Diferència entre les revisions de "Lley de Faraday"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} Image:Induction experiment.png|thumb|250px|Experiment de Faraday que mostra l'inducció entre dos espires de cable: La bateria ''(dreta)'' a...») |
m (Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta ') |
||
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Image:Induction experiment.png|thumb|250px|Experiment de Faraday que mostra l'inducció entre dos espires de cable: La bateria ''(dreta)'' aporta la corrent elèctrica que fluïx a través d'una chicoteta espira ''(A)'', creant un camp magnètic. Quan les espires són estacionàries, no apareix cap corrent induïda. Pero quan la chicoteta espira es mou dins o fòra de l'espira gran ''(B)'', el fluix magnètic a través de l'espira major canvia, induint-se una corrent que és detectada pel [[galvanómetro]] ''(G)''.<ref>[http://books.google.com/books?id=JzBAAAAAYAAJ&pg=PA285 Poyser, Arthur William (1892), ''Magnetism and electricity: A manual for students in advanced classes'']. London and New York; Longmans, Green, & Co., p. 285, fig. 248. Retrieved 2009-08-06.</ref>]] | |
| − | + | La '''llei d'inducció electromagnètica de Faraday''' (o simplement '''llei de Faraday''') establix que el [[voltage induït]] en un [[Circuit elèctric|circuit]] tancat és directament proporcional a la rapidea en que canvia en el [[temps]] el [[fluix magnètic]] que travessa una [[Superfície (matemàtica)|superfície]] qualsevol en el circuit com a bort:<ref>{{Google books|OBGdJcvSvCQC|page=80}}</ref> | |
| − | |||
| − | La '''llei d'inducció electromagnètica de Faraday''' (o simplement '''llei de | ||
{{equació|<math>\oint_C \vec{E} \cdot \vec{dl} = - \ { d \over dt } \int_S \vec{B} \cdot \vec{dA}</math>|*|left}} | {{equació|<math>\oint_C \vec{E} \cdot \vec{dl} = - \ { d \over dt } \int_S \vec{B} \cdot \vec{dA}</math>|*|left}} | ||
| Llínea 11: | Llínea 9: | ||
: <math>d\vec{l}</math> es el element infinitesimal del contorn ''C'', | : <math>d\vec{l}</math> es el element infinitesimal del contorn ''C'', | ||
: <math>\vec{B}</math> es la [[densitat de camp magnètic]] y | : <math>\vec{B}</math> es la [[densitat de camp magnètic]] y | ||
| − | : <math>S</math> és una superfície arbitrària, que el seu | + | : <math>S</math> és una superfície arbitrària, que el seu bort és ''C''. Les direccions del contorn ''C'' i de <math>vec{dA}</math> estan donades per la [[regla de la mà dreta]]. |
Esta llei va ser formulada a partir dels experiments que [[Michael Faraday]] va realisar en [[1831]]. Esta llei té importants aplicacions en la [[generació d'electricitat]]. | Esta llei va ser formulada a partir dels experiments que [[Michael Faraday]] va realisar en [[1831]]. Esta llei té importants aplicacions en la [[generació d'electricitat]]. | ||
| − | + | [[Categoria:Física]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Lleis electromagnètiques]] | [[Categoria:Lleis electromagnètiques]] | ||
[[Categoria:Lleis epònimes de la física|*Faraday]] | [[Categoria:Lleis epònimes de la física|*Faraday]] | ||
Última revisió del 12:32 16 maig 2020
Experiment de Faraday que mostra l'inducció entre dos espires de cable: La bateria (dreta) aporta la corrent elèctrica que fluïx a través d'una chicoteta espira (A), creant un camp magnètic. Quan les espires són estacionàries, no apareix cap corrent induïda. Pero quan la chicoteta espira es mou dins o fòra de l'espira gran (B), el fluix magnètic a través de l'espira major canvia, induint-se una corrent que és detectada pel galvanómetro (G).[1]
La llei d'inducció electromagnètica de Faraday (o simplement llei de Faraday) establix que el voltage induït en un circuit tancat és directament proporcional a la rapidea en que canvia en el temps el fluix magnètic que travessa una superfície qualsevol en el circuit com a bort:[2]
(left)
a on:
- <math>\vec{E}</math> es el camp elèctric,
- <math>d\vec{l}</math> es el element infinitesimal del contorn C,
- <math>\vec{B}</math> es la densitat de camp magnètic y
- <math>S</math> és una superfície arbitrària, que el seu bort és C. Les direccions del contorn C i de <math>vec{dA}</math> estan donades per la regla de la mà dreta.
Esta llei va ser formulada a partir dels experiments que Michael Faraday va realisar en 1831. Esta llei té importants aplicacions en la generació d'electricitat.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ley de Faraday de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Poyser, Arthur William (1892), Magnetism and electricity: A manual for students in advanced classes. London and New York; Longmans, Green, & Co., p. 285, fig. 248. Retrieved 2009-08-06.
- ↑ Plantilla:Google books