Diferència entre les revisions de "Emma Goldman"
m |
(Text reemplaça - 'estadounidenc' a 'estatunidenc') |
||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
[[Categoria:Anarquistes]] | [[Categoria:Anarquistes]] | ||
− | [[Categoria:Anarquistes | + | [[Categoria:Anarquistes estatunidencs]] |
[[Categoria:Persones de Kaunas]] | [[Categoria:Persones de Kaunas]] | ||
[[Categoria:Teòrics de l'anarquisme]] | [[Categoria:Teòrics de l'anarquisme]] | ||
− | [[Categoria:Judeus | + | [[Categoria:Judeus estatunidencs]] |
Última revisió del 21:51 5 jul 2022
Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940)[1] fon una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la filosofia anarquista de la primera mitat del sigle XX en Amèrica del Nort i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista.
D'orige lituà, en l'any 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), a on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista[2] despuix la revolta de Haymarket. En Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i companyer de tota la vida, varen planejar l'assessinat de Henry Clay Frick com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.[3] Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'anticoncepció.[4] En l'any 1906, Goldman va fundar el diari anarquista "Mother Earth" (Mare Terra).[5]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ The New York Times (14 de maig de 1940) accés el 20 d'abril del 2008
- ↑ University of Illinois at Chicago Biografia de Emma Goldman. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008.
- ↑ Plantilla:Ref-notícia
- ↑ Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.
- ↑ Goldman, Living, pàg. 377.