Diferència entre les revisions de "Plom"
m |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Lead electrolytic and 1cm3 cube.jpg|thumb|250px|right|<center>Plom</center>]] |
| − | El '''plom''' (de l'[[llatí]] plûmbu) és un metal de color [[gris]] [[blau|blavós]], dúctil, fusible, maleable i molt pesat, que fon a baixes temperatures. El seu número atòmic és el 82 i el seu símbol és Pb. | + | El '''plom''' (de l'[[llatí]] ''plûmbu'') és un metal de color [[gris]] [[blau|blavós]], dúctil, fusible, maleable i molt pesat, que fon a baixes temperatures. El seu número atòmic és el 82 i el seu símbol és Pb. |
| − | És molt utilisat en l'indústria per a fer bales, fusibles, tuberies, peces per a balances, etc. | + | El plom rara volta es troba en el seu estat elemental. Es presenta comunament com a sulfur de plom en la galena. |
| + | |||
| + | == Utilisació actual == | ||
| + | És molt utilisat en l'indústria per a fer bales, fusibles, tuberies, peces per a balances, etc. Els composts de plom més utilisats en l'indústria són els òxits de plom, el tetraetil de plom i els silicats de plom. El plom forma aleacions en molts metals, i, en general, s'ampra en esta forma en la major part de les seues aplicacions. És un metal pesat i tòxic, i l'intoxicació per plom es denomina com a saturnisme o plumbosis. | ||
| + | |||
| + | La seua utilisació com a coberta per a cables, ya siga la de [[teléfon]], de [[televisió]], d'[[internet]] o d'[[electricitat]], seguix sent una forma d'ocupació adequada. La ductilitat única del plom ho fa molt apropiat per a esta aplicació, perque pot estirar-se per a formar un forre continu al voltant dels conductes interns. El seu elevat número atòmic i densitat fa que siga una bona barrera per als rajos X i les radiacions, especialment la radiació gamma, per lo que s'utilisa en blindages d'equips i en recipients de transport de radioisòtops. | ||
| + | |||
| + | L'us del plom en pigments sintètics o artificials ha segut molt important, pero està decreixent en volum. | ||
| + | |||
| + | S'utilisen una gran varietat de composts de plom, com els silicats, els carbonats i sals d'àcit orgànics, com a estabilisadors contra la calor i la llum per als plàstics de clorur de polivinil. S'usen silicats de plom per a la fabricació d'esmalts de [[vidre]] i de ceràmica, les que resulten útils per a introduir plom en els acabaments del vidre i de la ceràmica. | ||
| + | |||
| + | L'azida de plom, és el detonador estàndar per als explosius plàstics com el C-4 o atres tipos d'explosius. Els arseniats de plom s'ampren en grans cantitats com a insecticida per a la protecció dels cultius i per a aüixar insectes molests com a panderoles, mosquits i atres animals que posseïxquen un exoesquelet. El litargirio (òxit de plom) s'ampra molt per a millorar les propietats magnètiques dels imans de ceràmica de ferrita de bari. | ||
| + | |||
| + | Aixina mateix, una mescla calcinada de zirconato de plom i de titanato de plom, coneguda com PETE, està ampliant el seu mercat com un material piezoelèctric. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Plomo». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. pp. 426-435 | ||
| + | * Nakashima, T; Matsuno, K; Matsushita, T «Lifestyle-determined gender and hierarchical differences in the lead contamination of bones from a feudal town of the Edo period». Journal of occupational health, 49, 2, 2007, pàg. 134–9. DOI: 10.1539/joh.49.134. PMID: 17429171 | ||
| + | * Shankar Vedantam (8 de julio de 2007). «Research Links Lead Exposure, Criminal Activity». The Washington Post (en [[anglés]]) | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. ISBN 978-84-8321-908-9 | ||
| + | * Charles A. Sutherland, Edward F. Milner, Robert C. Kerby, Herbert Teindl, Albert Melin Hermann M. Bolt "Lead" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2005, Wiley-VCH, Weinheim. | ||
| + | * Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914) | ||
| + | * Pauling, Linus (1947). Dover Publications Inc., ed. General Chemistry (en inglés). Nueva York: W.H. Freeman. ISBN 0-486-65622-5. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{Commonscat|Lead}} | |
| + | |||
| + | {{DGLV|Plom}} | ||
[[Categoria:Minerals]] | [[Categoria:Minerals]] | ||
[[Categoria:Metals]] | [[Categoria:Metals]] | ||
[[Categoria:Indústria]] | [[Categoria:Indústria]] | ||
Última revisió del 15:14 18 ago 2023
El plom (de l'llatí plûmbu) és un metal de color gris blavós, dúctil, fusible, maleable i molt pesat, que fon a baixes temperatures. El seu número atòmic és el 82 i el seu símbol és Pb.
El plom rara volta es troba en el seu estat elemental. Es presenta comunament com a sulfur de plom en la galena.
Utilisació actual[editar | editar còdic]
És molt utilisat en l'indústria per a fer bales, fusibles, tuberies, peces per a balances, etc. Els composts de plom més utilisats en l'indústria són els òxits de plom, el tetraetil de plom i els silicats de plom. El plom forma aleacions en molts metals, i, en general, s'ampra en esta forma en la major part de les seues aplicacions. És un metal pesat i tòxic, i l'intoxicació per plom es denomina com a saturnisme o plumbosis.
La seua utilisació com a coberta per a cables, ya siga la de teléfon, de televisió, d'internet o d'electricitat, seguix sent una forma d'ocupació adequada. La ductilitat única del plom ho fa molt apropiat per a esta aplicació, perque pot estirar-se per a formar un forre continu al voltant dels conductes interns. El seu elevat número atòmic i densitat fa que siga una bona barrera per als rajos X i les radiacions, especialment la radiació gamma, per lo que s'utilisa en blindages d'equips i en recipients de transport de radioisòtops.
L'us del plom en pigments sintètics o artificials ha segut molt important, pero està decreixent en volum.
S'utilisen una gran varietat de composts de plom, com els silicats, els carbonats i sals d'àcit orgànics, com a estabilisadors contra la calor i la llum per als plàstics de clorur de polivinil. S'usen silicats de plom per a la fabricació d'esmalts de vidre i de ceràmica, les que resulten útils per a introduir plom en els acabaments del vidre i de la ceràmica.
L'azida de plom, és el detonador estàndar per als explosius plàstics com el C-4 o atres tipos d'explosius. Els arseniats de plom s'ampren en grans cantitats com a insecticida per a la protecció dels cultius i per a aüixar insectes molests com a panderoles, mosquits i atres animals que posseïxquen un exoesquelet. El litargirio (òxit de plom) s'ampra molt per a millorar les propietats magnètiques dels imans de ceràmica de ferrita de bari.
Aixina mateix, una mescla calcinada de zirconato de plom i de titanato de plom, coneguda com PETE, està ampliant el seu mercat com un material piezoelèctric.
Referències[editar | editar còdic]
- F. Burriel Martí, F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Plomo». Química analítica cualitativa (18ª edición edición). Thomson. pp. 426-435
- Nakashima, T; Matsuno, K; Matsushita, T «Lifestyle-determined gender and hierarchical differences in the lead contamination of bones from a feudal town of the Edo period». Journal of occupational health, 49, 2, 2007, pàg. 134–9. DOI: 10.1539/joh.49.134. PMID: 17429171
- Shankar Vedantam (8 de julio de 2007). «Research Links Lead Exposure, Criminal Activity». The Washington Post (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames. ISBN 978-84-8321-908-9
- Charles A. Sutherland, Edward F. Milner, Robert C. Kerby, Herbert Teindl, Albert Melin Hermann M. Bolt "Lead" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2005, Wiley-VCH, Weinheim.
- Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
- Pauling, Linus (1947). Dover Publications Inc., ed. General Chemistry (en inglés). Nueva York: W.H. Freeman. ISBN 0-486-65622-5.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plom.
