Diferència entre les revisions de "Motor de combustió interna"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} thumb|280px|Motor antic, d'aviació, en disposició radial dels pistons. Un '''motor de combustió intern...») |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
[[Archiu:Wright R1820 Cyclone.jpg|thumb|280px|Motor antic, d'aviació, en disposició radial dels pistons.]] | [[Archiu:Wright R1820 Cyclone.jpg|thumb|280px|Motor antic, d'aviació, en disposició radial dels pistons.]] | ||
Llínea 7: | Llínea 5: | ||
== Tipos primaris == | == Tipos primaris == | ||
* [[Motor de combustió interna alternatiu|Alternatius]]. | * [[Motor de combustió interna alternatiu|Alternatius]]. | ||
− | ** El [[Cicle Otto|motor d'explosió cicle Otto]], el nom del qual prové del tècnic alemà que ho va desenrollar, [[ | + | ** El [[Cicle Otto|motor d'explosió cicle Otto]], el nom del qual prové del tècnic alemà que ho va desenrollar, [[Nikolaus August Otto]], és el motor convencional de gasolina, encara que també li'l coneix com a motor de [[cicle Beau de Rochas]] per l'inventor francés que ho va patentar en 1862. |
− | ** El [[motor diésel]], | + | ** El [[motor diésel]], nomenat aixina en honor de l'ingenier [[Alemanya|alemà]] naixcut en [[França]] [[Rudolf Dièsel]], funciona en un principi diferent i sol consumir [[gasoil]]. |
* La [[turbina de gas]]. | * La [[turbina de gas]]. | ||
* El [[Motor Wankel|motor rotatori]]. | * El [[Motor Wankel|motor rotatori]]. | ||
Llínea 18: | Llínea 16: | ||
Existixen els diésel i gasolina, tant en 2T com en 4T. | Existixen els diésel i gasolina, tant en 2T com en 4T. | ||
+ | {{Traduït de|es|Motor de combustión interna}} | ||
− | + | [[Categoria:Tecnologia]] | |
+ | [[Categoria:Mecànica]] |
Última revisió del 16:21 28 ago 2023
Un motor de combustió interna, motor a explosió o motor a pistó, és un tipo de màquina que obté energia mecànica directament de la energia química d'un combustible que ardix dins de la cambra. El seu nom es deu a que dita combustió es produïx dins de la pròpia màquina, a diferència de, per eixemple, la màquina de vapor.
Tipos primaris[editar | editar còdic]
- Alternatius.
- El motor d'explosió cicle Otto, el nom del qual prové del tècnic alemà que ho va desenrollar, Nikolaus August Otto, és el motor convencional de gasolina, encara que també li'l coneix com a motor de cicle Beau de Rochas per l'inventor francés que ho va patentar en 1862.
- El motor diésel, nomenat aixina en honor de l'ingenier alemà naixcut en França Rudolf Dièsel, funciona en un principi diferent i sol consumir gasoil.
- La turbina de gas.
- El motor rotatori.
- El Cicle Atkinson.
Classificació dels alternatius segons el cicle[editar | editar còdic]
- De dos temps (2T): efectuen una carrera útil de treball en cada gir.
- De quatre temps (4T): efectuen una carrera útil de treball cada dos girs.
Existixen els diésel i gasolina, tant en 2T com en 4T.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Motor de combustión interna de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.