Diferència entre les revisions de "Mandarina"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 22 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[File:CSIRO ScienceImage 7951 Merbeingold Mandarins.jpg|thumb|250px|Mandarina]] | ||
| + | |||
La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar. | La '''mandarina''' (paraula que prové del [[portugués]] ''mandarim'') és el fruit del [[Mandariner|mandariner]], pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un [[suc]] molt dolç. Molt pareguda a la [[Taronja|taronja]], d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar. | ||
| − | La mandarina, | + | La mandarina, pareguda a la taronja, és de forma achatada per la part superior i inferior, clafoll de color ataronjat lluent, molt fàcil de separar, i polpa molt dolça. És el cítric més semblat a la taronja, encara que de menor tamany, sabor més aromàtic i en major facilitat per a llevar la seua pell en la majoria de les varietats, aixina com una acidea llaugerament inferior i una major proporció de sucres simples. Estes propietats fan que es considere una llepolia natural de fàcil consum per a jóvens i vells. La mandarina és molt bona per la seua vitamina A i C. |
== Orige == | == Orige == | ||
| − | La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. | + | La mandarina prové de les zones tropicals d'[[Àsia]]. Se creu que el seu nom se deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga [[China]]. Se pot afirmar que és una fruita originària de China i [[Indochina]]. El seu cultiu se va introduir en [[Europa]] en el [[sigle XIX]]. En l'actualitat, els principals països productors són: China, [[Espanya]], [[Mèxic]], [[Brasil]], [[Algèria]], [[Veneçuela]], [[Colòmbia]], [[Marroc]], [[Israel]], [[Japó]], [[Uruguai]], [[Paraguai]], [[Bolívia]], [[Perú]] i [[Equador]]. |
== Varietats == | == Varietats == | ||
| − | Les mandarines | + | Les mandarines se classifiquen en tres grans grups: |
* [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina) | * [[Clementina|Clementines]] (Citrus reticulata var. Clementina) | ||
| − | * Satsumes (Citrus unshiu) | + | * [[Satsuma (mandarina)|Satsumes]] (Citrus unshiu) |
* Híbrits. | * Híbrits. | ||
| − | A voltes | + | A voltes se considera a les Clemenvilla o Noves com un atre grup. En Bolívia i en Veneçuela es troba la mandarina Reina, que actualment s'exporta a [[Argentina]], país que posseïx la seua pròpia varietat, la mandarina Criolla. |
=== Clementines === | === Clementines === | ||
| + | [[File:Clementine Israel.jpg|thumb|250px|Mandarines Clementines]] | ||
| − | * '''Fina''', | + | * '''Fina''', fruit chicotet o de mig tamany (50 a 70 g.) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat. |
| − | * '''Oroval''', | + | * '''Oroval''', fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc. |
| − | * Clemenules, | + | * '''Clemenules''', fruit gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre. La Clemenules s'originà de forma espontànea en l'any [[1953]] d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de [[Nules]] de la qual pren el seu nom. |
| − | * '''Marisol''', molt | + | * '''Marisol''', molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans. |
| − | * '''Oronules''', | + | * '''Oronules''', fruit de tamany mijà en forma llaugerament achatada, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Recolecció a mitan d'octubre. |
* '''Clemenpons''', molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies. | * '''Clemenpons''', molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies. | ||
| − | * '''Esbal''', | + | * '''Esbal''', fruit de tamany mijà (55 a 75 g), forma achatada, corfa taronja intens, fàcil de pelar, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Madura en la mateixa época que l'Oroval o una miqueta abans. Les pluges prolongades poden danyar els fruits una volta madurs. |
| − | * '''Loretina''', | + | * '''Loretina''', fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea. |
| − | * '''Hernandina''', | + | * '''Hernandina''', fruit mijà (55 a 75 g.), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, fàcil de pelar i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha [[Polinisació|polinisació]]. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'[[Alcàsser]], és per això per lo que posseïx el seu nom. |
=== Satsumes === | === Satsumes === | ||
| − | La Satsuma és originària del [[Japó]] i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les | + | [[File:Satsuma mandarin2.jpg|thumb|250px|Mandarines Satsumes]] |
| + | |||
| + | La [[Satsuma (mandarina)|Satsuma]] és originària del [[Japó]] i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les fruites són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color. | ||
Les seues varietats son: | Les seues varietats son: | ||
| Llínea 45: | Llínea 50: | ||
* '''Okitsu''', de bona calitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seua recolecció en setembre. | * '''Okitsu''', de bona calitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seua recolecció en setembre. | ||
| − | * '''Owari''', | + | * '''Owari''', fruit de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc. |
| − | * '''Clausellina''', | + | * '''Clausellina''', fruit de baixa calitat i la recolecció del qual sol començar a mitan setembre. |
=== Híbrits === | === Híbrits === | ||
| + | |||
| + | Existixen híbrits de ''Citrus x tangerina'' i ''Citrus reticulata'' en atres espècies del gènero Citrus i els seus fruits també reben el nom de mandarines. Estos híbrits solen produir fruits de bon tamany i color taronja rogenc molt atractiu. La polpa posseïx gran cantitat de suc i és abundant en sucres i àcits orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa. | ||
| + | |||
| + | Actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat [[Orri (mandarina)|Orri]], una mandarina obtinguda en [[Israel]] pero que també se produïx en [[Espanya]], se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt. | ||
| + | |||
| + | == Producció mundial == | ||
| + | |||
| + | Mandarines i clementines | ||
| + | |||
| + | Els 5 principals productors en l'any [[2013]] (X 1.000 tonellades) | ||
| + | |||
| + | * [[China]] 15.185 | ||
| + | * [[Espanya]] 1.974 | ||
| + | * [[Brasil]] 1.206 | ||
| + | * [[Japó]] 1.066 | ||
| + | * [[Marroc]] 1.042 | ||
| + | |||
| + | Font: UN Food & Agriculture Organisation ([[FAO]]) | ||
| + | |||
| + | En Espanya la producció es centra en la Conca Mediterrànea, en concret en les [[Província de Valéncia|províncies de Valéncia]] i [[Província de Castelló|Castelló]]. | ||
| + | |||
| + | == Beneficis de la mandarina == | ||
| + | |||
| + | En els tractats de medicina China se li considera matèria primera de primer orde. La polpa conté vitamina C, vitamina B, àcit cítric, sucre reductora i caroté, encara que no en grans cantitats. La seua pell té oli volàtil i glucòsit i les seues llavors, olis grassos, proteïnes i substàncies amargues. Té propietats bronquidilatadores i antiflamatòries, adequada en el tractament d'úlceres, ajuda l'intestí i la digestió. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 55: | Llínea 84: | ||
* [[Clementina]] | * [[Clementina]] | ||
* [[Taronja]] | * [[Taronja]] | ||
| − | + | ||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Mandarins}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mandarina Mandarina en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Mandarina Mandarina en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
| − | [[Categoria:Agricultura]] | + | [[Categoria:Agricultura de la Comunitat Valenciana]] |
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
[[Categoria:Aliments vegetals]] | [[Categoria:Aliments vegetals]] | ||
[[Categoria:Fruites]] | [[Categoria:Fruites]] | ||
Última revisió del 11:36 13 set 2024
La mandarina (paraula que prové del portugués mandarim) és el fruit del mandariner, pertanyent al grup dels hesperidis, en una polpa plena de gallons plens d'un suc molt dolç. Molt pareguda a la taronja, d'igual color ataronjat pero més chicoteta i fàcil de pelar.
La mandarina, pareguda a la taronja, és de forma achatada per la part superior i inferior, clafoll de color ataronjat lluent, molt fàcil de separar, i polpa molt dolça. És el cítric més semblat a la taronja, encara que de menor tamany, sabor més aromàtic i en major facilitat per a llevar la seua pell en la majoria de les varietats, aixina com una acidea llaugerament inferior i una major proporció de sucres simples. Estes propietats fan que es considere una llepolia natural de fàcil consum per a jóvens i vells. La mandarina és molt bona per la seua vitamina A i C.
Orige[editar | editar còdic]
La mandarina prové de les zones tropicals d'Àsia. Se creu que el seu nom se deu al color dels trages que utilisaven els mandarins, governants de l'antiga China. Se pot afirmar que és una fruita originària de China i Indochina. El seu cultiu se va introduir en Europa en el sigle XIX. En l'actualitat, els principals països productors són: China, Espanya, Mèxic, Brasil, Algèria, Veneçuela, Colòmbia, Marroc, Israel, Japó, Uruguai, Paraguai, Bolívia, Perú i Equador.
Varietats[editar | editar còdic]
Les mandarines se classifiquen en tres grans grups:
- Clementines (Citrus reticulata var. Clementina)
- Satsumes (Citrus unshiu)
- Híbrits.
A voltes se considera a les Clemenvilla o Noves com un atre grup. En Bolívia i en Veneçuela es troba la mandarina Reina, que actualment s'exporta a Argentina, país que posseïx la seua pròpia varietat, la mandarina Criolla.
Clementines[editar | editar còdic]
- Fina, fruit chicotet o de mig tamany (50 a 70 g.) i extraordinària calitat. Corfa fina de color taronja intens. Recolecció entre novembre i giner. Freqüentment requerix tractaments per a millorar el tamany i el quallat.
- Oroval, fruit de forma arredonida, més gran que l'anterior (70 i 90 g.), de corfa granulosa de color taronja intens. Fàcil de pelar. Recolecció de novembre a decembre. No és convenient per a la seua conservació mantindre el fruit en l'arbre, puix pert suc.
- Clemenules, fruit gran (80 a 100 g.), de forma achatada, corfa de color taronja intens i polpa sucosa de molt bona calitat. Fàcil de pelar. Pràcticament sense llavors. Recolecció de novembre a giner, despuix que l'Oroval. Se mantenen be en l'arbre. La Clemenules s'originà de forma espontànea en l'any 1953 d'un arbre de clementina Fina en un hort situat en la població castellonenca de Nules de la qual pren el seu nom.
- Marisol, molt pareguda a l'Oroval, pero s'arreplega uns 15 o 20 dies abans.
- Oronules, fruit de tamany mijà en forma llaugerament achatada, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Recolecció a mitan d'octubre.
- Clemenpons, molt similar a la Clemenules, varietat de la que procedix, pero la seua maduració s'alvança 15 dies.
- Esbal, fruit de tamany mijà (55 a 75 g), forma achatada, corfa taronja intens, fàcil de pelar, polpa de molt bona calitat i sense llavors. Madura en la mateixa época que l'Oroval o una miqueta abans. Les pluges prolongades poden danyar els fruits una volta madurs.
- Loretina, fruit de color intens, en corfa una miqueta rugosa, de bon sabor i sense llavors, fàcil de pelar. S'arreplega uns dies abans que la Marisol, de la qual procedix per mutació espontànea.
- Hernandina, fruit mijà (55 a 75 g.), de forma llaugerament achatada, corfa fina color taronja intens, fàcil de pelar i polpa sucosa de bona calitat. No posseïx llavors si no hi ha polinisació. Madura internament igual que la Fina, pren color dos mesos més tart. S'arreplega entre giner i febrer. Aguanta be les pluges. Fon descoberta per Isidro Espuig en els vivers Hernández del poble valencià d'Alcàsser, és per això per lo que posseïx el seu nom.
Satsumes[editar | editar còdic]
La Satsuma és originària del Japó i presenta un exquisit aroma. Els seus arbres són els últims en florir i no obstant són els primers que es recolecten. Les fruites són de color groc taronja o taronja assalmonat, de bon tamany, forma achatada i en clim a unflar-se quan la corfa inicia el canvi de color.
Les seues varietats son:
- Okitsu, de bona calitat gustativa. Molt precoç, en algunes zones comença la seua recolecció en setembre.
- Owari, fruit de tamany mig a menut, color taronja clar, de forma aplanada i en molt de suc.
- Clausellina, fruit de baixa calitat i la recolecció del qual sol començar a mitan setembre.
Híbrits[editar | editar còdic]
Existixen híbrits de Citrus x tangerina i Citrus reticulata en atres espècies del gènero Citrus i els seus fruits també reben el nom de mandarines. Estos híbrits solen produir fruits de bon tamany i color taronja rogenc molt atractiu. La polpa posseïx gran cantitat de suc i és abundant en sucres i àcits orgànics. La corfa està molt adherida a la polpa.
Actualment, entre els híbrits, també destaca la varietat Orri, una mandarina obtinguda en Israel pero que també se produïx en Espanya, se cull entre els mesos de giner a maig. Els fruts són d'una calitat suprema, pràcticament sense llavors, en un contingut en sucres molt alt.
Producció mundial[editar | editar còdic]
Mandarines i clementines
Els 5 principals productors en l'any 2013 (X 1.000 tonellades)
Font: UN Food & Agriculture Organisation (FAO)
En Espanya la producció es centra en la Conca Mediterrànea, en concret en les províncies de Valéncia i Castelló.
Beneficis de la mandarina[editar | editar còdic]
En els tractats de medicina China se li considera matèria primera de primer orde. La polpa conté vitamina C, vitamina B, àcit cítric, sucre reductora i caroté, encara que no en grans cantitats. La seua pell té oli volàtil i glucòsit i les seues llavors, olis grassos, proteïnes i substàncies amargues. Té propietats bronquidilatadores i antiflamatòries, adequada en el tractament d'úlceres, ajuda l'intestí i la digestió.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mandarina.