Pari». Chemistry World. Royal Society of Chemistry | ||
+ | * Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Tin». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en [[alemà]]) (91–100 edición). Walter de Gruyter. pp. 793-800. ISBN 978-3-11-007511-3 | ||
+ | * Walker, Phil (1994). «Doubly Magic Discovery of Tin-100». Physics World 7 (June): 28. doi:10.1088/2058-7058/7/6/24 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Schrader, George F.; Elshennawy, Ahmad K.; Doyle, Lawrence E. (July 2000). Manufacturing processes and materials. ISBN 978-0-87263-517-3 | ||
+ | * Schwartz, Mel (2002). «Tin and alloys, properties». Encyclopedia of Materials, Parts and Finishes (2nd edición). CRC Press. ISBN 978-1-56676-661-6 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | {{Commonscat|Tin}} | |
+ | |||
+ | {{DGLV|Estany}} | ||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Metals]] | [[Categoria:Metals]] | ||
[[Categoria:Indústria]] | [[Categoria:Indústria]] |
Última revisió del 17:43 29 set 2023
L'estany (del llatí stannu), és un metal de color blanc argent, estructura cristalina, molt maleable i dúctil, que s'obté del mineral cassiterita a on es presenta com a òxit.
És utilisat per a recobrir uns atres metals i com a soldadura, en aleació en el coure forma el bronze. L'estany actua com a catalisador quan l'oxigen està en solució i ajuda a accelerar la reacció química.
El seu símbol és Sn i el seu número atòmic és 50.
Característiques[editar | editar còdic]
És un element sòlit a temperatura ambiente (20 °C). És maleable, i s'oxida de forma superficial a temperatura ambient. Este efecte el fa resistent a la corrosió per mig de pasivació. Per tant s'utilisa per a recobrir atres metals, protegint-los aixina de la corrosió. Es troba ademés en moltes aleacions. En doblar una barra d'este metal es produïx un sò característic cridat crit de l'estany, produït per la fricció dels cristals que el componen. Una de les seues característiques més cridaneres és que baix determinades condicions tèrmiques sofrix la pesta de l'estany. L'estany pur té dos variants alotrópiques: l'estany gris, pols no metàlica, semiconductor, d'estructura cúbica i estable a temperatures inferiors a 13,2 °C, que és molt fràgil i té un pes específic més baix que el blanc; i l'estany blanc, el normal, metàlic, conductor elèctric, d'estructura tetragonal i estable a temperatures per damunt de 13,2 °C.
Usos[editar | editar còdic]
- S'usa com a protector del ferro, de l'acer i de diversos metals usats en la fabricació de llandes de conserva
- També s'usa per a disminuir la fragilitat del vidre
- Els composts d'estany s'usen per a fungicides, tenyides, dentífric i pigments
- S'usa per a realisar bronze, aleació d'estany i coure
- S'usa per a la soldadura blana, aleat en plom
- S'usa en aleació en plom per a fabricar la làmina dels tubos dels òrguens musicals
- Té utilitat en etiquetes
- S'usa com a material d'aporte en soldadura blana en cautín, ben pur o aleat
- L'estany també s'utilisa en l'indústria de la ceràmica per a la fabricació dels esmalts ceràmics
- És usat també en el sobretaponat de botelles de vi, en forma de càpsula. El seu us es va estendre despuix de la prohibició de l'us del plom en l'indústria alimentària. Espanya és un dels majors fabricants de càpsules d'estany
Referències[editar | editar còdic]
- Cotton, Simon (29 de abril de 2014). «Book review: The last alchemist in Pari». Chemistry World. Royal Society of Chemistry
- Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Tin». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en alemà) (91–100 edición). Walter de Gruyter. pp. 793-800. ISBN 978-3-11-007511-3
- Walker, Phil (1994). «Doubly Magic Discovery of Tin-100». Physics World 7 (June): 28. doi:10.1088/2058-7058/7/6/24
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Schrader, George F.; Elshennawy, Ahmad K.; Doyle, Lawrence E. (July 2000). Manufacturing processes and materials. ISBN 978-0-87263-517-3
- Schwartz, Mel (2002). «Tin and alloys, properties». Encyclopedia of Materials, Parts and Finishes (2nd edición). CRC Press. ISBN 978-1-56676-661-6
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estany.