Diferència entre les revisions de "Ibn Sida"
(No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī ([[Múrcia]], c. [[1007]] - [[Dénia]], [[25 de març]] de [[1066]]), conegut com a '''Ibn Sida''' i ''El Cec de Múrcia'', fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí. | + | '''Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī''' ([[Múrcia]], c. [[1007]] - † [[Dénia]], [[25 de març]] de [[1066]]), conegut com a '''Ibn Sida''' i ''El Cec de Múrcia'', fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí. |
− | Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la taifa de Dénia Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla. | + | Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la [[taifa de Dénia]] Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla. |
− | La seua obra més important | + | La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat ''Kitab al-Mujassas'' (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap. |
== Cites == | == Cites == | ||
Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* ''Origen del valenciano. Jarchas mozárabes en valenciano. Idiomavalenciano.com'' | * ''Origen del valenciano. Jarchas mozárabes en valenciano. Idiomavalenciano.com'' | ||
− | L'àrap Ibn Sida que va morir en Dénia en 1066, es disculpava dels erros comessos en la seua obra, ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del [[Jaume I|Conquistador]] ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria [[Llengua valenciana|valencià]]. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3%, sent impossible que eixa | + | L'àrap Ibn Sida que va morir en Dénia en l'any 1066, es disculpava dels erros comessos en la seua obra, ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del [[Jaume I|Conquistador]] ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria [[Llengua valenciana|valencià]]. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3%, sent impossible que eixa chicoteta població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos. |
[[Valéncia]] mai ha estat unida políticament a [[Catalunya]]. El [[Regne de Valéncia]] es regia pels seus propis [[Furs|furs]] diferents dels atres territoris de la [[Corona d'Aragó]]. Per tant, des d'un punt de vista polític i institucional [[Comunitat valenciana|Valéncia]] i [[Catalunya]] des de fa 700 anys han constituït dos realitats distintes. | [[Valéncia]] mai ha estat unida políticament a [[Catalunya]]. El [[Regne de Valéncia]] es regia pels seus propis [[Furs|furs]] diferents dels atres territoris de la [[Corona d'Aragó]]. Per tant, des d'un punt de vista polític i institucional [[Comunitat valenciana|Valéncia]] i [[Catalunya]] des de fa 700 anys han constituït dos realitats distintes. | ||
Llínea 20: | Llínea 20: | ||
* [[Llengua mossàrap]] | * [[Llengua mossàrap]] | ||
− | + | * [[Harges]] | |
+ | * [[Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua]] | ||
+ | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 26: | Llínea 28: | ||
* [https://books.google.es/books?id=xAU_JYSUKTsC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=Ibn-Sida&source=bl&ots=ljzVtkoqpC&sig=5oy-4OaeAtP_uk-1-LgscHspJ2Y&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi28YD7tJbQAhVHNhoKHX6PDt8Q6AEIMDAD#v=onepage&q=Ibn-Sida&f=false Ibn Sīda de Murcia: el mayor lexicógrafo de Al-Andalus - Darío Cabanelas Rodríguez] | * [https://books.google.es/books?id=xAU_JYSUKTsC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=Ibn-Sida&source=bl&ots=ljzVtkoqpC&sig=5oy-4OaeAtP_uk-1-LgscHspJ2Y&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwi28YD7tJbQAhVHNhoKHX6PDt8Q6AEIMDAD#v=onepage&q=Ibn-Sida&f=false Ibn Sīda de Murcia: el mayor lexicógrafo de Al-Andalus - Darío Cabanelas Rodríguez] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Biografies]] |
[[Categoria:Filòlecs]] | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors de al-Àndalus]] | [[Categoria:Escritors de al-Àndalus]] | ||
− |
Última revisió del 17:06 9 jul 2024
Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī (Múrcia, c. 1007 - † Dénia, 25 de març de 1066), conegut com a Ibn Sida i El Cec de Múrcia, fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí.
Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la taifa de Dénia Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.
La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat Kitab al-Mujassas (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrap anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.
Cites[editar | editar còdic]
- Origen del valenciano. Jarchas mozárabes en valenciano. Idiomavalenciano.com
L'àrap Ibn Sida que va morir en Dénia en l'any 1066, es disculpava dels erros comessos en la seua obra, ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del Conquistador ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria valencià. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3%, sent impossible que eixa chicoteta població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos.
Valéncia mai ha estat unida políticament a Catalunya. El Regne de Valéncia es regia pels seus propis furs diferents dels atres territoris de la Corona d'Aragó. Per tant, des d'un punt de vista polític i institucional Valéncia i Catalunya des de fa 700 anys han constituït dos realitats distintes.
Est és un factor clau en la diferenciació entre el gallec i el portugués. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític.