Alqueria del Moro

Alqueria del Moro en el camí de Burjassot (Valéncia)

L'Alqueria del Moro, edifici residencial de caràcter rural que se localisa en el terme municipal de Valéncia, en la Província de Valéncia, en el camí vell de Burjassot. Es tracta d'un edifici residencial compendi de l'arquitectura senyorial i rural de l'horta valenciana dels sigles XIV, XVI i XVIII.

Descripció

Constituïx una de les alqueries més rellevants de la comarca de l'horta nort per les seues especials particularitats. Se troba situada en el pla de Sant Bernat i la seua horta es regada per un entramat de sequies alimentades per la séquia de Tormos, molt prop d'una atra alqueria, la Alqueria de la Torre.

Està conformada per un grup d'edificis articulats per un creuament de camins, el Camí Vell de Burjassot i el nomenat popularment Camí de l'Alqueria del Moro. Des del Camí Vell de Burjassot, a la dreta se situen un subgrup d'edificis, dels quals un obri fachada al Camí Vell i el restant ho fan al camí de L'Alqueria. La casa principal posseïx el seu accés des del camí que pren el seu nom.

L'alqueria tingué diverses barraques destinades a vivenda per a llauradors; hui desaparegudes. En l'actualitat l'alqueria se troba en la perifèria urbana i l'única conexió en el mig original se localisa al nort a on l'horta contínua en direcció a Moncada i Burjassot.

Parts integrants

• 1. La casa principal.

Esta casa pertany als models d'arquitectura senyorial del sigle XVI adaptada a mig rural. Es tracta d'una edificació de dos plantes, posseïx un esquema de tres cossos paralels al camí de L'Alqueria, més un quart posterior, transversal als anteriors. Se tracta d'una planta complexa, a on podem distinguir junt a l'esquema tripartit, en un cos central molt valorat, el quart cos independent i autònom respecte de l'estructura anterior; un espai a on s'ubiquen les estàncies principals i des del qual s'òbrin les finestres més significatives.

A la casa s'accedix a través d'un pati de forma quadrangular, disponent els corrals a la dreta, i les cavallerices enfront de la porta d'accés al camí. La nau central perpendicular a la fachada d'accés a la casa domina per les seues proporcions tot l'espai de l'alqueria. Alberga un espai únic, partit per un arc carpanell. En el vestíbul compartit en dos àmbits de proporcions similars, se situa l'escala. Se tracta d'una casa compacta, que soluciona dins de sí totes les articulacions i relacions entre els seus distints espais. Habitacions i dependències com quarts, cuina, accés a les cambres, etc., tenen el seu accés des del gran espai central. La porta principal se troba lladejada respecte a l'eix central. La frontera d'accés a la casa posseïx una llectura domestica i intima proporcionada pel pati a través del qual s'accedix a esta. La frontera al Camí de Burjassot, corresponent al quart cos transversal, es la que presenta major carrega de representació publica en un major tractament dels tous. Este quart cos mante la coberta independent del restant, cobrint-se a dos aigües en ala distint.

• Construcció Nº 2.

Se troba sobre el Camí Vell de Burjassot i llindant en el camí de L'Alqueria. Ocupa un cos de construcció d'una corsia en murs portants paralels a la fachada del Camí de l'Alqueria, en els que s'obrien, en planta baixa, una série d'arcs gòtics apuntats. Este espai de la planta baixa, se subdividix en una série d'estàncies. L'entrada, estància principal, alberga l'escala i s'unix en el cos posterior construït per a corrals i almagasenes. Destinada a vivenda la planta baixa, allí se troben els espais representatius de la vida domestica, mentres que en la planta alta alberga habitacions i espais d'almagasenament de productes agraris.

L'edifici tingué una ampliació en data no determinada i adossant-li a la dreta de la porta d'accés un cos que en la planta baixa s'usa com estable i en la planta alta com dormitori.

• Construcció Nº 3

Se situa sobre el Camí Vell de Burjassot, a l'este de l'anterior i compartint el seu mur miger. Se tracta d'un edifici del sigle XVIII de dos plantes que se diferencia dels anteriors a l'incorporar la tradicional organisació en planta baixa característica de l'arquitectura popular post académica, a la que se superpon una voluminosa andana que encara conserva el sistema de torcat de llabors.

• Construcció Nº 4

Està situada al nort dels dos anteriors compartint en elles parets migeres. Posseïx fachada al Camí de l'Alqueria, encara que el seu accés se realisa a través d'un pati obert orientat a nort i separat del camí per un dels cossos que la constituïxen. Els aspectes exteriors, porta d'accés en cadiram en arc de mig punt, l'ala, manyaneria denoten contemporaneïtat respecte a les descrites en primer i segon lloc. Les fabriques, de tapiador, daten del sigle XIV, sent la construcció més antiga del conjunt. Pel seu tamany i les poques finestres que te fan pensar en la seua dedicació fabril o protoindustrial, podent tractar-se d'una construcció vinculada a l'assarp.

• 5. Hort-jardí

Fronteriç en la casa principal nos trobem en l'hort-jardí tancat, separat de l'exterior per un mur de pinyonat. Respon a la tradició milenària de l'hortus Conclusus i el seu fi era tant d'arredossar-ho com de dispondre d'un lloc íntim d'espargiment.

Bibliografia

• Este artícul incorpora text del BIC incoat per la Consejería de Cultura de la Generalitat Valenciana