Diferència entre les revisions de "Química inorgànica"
m |
(Text reemplaça - 'Vínculs externs' a 'Enllaços externs') |
||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
Les àrees d'estudi en química inorgànica són la [[química organometàlica]], la [[agregat (química)|química d'agregats]] i la [[química bioinorgànica]]. | Les àrees d'estudi en química inorgànica són la [[química organometàlica]], la [[agregat (química)|química d'agregats]] i la [[química bioinorgànica]]. | ||
− | == | + | == Enllaços externs == |
* [http://www.xtec.es/~rblanco1/exerauto/Index_Formulacio.htm Exercicis de formulació] | * [http://www.xtec.es/~rblanco1/exerauto/Index_Formulacio.htm Exercicis de formulació] | ||
* [http://pubs.acs.org/journal/inocaj Inorganic Chemistry (ACS Publications)] (en anglés) | * [http://pubs.acs.org/journal/inocaj Inorganic Chemistry (ACS Publications)] (en anglés) |
Última revisió del 16:24 28 jun 2022
La química inorgànica és la branca de la química que s'ocupa de l'estudi del comportament dels composts inorgànics, és dir, els que no contenen carbono (en contraposició als composts orgànics, que sí en contenen). De fet, la distinció entre composts orgànics i inorgànics és difosa i força arbitrària: d'una banda, hi ha composts en carbono que es consideren inorgànics, com els carbures, els carbonats, el grafit o el diamant; de l'atra, molts composts formats bàsicament per àtoms de carbono també contenen metals de transició. Tradicionalment estudiats per la química inorgànica, estos composts són estudiats per la química organometàlica, una disciplina que s'encavalca entre les dos branques.
Les àrees d'estudi en química inorgànica són la química organometàlica, la química d'agregats i la química bioinorgànica.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Exercicis de formulació
- Inorganic Chemistry (ACS Publications) (en anglés)
- Naming Inorganic Compounds (en anglés)
- Nomenclature of inorganic chemistry, de la IUPAC (en anglés)
- Journals belonging to subject: Inorganic Chemistry al Directory of Open Access Journals (en anglés)
|