Diferència entre les revisions de "Pilar García Comeche, 'Pilareta'"
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Pilar García Comeche, | + | {{Biografia| |
| − | + | | nom = Pilar García Comeche | |
| + | | image = [[Archiu:Pilareta1.jpg|250px|Pilareta]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Cantant | ||
| + | | data_naix = [[1930]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[14 de giner]] de [[2017]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Pilar García Comeche, «Pilareta»''' ([[Valéncia]], [[1930]] - † [[14 de giner]] de [[2017]]) fon una cantant [[Valencians|valenciana]] de [[Cant valencià d'estil]]. | ||
| − | + | == Biografia == | |
| − | |||
| − | + | Pilareta naixqué en l'any [[1930]], en el barri de [[Russafa]] de la [[ciutat de Valéncia]], i va faltar el dia [[14 de giner]] de l'any [[2017]], als 87 anys d'edat. | |
| + | Fon una de les grans referents del [[Cant valencià]] durant més de 60 anys, gènero que va cultivar durant décades despuix d'iniciar-se en la vora de les [[Jota|jotes]] aragoneses, lloc del que era originari el seu pare. | ||
| − | + | Es va cultivar en l'art folclòric valencià a partir de mitan dels anys cinquanta del [[sigle XX]]. Fon son pare qui li va ensenyar, de molt chiqueta, a cantar jotes aragoneses. Durant els [[anys 1940]], de la mà del seu yayo matern, va escoltar en la [[Fira de juliol]] a grans cantadors d'estil com [[la Blanqueta]] i [[el Torrentí]]. | |
| − | + | Les ensenyances del [[Chiquet de Mislata]] l'influiren moltíssim i ya no abandonaria, sent una de les grans, un pilar en el que s'ha sostengut est art, la supervivència del qual és precària des de fa décades. | |
| − | + | En l'any [[1950]] es va inscriure en un concurs de jotes en el [[Centre Aragonés de Valéncia]], guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals. | |
| + | [[Archiu:Pilareta2.jpg|thumb|250px|Pilareta]] | ||
| + | |||
| + | Durant una nit de ronda en [[Rocafort]], en l'any [[1952]], el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al [[Chiquet de Benaguasil]], el [[Chiquet de Bétera]], la Blanqueta, i [[la Serrana]], entre uns atres. | ||
| + | |||
| + | Des de l'any [[1974]], i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva. | ||
| + | |||
| + | Des dels [[anys 1960]] va portar el cant valencià per tota [[Espanya]] i [[Europa]] en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de [[1976]] en el [[Grup de Danses la Senyera]] fundat per ella mateixa. | ||
| + | |||
| + | En [[1983]], en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del [[Joan Pau II|Papa Joan Pau II]]. En [[1984]] varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Pescara ([[Itàlia]]). Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme ([[1972]]) i [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"|Pastoret]] ([[1973]]), en el seu propi grup ([[1981]], [[1986]], [[1993]]) i ha intervingut en l'Antologia del Cant Valéncia d'Estil. | ||
| + | |||
Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual. | Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual. | ||
| + | [[Archiu:Pilareta3.jpg|thumb|250px|Homenage a Pilareta en l'any [[2015]]]] | ||
| + | |||
| + | En [[novembre]] de [[2015]], i ya en 85 anys, va entusiasmar a un [[Palau de la Música]] ple en un festival dedicat a [[Joaquim Sorolla]], en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en [[1983]]. | ||
| + | |||
| + | Queda un llegat de gravacions sonores de la seua gran veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Gràcies per totes les voltes que m'has posat els pèls de punta, gràcies per totes les voltes que has compartit escenari en mi, per la teua veu i per la forma d'entendre el folclore|Paraules de Raúl Gómez Soler, un dels membres del Grup de Danses}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"]] | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [http://www.lasprovincias.es/culturas/201701/19/muere-pilar-garcia-comeche-20170119094412.html Muere Pilar García Comeche, 'Pilareta', figura del cant d’estil valencià durante 60 años - Las Provincias] | ||
| − | + | [[Categoria:Biografies]] | |
| − | + | [[Categoria:Valencians]] | |
| + | [[Categoria:Cantants]] | ||
| + | [[Categoria:Cantants valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
Última revisió del 11:02 30 ago 2024
| Pilar García Comeche | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantant | ||
| Naiximent: | 1930 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 14 de giner de 2017 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Pilar García Comeche, «Pilareta» (Valéncia, 1930 - † 14 de giner de 2017) fon una cantant valenciana de Cant valencià d'estil.
Biografia[editar | editar còdic]
Pilareta naixqué en l'any 1930, en el barri de Russafa de la ciutat de Valéncia, i va faltar el dia 14 de giner de l'any 2017, als 87 anys d'edat.
Fon una de les grans referents del Cant valencià durant més de 60 anys, gènero que va cultivar durant décades despuix d'iniciar-se en la vora de les jotes aragoneses, lloc del que era originari el seu pare.
Es va cultivar en l'art folclòric valencià a partir de mitan dels anys cinquanta del sigle XX. Fon son pare qui li va ensenyar, de molt chiqueta, a cantar jotes aragoneses. Durant els anys 1940, de la mà del seu yayo matern, va escoltar en la Fira de juliol a grans cantadors d'estil com la Blanqueta i el Torrentí.
Les ensenyances del Chiquet de Mislata l'influiren moltíssim i ya no abandonaria, sent una de les grans, un pilar en el que s'ha sostengut est art, la supervivència del qual és precària des de fa décades.
En l'any 1950 es va inscriure en un concurs de jotes en el Centre Aragonés de Valéncia, guanyant un accésit. I a continuació va estudiar en l'escola de jotes, destacant per la seua facilitat d'aprenentage i les seues facultats vocals.
Durant una nit de ronda en Rocafort, en l'any 1952, el director de la rondalla del Centre Aragonés, el mestre Jarque, va animar al Chiquet de Benaguasil, el Chiquet de Bétera, la Blanqueta, i la Serrana, entre uns atres.
Des de l'any 1974, i durant casi quaranta anys, l'han acompanyat com versadors el Torrentí, el Chiquet de Mislata, el Chiquet del Carme i el Naiet de Bétera. I com a músics, entre uns atres, la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet i com dolçainers Joan Blasco i Pierres de Chiva.
Des dels anys 1960 va portar el cant valencià per tota Espanya i Europa en grups folclòrics d'Educació i Descans i a partir de 1976 en el Grup de Danses la Senyera fundat per ella mateixa.
En 1983, en la plaça de Sant Pere de Roma, va cantar davant del Papa Joan Pau II. En 1984 varen guanyar el Primer Premi Mundial en el Festival de Pescara (Itàlia). Ha gravat cant valencià en 10 publicacions sonores en el Chiquet del Carme (1972) i Pastoret (1973), en el seu propi grup (1981, 1986, 1993) i ha intervingut en l'Antologia del Cant Valéncia d'Estil.
Pilareta tenia una veu clara i potent que transmetia l'intensitat del cant valencià en tota la seua força i ha segut per això una de les més reconeguda cantadora d’estil actual.
En novembre de 2015, i ya en 85 anys, va entusiasmar a un Palau de la Música ple en un festival dedicat a Joaquim Sorolla, en el que va mostrar les seues facultats junt al Grup de Danses la Senyera, que ella mateixa va fundar i en el que va viajar per mig món, incloent una actuació en la Plaça de Sant Pere de Roma en 1983.
Queda un llegat de gravacions sonores de la seua gran veu i les seues portentoses facultats, desenrollades a lo llarc de 60 anys de carrera.