Diferència entre les revisions de "Yayo"
m |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Yayos''' és | + | [[Archiu:The Favorite by Georgios Iakovidis.jpg|thumb|''El favorit'', yayo i net, quadro de [[Georgios Iakovidis]], 1890.]] |
| + | '''Yayos''' és el sobrenom en el qual los [[fill]]s designen al [[pare]] i a la [[mare]] de sos pares, sent respectivament nomenats '''yayo''' i '''yaya'''. Los yayos formen una part important de la [[família extensa]] o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, los yayos han tingut un rol clar en relació a la criança dels chiquets. Això ha tendit a desaparéixer en el desenroll de la [[família nuclear]]. | ||
== Consanguinitat == | == Consanguinitat == | ||
| − | En ella es mostren | + | En ella es mostren els graus de funció del número de generacions interpostes a l'[[arbre genealògic]]. Aixina la relació pare-fill és de primer grau, mentres que la de yayo-net és de tercer grau. També es considera llínea directa la que està constituïda per la série de graus entre persones que descendixen una d'una atra: |
* ascendent (progenitors, yayos, etc.) | * ascendent (progenitors, yayos, etc.) | ||
* descendent (fills, nets, etc.) | * descendent (fills, nets, etc.) | ||
== Noms == | == Noms == | ||
| − | + | El tracte més familiar fa que la paraula «yayo» o «yaya» siga reemplaçada per térmens més afectuosos i pròxims com: padrí, tata, abu, abue, güelo, neno, entre d'atres per al cas del yayo i padrina, nana, nona, abue, güela, abu, nena, bobe, mareta, mimi, entre d'atres per a les yayes. | |
== Funcions dels yayos == | == Funcions dels yayos == | ||
| − | + | El paper dels yayos en els nostres dies, a on la majoria de pares treballen, és passar a cuidar dels seus nets, en lo que s'ajuda a mantindre l'història familiar oral, acostumen a ser los que expliquen als seus nets tradicions i jocs antics i també com a reforç escolar.<ref>{{ref-llibre|títul=De profesión abuelo:ser abuelos hoy|llinage=Bernard Mainar|nom= Juan Antonio|editorial=Grao|any=2012|isbn=9788499804279|pàgines=pp.98-99}}</ref> La Dra. Gloria Ferrero ha senyalat que el rol de la abuelitat se vincula en «la funció de la transmissió del coneiximent generacional, del passat, los orígens», a l'hora que, al mantindre una relació en els nets menys tensa per les relacions d'autoritat que estos mantenen en sos pares, los yayos estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostindre als seus nets de vegades que sos pares no poden fer-ho...» Juguen d'este modo un paper essencial en el procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de l'identitat.<ref>{{ref-web|títul = La abuelidad como transmisión simbólica|llinage= Ferrero|nom= Gloria Adriana|editor= Psico-Mujer |url=http://psico-mujer.com.ar/articulos/articuloscientificos/la-abuelidad.htm|consulta = 11 de decembre de 2013}}</ref> En los casos en els quals els pares no poden fer-se'n càrrec adequat dels seus fills, els yayos poden tindre el paper de mantenedors o tutors, per això des de l'any [[1998]] la ONG «Mensagers de la Pau» celebra cada [[26 de juliol]] el Dia del yayo. | |
| − | Existixen «Monuments als yayos», com | + | Existixen «Monuments als yayos», com el que s'ha colocat en el jardí de l'antic Convent de les Monges de [[Ribarroja del Túria]] ([[Valéncia]]). El monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella de yayos donant de beure al seu net en un cànter. Té unes dimensions similars a la figura humana en l'objectiu de dotar-lo de proximitat i ha segut realisat en acer tallin, un material recobert d'una capa d'òxit superficial que el protegix i el fa especialment adequat per a estar a la intempèrie. |
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
| − | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Grandparents}} | ||
| + | {{DGLV|Yayo}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Societat]] | ||
| + | [[Categoria:Família]] | ||
[[Categoria:Dinasties]] | [[Categoria:Dinasties]] | ||
Última revisió del 09:50 16 set 2024
Yayos és el sobrenom en el qual los fills designen al pare i a la mare de sos pares, sent respectivament nomenats yayo i yaya. Los yayos formen una part important de la família extensa o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, los yayos han tingut un rol clar en relació a la criança dels chiquets. Això ha tendit a desaparéixer en el desenroll de la família nuclear.
Consanguinitat[editar | editar còdic]
En ella es mostren els graus de funció del número de generacions interpostes a l'arbre genealògic. Aixina la relació pare-fill és de primer grau, mentres que la de yayo-net és de tercer grau. També es considera llínea directa la que està constituïda per la série de graus entre persones que descendixen una d'una atra:
- ascendent (progenitors, yayos, etc.)
- descendent (fills, nets, etc.)
Noms[editar | editar còdic]
El tracte més familiar fa que la paraula «yayo» o «yaya» siga reemplaçada per térmens més afectuosos i pròxims com: padrí, tata, abu, abue, güelo, neno, entre d'atres per al cas del yayo i padrina, nana, nona, abue, güela, abu, nena, bobe, mareta, mimi, entre d'atres per a les yayes.
Funcions dels yayos[editar | editar còdic]
El paper dels yayos en els nostres dies, a on la majoria de pares treballen, és passar a cuidar dels seus nets, en lo que s'ajuda a mantindre l'història familiar oral, acostumen a ser los que expliquen als seus nets tradicions i jocs antics i també com a reforç escolar.[1] La Dra. Gloria Ferrero ha senyalat que el rol de la abuelitat se vincula en «la funció de la transmissió del coneiximent generacional, del passat, los orígens», a l'hora que, al mantindre una relació en els nets menys tensa per les relacions d'autoritat que estos mantenen en sos pares, los yayos estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostindre als seus nets de vegades que sos pares no poden fer-ho...» Juguen d'este modo un paper essencial en el procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de l'identitat.[2] En los casos en els quals els pares no poden fer-se'n càrrec adequat dels seus fills, els yayos poden tindre el paper de mantenedors o tutors, per això des de l'any 1998 la ONG «Mensagers de la Pau» celebra cada 26 de juliol el Dia del yayo.
Existixen «Monuments als yayos», com el que s'ha colocat en el jardí de l'antic Convent de les Monges de Ribarroja del Túria (Valéncia). El monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella de yayos donant de beure al seu net en un cànter. Té unes dimensions similars a la figura humana en l'objectiu de dotar-lo de proximitat i ha segut realisat en acer tallin, un material recobert d'una capa d'òxit superficial que el protegix i el fa especialment adequat per a estar a la intempèrie.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Bernard Mainar, Juan Antonio (2012). De profesión abuelo:ser abuelos hoy, Grao, pp. pp.98-99. ISBN 9788499804279.
- ↑ . «La abuelidad como transmisión simbólica». Psico-Mujer. [Consulta: 11 de decembre de 2013].
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yayo.
«Yayo». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).