Estany

Estany

L'estany (del llatí stannu), és un metal de color blanc argent, estructura cristalina, molt maleable i dúctil, que s'obté del mineral cassiterita a on es presenta com a òxit.

És utilisat per a recobrir uns atres metals i com a soldadura, en aleació en el coure forma el bronze. L'estany actua com a catalisador quan l'oxigen està en solució i ajuda a accelerar la reacció química.​

El seu símbol és Sn i el seu número atòmic és 50.

Característiques

És un element sòlit a temperatura ambiente (20 °C). És maleable, i s'oxida de forma superficial a temperatura ambient. Este efecte el fa resistent a la corrosió per mig de pasivació. Per tant s'utilisa per a recobrir atres metals, protegint-los aixina de la corrosió. Es troba ademés en moltes aleacions. En doblar una barra d'este metal es produïx un sò característic cridat crit de l'estany, produït per la fricció dels cristals que el componen. Una de les seues característiques més cridaneres és que baix determinades condicions tèrmiques sofrix la pesta de l'estany. L'estany pur té dos variants alotrópiques: l'estany gris, pols no metàlica, semiconductor, d'estructura cúbica i estable a temperatures inferiors a 13,2 °C, que és molt fràgil i té un pes específic més baix que el blanc; i l'estany blanc, el normal, metàlic, conductor elèctric, d'estructura tetragonal i estable a temperatures per damunt de 13,2 °C.

Usos

• S'usa com a protector del ferro, de l'acer i de diversos metals usats en la fabricació de llandes de conserva
• També s'usa per a disminuir la fragilitat del vidre
• Els composts d'estany s'usen per a fungicides, tenyides, dentífric i pigments
• S'usa per a realisar bronze, aleació d'estany i coure
• S'usa per a la soldadura blana, aleat en plom
• S'usa en aleació en plom per a fabricar la làmina dels tubos dels òrguens musicals
• Té utilitat en etiquetes
• S'usa com a material d'aporte en soldadura blana en cautín, ben pur o aleat
• L'estany també s'utilisa en l'indústria de la ceràmica per a la fabricació dels esmalts ceràmics
• És usat també en el sobretaponat de botelles de vi, en forma de càpsula. El seu us es va estendre despuix de la prohibició de l'us del plom en l'indústria alimentària. Espanya és un dels majors fabricants de càpsules d'estany

Referències

• Cotton, Simon (29 de abril de 2014). «Book review: The last alchemist in Pari». Chemistry World. Royal Society of Chemistry
• Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Tin». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en alemà) (91–100 edición). Walter de Gruyter. pp. 793-800. ISBN 978-3-11-007511-3
• Walker, Phil (1994). «Doubly Magic Discovery of Tin-100». Physics World 7 (June): 28. doi:10.1088/2058-7058/7/6/24

Bibliografia

• Schrader, George F.; Elshennawy, Ahmad K.; Doyle, Lawrence E. (July 2000). Manufacturing processes and materials. ISBN 978-0-87263-517-3
• Schwartz, Mel (2002). «Tin and alloys, properties». Encyclopedia of Materials, Parts and Finishes (2nd edición). CRC Press. ISBN 978-1-56676-661-6

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estany.

• «Estany». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).