Diferència entre les revisions de "Palau de Ripalda"
m |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[ | + | L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardins de Monforte]]. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era | + | El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era migeval, en merlets i [[arc ogival|arcs ogivals]], que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un [[jardí]], al seu torn delimitat en una tanca. |
== Galeria fotogràfica == | == Galeria fotogràfica == | ||
| + | <center> | ||
<gallery> | <gallery> | ||
Image:Ripalda00.jpg|Palau de Ripalda. | Image:Ripalda00.jpg|Palau de Ripalda. | ||
| Llínea 14: | Llínea 15: | ||
Image:PalacioRipalda11a.jpg|Palau de Ripalda. | Image:PalacioRipalda11a.jpg|Palau de Ripalda. | ||
</gallery> | </gallery> | ||
| − | + | </center> | |
| + | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * | + | * Benito Goerlich, D., ''La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925'', Ajuntament de Valéncia, 1992. |
| − | * | + | * Aldana Fernández, Salvador (coord.), ''Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana'', tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2 |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:08 27 ago 2024
El Palau Ripalda o Castell Ripalda era un edifici d'estil eclèctic dissenyat en l'any 1889 per l'arquitecte Joaquim Maria Arnau Miramón (1849 - 1906), en la ciutat de Valéncia, exactament en el Pla del Real, al principi de l'Albereda i actualment ocupat per l'edifici La Pagoda.
Història[editar | editar còdic]
L'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any 1936 en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en 1971.[1] Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com La Pagoda, junt als Jardins de Monforte.
Descripció[editar | editar còdic]
El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un chateaux francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys 1889 i 1891. Destacava l'alta torre circular rematada en una cuculla cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, cornises i baranes. L'aspecte de l'edifici era migeval, en merlets i arcs ogivals, que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un jardí, al seu torn delimitat en una tanca.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Palau de Ripalda.
Palau de Ripalda.
Palau de Ripalda.
Palau de Ripalda.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Benito Goerlich, D., La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925, Ajuntament de Valéncia, 1992.
- Aldana Fernández, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2