Diferència entre les revisions de "Variable estadística"
m (Text reemplaça - 'només' a 'a soles') |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Una '''variable estadística''' és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se. | Una '''variable estadística''' és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se. | ||
| − | Les '''variables''' adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una [[Hipòtesis (método científic)|hipòtesis]] o d'una [[teoria]]. En este cas | + | Les '''variables''' adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una [[Hipòtesis (método científic)|hipòtesis]] o d'una [[teoria]]. En este cas es denominen [[Constructo (epistemologia)|constructos]] o '''construccions hipotètiques'''. |
Existixen diferents tipos de variables: | Existixen diferents tipos de variables: | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
====Variables qualitatives ==== | ====Variables qualitatives ==== | ||
| − | Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser '''dicotòmiques''' quan | + | Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser '''dicotòmiques''' quan a soles poden prendre dos valors possibles, com ''sí i no'', ''home i dòna'' o ser '''*politómicas''' quan poden adquirir tres o més valors. Dins d'elles podem distinguir: |
* '''Variable qualitativa ordinal''' o '''variable casi quantitativa:''' La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: ''lleu, moderat, fort''. | * '''Variable qualitativa ordinal''' o '''variable casi quantitativa:''' La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: ''lleu, moderat, fort''. | ||
* '''Variable qualitativa nominal:''' En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors. | * '''Variable qualitativa nominal:''' En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors. | ||
| − | |||
==== Variables quantitatives ==== | ==== Variables quantitatives ==== | ||
| Llínea 31: | Llínea 30: | ||
==== Variables independents ==== | ==== Variables independents ==== | ||
| − | Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la [[ | + | Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la [[Ceteris paribus|variable]] que l'investigador manipula. |
Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les '''variables de control''', que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un [[Biaix estadístic|biaix]]. | Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les '''variables de control''', que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un [[Biaix estadístic|biaix]]. | ||
| Llínea 61: | Llínea 60: | ||
Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents. | Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents. | ||
| − | == | + | ==Vore també== |
*[[Paràmetro estadístic]] | *[[Paràmetro estadístic]] | ||
*[[Variable aleatòria]] | *[[Variable aleatòria]] | ||
| Llínea 68: | Llínea 67: | ||
*[[Estadística aplicada]] | *[[Estadística aplicada]] | ||
| − | + | [[Categoria:Matemàtiques]] | |
| − | |||
[[Categoria:Terminologia estadística]] | [[Categoria:Terminologia estadística]] | ||
[[Categoria:Teoria de provabilitats]] | [[Categoria:Teoria de provabilitats]] | ||
Última revisió del 12:47 20 feb 2018
Una variable estadística és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se. Les variables adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una hipòtesis o d'una teoria. En este cas es denominen constructos o construccions hipotètiques.
Existixen diferents tipos de variables: -Qualitativa Normal -Qualitativa Ordinal -Quantitativa Contínua -Quantitativa Discreta
Tipos de variable[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Nivell de mesura.
Variables qualitatives[editar | editar còdic]
Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser dicotòmiques quan a soles poden prendre dos valors possibles, com sí i no, home i dòna o ser *politómicas quan poden adquirir tres o més valors. Dins d'elles podem distinguir:
- Variable qualitativa ordinal o variable casi quantitativa: La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: lleu, moderat, fort.
- Variable qualitativa nominal: En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors.
Variables quantitatives[editar | editar còdic]
Són les variables que prenen com a argument cantitats numèriques, són variables matemàtiques. Les variables quantitatives ademés poden ser:
- Variable discreta: És la variable que presenta separacions o interrupcions en l'escala de valors que pot prendre. Estes separacions o interrupcions indiquen l'absència de valors entre els distints valors específics que la variable puga assumir. Eixemple: El número de fills (1, 2, 3, 4, 5).
- Variable contínua: És la variable que pot adquirir qualsevol valor dins d'un interval especificat de valors. Per eixemple la massa (2,3 kg, 2,4 kg, 2,5 kg,...) o l'altura (1,64 m, 1,65 m, 1,66 m,...), o el salari. Solament s'està llimitat per la precisió de l'aparat medidor, en teoria permeten que existixca un valor entre dos variables.
Segons l'influència[editar | editar còdic]
Segons l'influència que assignem a unes variables sobre unes atres, podran ser:
Variables independents[editar | editar còdic]
Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la variable que l'investigador manipula.
Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les variables de control, que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un biaix.
La variable independent se sol representar en l'eix d'abscisses.
La variable independent és la que se li assignen valors arbitraris
Variables depenents[editar | editar còdic]
Una variable depenent és aquella els valors de la qual depenen d'els que prenguen una atra variable. La variable depenent en una funció que sol representar per i. La variable depenent es representa en l'eix ordenades. Són les variables de resposta que s'observen en l'estudi, i que podrien estar influïdes pels valors de les variables independents.
Hayman (1974 : 69) la definix com a propietat o característica que es tracta de canviar per mig de la manipulació de la variable independent.
La variable depenent és el factor que és observat i medit per a determinar l'efecte de la variable independent.
Atres variables[editar | editar còdic]
Variables intervinents[editar | editar còdic]
Són aquelles característiques o propietats que, d'una manera o una atra, afecten el resultat que s'espera i estan vinculades en les variables independents i depenents.
I és molt similar a la variable moderadora encara que no són iguals solament són molt similars a la forma de relacionar-les.
Variables moderadores[editar | editar còdic]
Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents.
Vore també[editar | editar còdic]
- Paràmetro estadístic
- Variable aleatòria
- Sensibilitat i especificitat (estadística)
- Correlació
- Estadística aplicada
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Variable estadística de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.