Diferència entre les revisions de "Teutons"
m |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Teutons''', nom que s'arreplega en la [[Edat | + | [[File:Polska WladLokietka (1275-1300) es.svg|thumb|Antic territori dels Teutons]] |
| + | |||
| + | '''Teutons''', nom que s'arreplega en la [[Edat Mija]] designant els habitants d'un territori [[europeu]] que actualment forma part de la [[Alemanya]] i [[Polònia]], i que llavors no parlaven [[llatí]]. Originàriament habitaven la conca del [[riu Elba|Elba]], mentres que els [[cimbri]]s la [[Jutlàndia]]. | ||
A l'est del [[Riu Rin|Rin]], els teutons han acusat sempre un orige celta, més precisament Gal, des del nom dels seus caps fins al del mateix poble, ya que en llengua gala ''teuta'' significava tribu i ''ona'' aigua, per lo que seria ''la tribu de les aigües'' (el riu Elba en este cas). La seua idiosincràsia belicosa i l'amistat en tribus gales com els [[eburons]] (estos els cedixen un depòsit per als seus equipages en la ciutat d'Aduat quan invadixen la Gàlia Polseruda o central) i helvets (els que s'unixen a ells ben sovint) els fa fàcilment reconeixibles com a part integrant del conjunt de pobles que formaven la Gàlia Bèlgica, en la majoria dels quals tenien tractats d'amistat. | A l'est del [[Riu Rin|Rin]], els teutons han acusat sempre un orige celta, més precisament Gal, des del nom dels seus caps fins al del mateix poble, ya que en llengua gala ''teuta'' significava tribu i ''ona'' aigua, per lo que seria ''la tribu de les aigües'' (el riu Elba en este cas). La seua idiosincràsia belicosa i l'amistat en tribus gales com els [[eburons]] (estos els cedixen un depòsit per als seus equipages en la ciutat d'Aduat quan invadixen la Gàlia Polseruda o central) i helvets (els que s'unixen a ells ben sovint) els fa fàcilment reconeixibles com a part integrant del conjunt de pobles que formaven la Gàlia Bèlgica, en la majoria dels quals tenien tractats d'amistat. | ||
| − | Seran els cronistes i historiadors llatins els que els confondran en pobles saxons, en particular germànics, a l'acceptar la divisió caprichosa que Roma fa de la regió, determinant que a l'est del Rin és país germànic, i a l'oest país Gal. | + | Seran els cronistes i historiadors llatins els que els confondran en pobles saxons, en particular germànics, a l'acceptar la divisió caprichosa que Roma fa de la regió, determinant que a l'est del Rin és país germànic, i a l'oest país Gal. Despuix han incorregut durant dos milenaris en este error tots els historiadors que s'han basat en eixos escrits, lo que està arqueològicament desmentiment des de fa diverses décades. |
A partir de l'any [[113 a. C.]], els teutons i els cimbris s'unixen per a emigrar cap a la Península Ibèrica, supostament a causa de raons demogràfiques i sabent que les Galies estaven ya superpoblades. És aixina que al prendre la direcció de la [[Gàlia Narbonés]] (la província romana que hui és el sur de França fins als [[Pirineus]]), els romans decidixen detindre'ls tement que s'instalen allí. Este tall del pas cap a la [[Hispània]] acabarà suponent una invasió de territoris Gals, que són realment assolats pels seus saquejos buscant abastiment, lo que durarà uns dotze anys. Fins que Roma pot al fi detindre i fer-lis prendre la decisió de tornar, tenint en conte la reducció del seu número, a causa de les quantioses pèrdues en combats. | A partir de l'any [[113 a. C.]], els teutons i els cimbris s'unixen per a emigrar cap a la Península Ibèrica, supostament a causa de raons demogràfiques i sabent que les Galies estaven ya superpoblades. És aixina que al prendre la direcció de la [[Gàlia Narbonés]] (la província romana que hui és el sur de França fins als [[Pirineus]]), els romans decidixen detindre'ls tement que s'instalen allí. Este tall del pas cap a la [[Hispània]] acabarà suponent una invasió de territoris Gals, que són realment assolats pels seus saquejos buscant abastiment, lo que durarà uns dotze anys. Fins que Roma pot al fi detindre i fer-lis prendre la decisió de tornar, tenint en conte la reducció del seu número, a causa de les quantioses pèrdues en combats. | ||
| Llínea 10: | Llínea 12: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Alamanes]] | + | * [[Alamanes]] |
| − | *[[Nordicisme]] | + | * [[Nordicisme]] |
| − | *[[Orde Teutònica]] | + | * [[Orde Teutònica]] |
| − | *[[Bosc Teutònic]] | + | * [[Bosc Teutònic]] |
| − | *[[Periodo de les grans migracions]] | + | * [[Periodo de les grans migracions]] |
{{Traduït de|es|Teutones}} | {{Traduït de|es|Teutones}} | ||
Última revisió del 14:36 9 abr 2024
_es.svg)
Teutons, nom que s'arreplega en la Edat Mija designant els habitants d'un territori europeu que actualment forma part de la Alemanya i Polònia, i que llavors no parlaven llatí. Originàriament habitaven la conca del Elba, mentres que els cimbris la Jutlàndia.
A l'est del Rin, els teutons han acusat sempre un orige celta, més precisament Gal, des del nom dels seus caps fins al del mateix poble, ya que en llengua gala teuta significava tribu i ona aigua, per lo que seria la tribu de les aigües (el riu Elba en este cas). La seua idiosincràsia belicosa i l'amistat en tribus gales com els eburons (estos els cedixen un depòsit per als seus equipages en la ciutat d'Aduat quan invadixen la Gàlia Polseruda o central) i helvets (els que s'unixen a ells ben sovint) els fa fàcilment reconeixibles com a part integrant del conjunt de pobles que formaven la Gàlia Bèlgica, en la majoria dels quals tenien tractats d'amistat.
Seran els cronistes i historiadors llatins els que els confondran en pobles saxons, en particular germànics, a l'acceptar la divisió caprichosa que Roma fa de la regió, determinant que a l'est del Rin és país germànic, i a l'oest país Gal. Despuix han incorregut durant dos milenaris en este error tots els historiadors que s'han basat en eixos escrits, lo que està arqueològicament desmentiment des de fa diverses décades.
A partir de l'any 113 a. C., els teutons i els cimbris s'unixen per a emigrar cap a la Península Ibèrica, supostament a causa de raons demogràfiques i sabent que les Galies estaven ya superpoblades. És aixina que al prendre la direcció de la Gàlia Narbonés (la província romana que hui és el sur de França fins als Pirineus), els romans decidixen detindre'ls tement que s'instalen allí. Este tall del pas cap a la Hispània acabarà suponent una invasió de territoris Gals, que són realment assolats pels seus saquejos buscant abastiment, lo que durarà uns dotze anys. Fins que Roma pot al fi detindre i fer-lis prendre la decisió de tornar, tenint en conte la reducció del seu número, a causa de les quantioses pèrdues en combats.
A la seua volta, retroben als seus parents en la conca de l'Elba, decidint molts instalar-se en el pas dels cimbris, l'actual Jutlàndia, a on en els anys acabaran predominant.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Teutones de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.