Diferència entre les revisions de "Chocolate"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau a soles resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec|fruts secs]]. | El '''chocolate''' és l'aliment que s'obté mesclant [[sucre]] en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del [[cacau]]: una matèria sòlida (''la pasta de cacau'') i una matèria [[greix]] (''el sagí de cacau'').<ref>El famós gastrònom francés [[Jean Anthelme Brillat-Savarin|J. A. Brillat-Savarin]] definia en [[1826]] el chocolate de la manera següent: {{cita|S'ha convingut a donar el nom de ''chocolate'' a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau a soles resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(''Fisiologia del gust'', ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)}}</ref> A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara [[llet]] i [[Fruit sec|fruts secs]]. | ||
| − | ==Referències== | + | == Tipos de chocolate == |
| + | |||
| + | L'elaboració del chocolate passa per la seua última fase en la cuidadosa mescla de la pasta i el sagí de cacau en [[sucre]], refinant la composició resultant per mig de capoladores-refinadores que produïxen una pasta molt prima. A continuació, s'efectua l'operació més important, el concheat, que li donarà al chocolate tota la seua finura i la seua untuositat. | ||
| + | |||
| + | El concheat és un amasat suplementari. La pasta és batuda i estirada en l'artesa per uns rodells, en un llent moviment de balanceig, durant un periodo de temps i a una temperatures que varien segons el producte que es vullga obtindre (en tot cas, unes hores i, a sovint, varis dies). Totes estes operacions es realisen a una temperatura superior al punt de fusió del sagí de cacau que, per lo tant, es manté líquida. | ||
| + | |||
| + | L'últim pas és el templat, que consistix en fondre completament el chocolate a 50 °C per a que es trenquen les estructures cristalines del sagí de cacau, gelar-ho a 30 °C per a tornar-li l'estructura, i, finalment, aumentar llaugerament la temperatura per a que els cristals s'agrupen de nou en menudes cadenes. | ||
| + | |||
| + | Normalment, el chocolate du afegida [[vainilla]] (o algun derivat com la vainillina) com aromatisant, i [[lecitina]] de [[soja]] com emulsionant i estabilisant per a millorar la textura i mantindre les qualitats del chocolate; en total, abdós productes no superen l'1 % del chocolate. | ||
| + | |||
| + | Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * D. Coe, Sophie y Coe, Michael D. The True History of Chocolate, Thomas & Hudson 1996, ISBN 0-500-28229-3 | ||
| + | * Coady, Chantal, Chocolate. Manual para sibaritas, Evergreen-LocTeam, Barcelona, 1998 | ||
| + | * Ferrara, Guillermo, "Cocina afrodisíaca para dioses y diosas ", Editorial: OceanoAmbar | ||
| + | * García Ballesteros, Enrique, "Chocolate. From Mesoamerica To Modern Master Chocolatiers", Foods From Spain History, ICEX, 2015 | ||
| + | * McFaden, Christine y Christine France, El gran libro del chocolate, Hymsa, Barcelona, 1998 | ||
| + | * Schott, Laurent y Thomas Dhellemmes, Los pecados capitales del chocolate, Akal, Madrid, 2005 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Chocolate}} | {{Commonscat|Chocolate}} | ||
| − | + | {{DGLV|Chocolate}} | |
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
Última revisió del 15:38 19 jun 2024
El chocolate és l'aliment que s'obté mesclant sucre en dos productes derivats de la manipulació de les llavors del cacau: una matèria sòlida (la pasta de cacau) i una matèria greix (el sagí de cacau).[1] A partir d'esta combinació bàsica, s'elaboren els distints tipos de chocolate, que depenen de la proporció entre estos elements i de la seua mescla o no en atres productes com ara llet i fruts secs.
Tipos de chocolate[editar | editar còdic]
L'elaboració del chocolate passa per la seua última fase en la cuidadosa mescla de la pasta i el sagí de cacau en sucre, refinant la composició resultant per mig de capoladores-refinadores que produïxen una pasta molt prima. A continuació, s'efectua l'operació més important, el concheat, que li donarà al chocolate tota la seua finura i la seua untuositat.
El concheat és un amasat suplementari. La pasta és batuda i estirada en l'artesa per uns rodells, en un llent moviment de balanceig, durant un periodo de temps i a una temperatures que varien segons el producte que es vullga obtindre (en tot cas, unes hores i, a sovint, varis dies). Totes estes operacions es realisen a una temperatura superior al punt de fusió del sagí de cacau que, per lo tant, es manté líquida.
L'últim pas és el templat, que consistix en fondre completament el chocolate a 50 °C per a que es trenquen les estructures cristalines del sagí de cacau, gelar-ho a 30 °C per a tornar-li l'estructura, i, finalment, aumentar llaugerament la temperatura per a que els cristals s'agrupen de nou en menudes cadenes.
Normalment, el chocolate du afegida vainilla (o algun derivat com la vainillina) com aromatisant, i lecitina de soja com emulsionant i estabilisant per a millorar la textura i mantindre les qualitats del chocolate; en total, abdós productes no superen l'1 % del chocolate.
Els distints tipos de chocolate s'elaboren modificant les proporcions entre els seus components i afegint atres productes a la composició bàsica de pasta, sagí i sucre. La seua presentació pot ser en forma de tableta, líquit o en pols.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ El famós gastrònom francés J. A. Brillat-Savarin definia en 1826 el chocolate de la manera següent: S'ha convingut a donar el nom de chocolate a la mescla composta de la llavor de l'arbre del cacau torrada, en sucre i canella; tal és la definició clàssica del chocolate. El sucre forma part integrant, perqué en cacau a soles resulta únicament pasta de cacau i no chocolate.(Fisiologia del gust, ed. Òptima, Barcelona, 2001, ps. 113-114.)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- D. Coe, Sophie y Coe, Michael D. The True History of Chocolate, Thomas & Hudson 1996, ISBN 0-500-28229-3
- Coady, Chantal, Chocolate. Manual para sibaritas, Evergreen-LocTeam, Barcelona, 1998
- Ferrara, Guillermo, "Cocina afrodisíaca para dioses y diosas ", Editorial: OceanoAmbar
- García Ballesteros, Enrique, "Chocolate. From Mesoamerica To Modern Master Chocolatiers", Foods From Spain History, ICEX, 2015
- McFaden, Christine y Christine France, El gran libro del chocolate, Hymsa, Barcelona, 1998
- Schott, Laurent y Thomas Dhellemmes, Los pecados capitales del chocolate, Akal, Madrid, 2005
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chocolate.
«Chocolate». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).