Diferència entre les revisions de "Consell de Ministres d'Espanya"
(Text reemplaça - 'per el' a 'pel') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Consejo de Ministros extraordinario 15feb19 01.jpg|thumb|Consell de Ministres]] | |
| − | |||
El '''[[Consell de Ministres]] d'[[Espanya]], ''' és un orgue colegiat polític [[Constitució espanyola de 1978|constitucional]] format pel [[President del Govern d'Espanya|president del Govern]], els [[vicepresident]]s, si n'hi ha, els [[ministre]]s i els demés membres que establixca la [[llei]], com en alguns casos els [[secretari d'Estat (Administració Pública d'Espanya)|secretaris d'Estat]]. Habitualment es reunix els [[divendres]] en el [[Palau de la Moncloa]], en [[Madrit]], encara que, en caràcter excepcional, pot celebrar-se en qualsevol atra ciutat espanyola. També en caràcter excepcional pot ser presidit pel [[rei d'Espanya]], a petició del [[president del Govern]], en el seu cas el Consell informa al Rei sobre els assunts d'Estat, d'acort en lo dispost en l'artícul 62 de la Constitució. | El '''[[Consell de Ministres]] d'[[Espanya]], ''' és un orgue colegiat polític [[Constitució espanyola de 1978|constitucional]] format pel [[President del Govern d'Espanya|president del Govern]], els [[vicepresident]]s, si n'hi ha, els [[ministre]]s i els demés membres que establixca la [[llei]], com en alguns casos els [[secretari d'Estat (Administració Pública d'Espanya)|secretaris d'Estat]]. Habitualment es reunix els [[divendres]] en el [[Palau de la Moncloa]], en [[Madrit]], encara que, en caràcter excepcional, pot celebrar-se en qualsevol atra ciutat espanyola. També en caràcter excepcional pot ser presidit pel [[rei d'Espanya]], a petició del [[president del Govern]], en el seu cas el Consell informa al Rei sobre els assunts d'Estat, d'acort en lo dispost en l'artícul 62 de la Constitució. | ||
| − | La convocatòria i la presidència del Consell de Ministres correspon al president del Govern, actuant com a secretari el [[Ministeri de la Presidència d'Espanya|Ministre de la Presidència]]. Les seues reunions, de les que | + | La convocatòria i la presidència del Consell de Ministres correspon al president del Govern, actuant com a secretari el [[Ministeri de la Presidència d'Espanya|Ministre de la Presidència]]. Les seues reunions, de les que se alçarà acta, podran tindre caràcter decisori. En les actes figuraran, exclusivament, les circumstàncies relatives al temps i lloc de la seua celebració, la relació d'assistents, els acorts adoptats i els informes presentats. |
Sobre el règim de funcionament, a les reunions del Consell de Ministres podran assistir els Secretaris d'Estat quan siguen convocats. Les #delliberació del Consell seran secretes. | Sobre el règim de funcionament, a les reunions del Consell de Ministres podran assistir els Secretaris d'Estat quan siguen convocats. Les #delliberació del Consell seran secretes. | ||
| Llínea 10: | Llínea 9: | ||
| − | El seu orige històric es troba en les reunions periòdiques en el Rei dels seus [[Secretaris d'Estat i del Despaig]] durant el sigle XVIII. Un orige anterior se li pot trobar en el [[Consell de Castella]], en el seu periodo d'influència en tot el regne. Va ser creat com a orgue colegiat per mig de Real decret del 19 de novembre de 1823, | + | El seu orige històric es troba en les reunions periòdiques en el Rei dels seus [[Secretaris d'Estat i del Despaig]] durant el [[sigle XVIII]]. Un orige anterior se li pot trobar en el [[Consell de Castella]], en el seu periodo d'influència en tot el regne. Va ser creat com a orgue colegiat per mig de Real decret del 19 de novembre de 1823, pel que ordena S. M., per a l'encert en les seues #delliberació, la formació d'un Consell que es denominarà "de Ministres", sent estos els Secretaris d'Estat i del Despaig. En l'actualitat, es rig per l'artícul 97 de la [[Constitució espanyola de 1978]]. |
Eixercix la funció eixecutiva i ostenta potestat reglamentària: | Eixercix la funció eixecutiva i ostenta potestat reglamentària: | ||
| Llínea 19: | Llínea 18: | ||
* Elabora els proyectes de planificació (Presuposts Generals de l'Estat). | * Elabora els proyectes de planificació (Presuposts Generals de l'Estat). | ||
| − | De la mateixa manera que succeïx en casi tots els demés | + | De la mateixa manera que succeïx en casi tots els demés països, en Espanya el Govern és l'orgue predominant de l'Estat, pero açò no implica que no estiga somés a cap tipo de control. De fet el Govern, segons establix l'artícul 108 de la Constitució, deu respondre solidàriament en la seua gestió política davant el Congrés dels Diputats. |
| − | |||
| − | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 21:48 29 nov 2021
El Consell de Ministres d'Espanya, és un orgue colegiat polític constitucional format pel president del Govern, els vicepresidents, si n'hi ha, els ministres i els demés membres que establixca la llei, com en alguns casos els secretaris d'Estat. Habitualment es reunix els divendres en el Palau de la Moncloa, en Madrit, encara que, en caràcter excepcional, pot celebrar-se en qualsevol atra ciutat espanyola. També en caràcter excepcional pot ser presidit pel rei d'Espanya, a petició del president del Govern, en el seu cas el Consell informa al Rei sobre els assunts d'Estat, d'acort en lo dispost en l'artícul 62 de la Constitució.
La convocatòria i la presidència del Consell de Ministres correspon al president del Govern, actuant com a secretari el Ministre de la Presidència. Les seues reunions, de les que se alçarà acta, podran tindre caràcter decisori. En les actes figuraran, exclusivament, les circumstàncies relatives al temps i lloc de la seua celebració, la relació d'assistents, els acorts adoptats i els informes presentats.
Sobre el règim de funcionament, a les reunions del Consell de Ministres podran assistir els Secretaris d'Estat quan siguen convocats. Les #delliberació del Consell seran secretes.
Aixina mateix, en ser un orgue colegiat, la seua voluntat es forma a través de la majoria absoluta dels seus membres. (Segons el Diccionari de la Real Acadèmia, el "orgue colegiat" és "El compost per una pluralitat de persones").[1]
El seu orige històric es troba en les reunions periòdiques en el Rei dels seus Secretaris d'Estat i del Despaig durant el sigle XVIII. Un orige anterior se li pot trobar en el Consell de Castella, en el seu periodo d'influència en tot el regne. Va ser creat com a orgue colegiat per mig de Real decret del 19 de novembre de 1823, pel que ordena S. M., per a l'encert en les seues #delliberació, la formació d'un Consell que es denominarà "de Ministres", sent estos els Secretaris d'Estat i del Despaig. En l'actualitat, es rig per l'artícul 97 de la Constitució espanyola de 1978.
Eixercix la funció eixecutiva i ostenta potestat reglamentària:
- Té iniciativa llegislativa, aprova els proyectes de llei i somet a l'aprovació del Congrés dels Diputats.
- Dicta normes en ranc de llei que el Congrés dels Diputats li delega.
- Dicta decrets lleis per urgent necessitat.
- Garantisa el compliment dels tractats internacionals i resolucions d'organismes internacionals i supranacionals.
- Elabora els proyectes de planificació (Presuposts Generals de l'Estat).
De la mateixa manera que succeïx en casi tots els demés països, en Espanya el Govern és l'orgue predominant de l'Estat, pero açò no implica que no estiga somés a cap tipo de control. De fet el Govern, segons establix l'artícul 108 de la Constitució, deu respondre solidàriament en la seua gestió política davant el Congrés dels Diputats.