Diferència entre les revisions de "Ivan Tubau"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Ivan Tubau''' Comamala (Barcelona, 1937 - 13 de novembre de 2016). Filòlec, periodiste, escritor i columniste. == Biografia == Ivan Tubau era Catedr...») |
|||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Ivan Tubau''' Comamala (Barcelona, [[1937]] - 13 de novembre de 2016). Filòlec, periodiste, escritor i columniste. | + | '''Ivan Tubau''' Comamala ([[Barcelona]], [[1937]] - † [[13 de novembre]] de [[2016]]). Filòlec, periodiste, escritor i columniste. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Ivan Tubau | + | Ivan Tubau fon Catedràtic de Ciències de l'Informació. Fon un periodiste cultural de prensa i televisió, poeta i estudiós del còmic espanyol. |
| − | Quan | + | Quan a soles tenía quatre anys, el seu pare, un exiliat espanyol de tendència anarquista, va fallir en eixir del camp de concentració francés de Argelès-sur-Mer, en el Languedoc-Rosselló. |
| − | En Madrit estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En 1965 va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de [[RTVE]], al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En 1970 torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en Catalunya, tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista ''Bang!4'' i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de ''Pastecca'' (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en ''El Jueves'' i ''La Guala''. En 1973 escrigué ''De Tono | + | En [[Madrit]] estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En l'any [[1965]] va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de [[RTVE]], al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En l'any [[1970]] torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en [[Catalunya]], tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista ''Bang!4'' i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de ''Pastecca'' (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en ''El Jueves'' i ''La Guala''. En [[1973]] escrigué ''De Tono al Perich'', la primera història de l'humor gràfic en [[Espanya]], i conscient de les seues llimitacions en este camp, opte per dedicar-se al periodisme. |
| − | Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de ''Playboy''. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo (1979), dirigida per Jordi Cadena. | + | Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de ''Playboy''. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo ([[1979]]), dirigida per Jordi Cadena. |
| − | Durant els anys 80 va presentar i va dirigir varis programes televisius: ''Viure els 80'' (1981), ''Cinc cèntims de cultura'' (1982-83), ''Hablemos de amor'' (1984) i ''El diván d'Ivan'' (1988-89). També va començar a publicar els seus llibres de poesia. | + | Durant els anys 80 va presentar i va dirigir varis programes televisius: ''Viure els 80'' ([[1981]]), ''Cinc cèntims de cultura'' ([[1982]]-[[1983|83]]), ''Hablemos de amor'' ([[1984]]) i ''El diván d'Ivan'' ([[1988]]-[[1989|89]]). També va començar a publicar els seus llibres de poesia. |
| − | En els anys 90 va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic ''El Mundo''. El 7 de juny de 2005, junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]. En 2010 va recolzar la candidatura de [[UPyD]] en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. | + | En els [[anys 90]] va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic ''El Mundo''. El [[7 de juny]] de [[2005]], junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]. En [[2010]] va recolzar la candidatura de [[UPyD]] en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010. |
| + | |||
| + | De la seua obra podem resenyar el seu llibre ''Paraula viva contra llengua normativa'' (Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3). | ||
== Premis == | == Premis == | ||
| + | Ivan Tubau va ser guardonat per la seua poesia en els premis Enric Ferran ([[1991]]), Jocs Florals ([[2001]]) i Ausiàs March ([[2003]]) i en el 1er. Premi a la Tolerància ([[1995]]). | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Iv%C3%A1n_Tubau Ivan Tubau en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Iv%C3%A1n_Tubau Ivan Tubau en Wikipedia] | ||
| + | * [http://www.vozbcn.com/2010/11/26/43728/diez-bien-nos-normalicen/ Díez: “Ya está bien de que nos normalicen” - La Voz de Barcelona] | ||
| + | * [http://www.abc.es/espana/catalunya/abci-fallece-periodista-cultural-y-escritor-ivan-tubau-201611141115_noticia.html Fallece el periodista cultural y escritor Iván Tubau - ABC] | ||
| + | * [http://www.elmundo.es/cataluna/2016/11/14/58298577ca4741ef738b463b.html Maestro del periodismo cultural - El Mundo] | ||
| + | * [http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/ivan-tubau-muerte-periodismo-cultural-uab-5627176 Muere el periodista cultural Iván Tubau - El Periódico] | ||
| + | * [https://www.dolcacatalunya.com/2016/11/ivan-tubau-espiritu-libre/ Iván Tubau, espíritu libre - Dolça Catalunya] | ||
| + | * [http://www.jotdown.es/2011/09/ivan-tubau-%E2%80%9Cen-un-pais-que-tiene-como-ministra-de-cultura-a-sinde-a-cualquier-cosa-se-le-puede-llamar-cultura%E2%80%9D/ Entrevista a Ivan Tubau] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
| + | [[Categoria:Periodistes]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
Última revisió del 18:53 6 nov 2024
Ivan Tubau Comamala (Barcelona, 1937 - † 13 de novembre de 2016). Filòlec, periodiste, escritor i columniste.
Biografia[editar | editar còdic]
Ivan Tubau fon Catedràtic de Ciències de l'Informació. Fon un periodiste cultural de prensa i televisió, poeta i estudiós del còmic espanyol.
Quan a soles tenía quatre anys, el seu pare, un exiliat espanyol de tendència anarquista, va fallir en eixir del camp de concentració francés de Argelès-sur-Mer, en el Languedoc-Rosselló.
En Madrit estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En l'any 1965 va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de RTVE, al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En l'any 1970 torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en Catalunya, tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista Bang!4 i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de Pastecca (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en El Jueves i La Guala. En 1973 escrigué De Tono al Perich, la primera història de l'humor gràfic en Espanya, i conscient de les seues llimitacions en este camp, opte per dedicar-se al periodisme.
Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de Playboy. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo (1979), dirigida per Jordi Cadena.
Durant els anys 80 va presentar i va dirigir varis programes televisius: Viure els 80 (1981), Cinc cèntims de cultura (1982-83), Hablemos de amor (1984) i El diván d'Ivan (1988-89). També va començar a publicar els seus llibres de poesia.
En els anys 90 va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic El Mundo. El 7 de juny de 2005, junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit Ciutadans-Partit de la Ciutadania. En 2010 va recolzar la candidatura de UPyD en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.
De la seua obra podem resenyar el seu llibre Paraula viva contra llengua normativa (Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3).
Premis[editar | editar còdic]
Ivan Tubau va ser guardonat per la seua poesia en els premis Enric Ferran (1991), Jocs Florals (2001) i Ausiàs March (2003) i en el 1er. Premi a la Tolerància (1995).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Ivan Tubau en Wikipedia
- Díez: “Ya está bien de que nos normalicen” - La Voz de Barcelona
- Fallece el periodista cultural y escritor Iván Tubau - ABC
- Maestro del periodismo cultural - El Mundo
- Muere el periodista cultural Iván Tubau - El Periódico
- Iván Tubau, espíritu libre - Dolça Catalunya
- Entrevista a Ivan Tubau