Diferència entre les revisions de "Alfabet Fonètic Internacional"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:IPA chart 2020 Español.svg|thumb|300px|Diagrama ilustrant l'Alfabet Fonètic Internacional]] |
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. --> | L’AFI va ser creat en Paris en [[1886]] per l'[[Associació Fonètica Internacional]]. L’alfabet va tindre reformes en [[1989]], [[1993]] i [[1996]]. --> | ||
| − | == | + | == Referències == |
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
Última revisió del 12:49 25 març 2022
L'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en valencià, API en francés i IPA en anglés) és un sistema de notació fonètica creat per llingüistes. El seu propòsit és otorgar en forma regularisada, precisa i única la representació dels sons de qualsevol llenguage oral,[1] i és usat per llingüistes, logopedas i terapeutes, mestres de llengua estrangera, lexicógrafs i traductors.[2] En la seua forma bàsica (en 2005) te aproximadament 107 símbols base i 55 modificadors.[3]
Els símbols de l’Alfabet Fonètic Internacional estan dividits en tres categories: lletres (que indiquen sons “bàsics”), diacrítics (que especifiquen eixos sons) i suprasegmentals (que indiquen qualitats com ara velocitat, to i accentuació). Estes categories estan dividides en seccions menors: les lletres estan dividides en vocals i consonants,[4] i els diacrítics i suprasegmentals estan dividits segons si indiquen articulació, fonació, to, entonació o accentuació.[1]
Encara que l’AFI fon creat per a representar a soles aquelles qualitats de la parla que són rellevants per a l’idioma en si (com la posició de la llengua, modo d’articulació, i la separació i accentuació de paraules i sílabes,[1] un conjunt estes de símbols nomenats AFI Extendido (Extended IPA en anglés) ha segut creat per fonòlecs per a marcar qualitats de la parla que no tenen un efecte directe en el significat (com el cruixit de dents, ceceo (sigmatisme), i sons efectuats per persones con paladar hendido o llavi leporino).[2]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Associació Fonètica Internacional. , Cambridge University Press. ISBN 0-521-65236-7 (hb); ISBN 0-521-63751-1 (pb).
- ↑ 2,0 2,1 P. T. Daniels and W. Bright (eds.) (ed.). , Oxford University Press. ISBN 0-19-507993-0.
- ↑ Associació Fonètica Internacional (05-05-2006). «El Alfabeto Fonético Internacional (2005)» (GIF). Consultat el 27-08-2006.
- ↑ Asociación Fonètica Internacional (1999, 3) “Segments ca usefully be divided into two major categories, consonants and vowels.”
Enllaços externs[editar | editar còdic]
En castellà:
En anglés:
- Pàgina de la International Phonetic Association
- Taula del AFI en Unicode/XHTML/CSS
- Teclat IPATotal - Este teclat UNICODE de bades codifica tots els caràcters i diacrítics de l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), designat per a representar tots els sons de la parla.
- Taula del AFI i archius sonors pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia
- Editor de transcripcions AFI pel Laboratori de Fonètica de l'Universitat de Torí, Itàlia