Diferència entre les revisions de "Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo''', ''vescomtesa de Jorbalán'', (Madrit, 1 de giner de 1809 – Valéncia, 24 d'agost de [[...».) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
(No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo | + | '''Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament''', de nom ''Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo'', ''vescomtesa de Jorbalán'', ([[Madrit]], [[1 de giner]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1865]]), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius). |
− | |||
− | Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat]] (Adoratrius). | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
Llínea 7: | Llínea 5: | ||
===Infància i joventut=== | ===Infància i joventut=== | ||
− | Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer | + | Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena [[Guerra de la Independència Espanyola]], en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de [[Pau]], pero al quedar-se òrfena de pare en [[1822]], va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any [[1841]], decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu. |
===Fundadora de les Adoratrius=== | ===Fundadora de les Adoratrius=== | ||
− | + | Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la [[prostitució]], i en [[abril]] de [[1845]], funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El [[12 d'octubre]] de [[1850]], deixa el lux de la cort de [[Isabel II]], per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any [[1856]] el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la [[Santa Seu]] en l'any [[1861]]. Al colege de Madrit li seguixen pronte, [[Saragossa]] (1856), [[Valéncia]] ([[1858]]), [[Barcelona]] (1861), [[Burgos]] ([[1863]]), [[Pinto]], filial de Madrit ([[1864]]) i [[Santander (Cantàbria)|Santander]] ([[1865]]). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en [[Valéncia]] esclatà una epidèmia de [[còlera]], decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el [[24 d'agost]] del dit any. | |
==Apostolat social== | ==Apostolat social== | ||
− | La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del sigle XIX. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen. | + | La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del [[sigle XIX]]. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen. |
− | També hem de senyalar el seu apostolat en la [[Família Real]], particularment en la reina Isabel II, que li va ocupar bona part del seu temps en els últims anys de la seua vida, crida pel confessor de la reina [[Sant Antoni Maria Claret]]. | + | També hem de senyalar el seu apostolat en la [[Família Real]], particularment en la reina [[Isabel II]], que li va ocupar bona part del seu temps en els últims anys de la seua vida, crida pel confessor de la reina [[Sant Antoni Maria Claret]]. |
+ | |||
+ | Aixina mateix, les Escoles Dominicals d'[[Espanya]] li deuen la seua existència. | ||
− | |||
− | |||
==Elevació als altars== | ==Elevació als altars== | ||
− | En [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants. | + | En l'any [[1889]] es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El [[7 de juliol]] de [[1925]] fon beatificada per [[Pio XI]] i el [[4 de març]] de [[1934]] inscrita en el catàlec dels Sants. |
− | En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de 1926, quan | + | En la capella de la seua comunitat en el carrer [[Hernán Cortés]] de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les [[Adoratrius]] des de [[1926]], quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment. |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
*[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius] | *[http://www.adoratrices.com/home.Aspe Pàgina oficial de les Adoratrius] | ||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Religió]] | ||
+ | [[Categoria:Catolicisme]] | ||
+ | [[Categoria:Sants]] | ||
+ | [[categoria:Sants catòlics]] | ||
+ | [[Categoria:Sants d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Vescomtes d'Espanya]] | [[Categoria:Vescomtes d'Espanya]] | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Fundadors d'una orde o congregació catòlica romana]] | [[Categoria:Fundadors d'una orde o congregació catòlica romana]] | ||
− | |||
[[Categoria:Valéncia]] | [[Categoria:Valéncia]] |
Última revisió del 15:39 7 gin 2023
Santa Maria Micaela del Santíssim Sacrament, de nom Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, (Madrit, 1 de giner de 1809 - † Valéncia, 24 d'agost de 1865), fon elevada als altars. Aristócrata i religiosa espanyola, fundadora de la congregació de Adoratrius Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat (Adoratrius).
Biografia[editar | editar còdic]
Infància i joventut[editar | editar còdic]
Micaela Desmaisiéres i López de Dicastillo, vescomtesa de Jorbalán, va nàixer en Madrit l'1 de giner de 1809, en plena Guerra de la Independència Espanyola, en el si d'una família de l'aristocràcia. Micaela es va educar en les religioses Ursulines de Pau, pero al quedar-se òrfena de pare en 1822, va tornar a la llar familiar. De sa mare va rebre una educació piadosa i d'acort en la classe social a la que pertanyia. Dels seus huit germans, quasi tots varen morir prematurament excepte els seus germans Dolores i Diego, este absent pels seus negocis i càrrecs diplomàtics. Açò la va obligar a ocupar-se dels interessos familiars, desenrollant-se aixina en ella un caràcter enèrgics i dots de govern i organisació. Encara que la va pretendre el fill del marqués de Villadarias, a la mort de sa mare en l'any 1841, decidix consagrar la seua vida a la caritat i a Deu.
Fundadora de les Adoratrius[editar | editar còdic]
Despuix d'una visita a l'Hospital de Sant Joan de Deu, es consciencià de l'alifac de la prostitució, i en abril de 1845, funda un colege per a redimir a les prostitutes en una casa en el carrer de Dos Amics de Madrit. El 12 d'octubre de 1850, deixa el lux de la cort de Isabel II, per a viure en les seues chiques en el colege. Despuix de grans dificultats, per a l'any 1856 el colege ha creixcut i ya té en ella algunes colaboradores. Veu la necessitat de formar una comunitat que done estabilitat a l'obra, sorgix aixina la Congregació d'Adoratrius, Esclaves del Santíssim Sacrament i de la Caritat. Micaela s'ha convertit ya en la Mare Sacrament i eixe mateix any escriu unes constitucions de la seua congregació que seran aprovades per la Santa Seu en l'any 1861. Al colege de Madrit li seguixen pronte, Saragossa (1856), Valéncia (1858), Barcelona (1861), Burgos (1863), Pinto, filial de Madrit (1864) i Santander (1865). En agost de l'any 1865, la Mare Sacrament a l'enterar-se que en Valéncia esclatà una epidèmia de còlera, decidix viajar en tren cap a Valéncia per a ajudar a les religioses i colegiales de sa casa durant l'epidèmia de còlera que també va acabar en la seua pròpia vida el 24 d'agost del dit any.
Apostolat social[editar | editar còdic]
La Mare Sacrament va dedicar la seua vida a la fundació de la Congregació de Religioses Adoratrius i Esclaves de la Caritat, en els seus coleges de reeducació, eixercint aixina un notable influix en la societat del sigle XIX. Pero el seu ràdio d'acció transcendix els llímits de l'Institut: actua també en el camp eclesial i social, unes vegades a instàncies de la jerarquia eclesiàstica i atres moguda per les circumstàncies socials que la rodegen.
També hem de senyalar el seu apostolat en la Família Real, particularment en la reina Isabel II, que li va ocupar bona part del seu temps en els últims anys de la seua vida, crida pel confessor de la reina Sant Antoni Maria Claret.
Aixina mateix, les Escoles Dominicals d'Espanya li deuen la seua existència.
Elevació als altars[editar | editar còdic]
En l'any 1889 es va incoar el procés de beatificació i canonisació. El 7 de juliol de 1925 fon beatificada per Pio XI i el 4 de març de 1934 inscrita en el catàlec dels Sants. En la capella de la seua comunitat en el carrer Hernán Cortés de Valéncia, reposen i són venerades les relíquies de la fundadora de les Adoratrius des de 1926, quan varen ser traslladats des del Cementeri Municipal de Valéncia on havien rebut sepultura, inicialment.