Diferència entre les revisions de "Cadena carbonada"
(Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'àtoms de carbono, en dos menudes ramificacion...») |
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada') |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d' | + | [[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]] |
| − | Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com | + | Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref> |
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref> | La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref> | ||
| − | Les cadenes | + | Les cadenes carbonades són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques. |
== Tipos de cadenes == | == Tipos de cadenes == | ||
| − | Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[ | + | Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des d'a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s. |
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
| + | Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també nomenats [[confòrmer]]s. | ||
| + | La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|àcits grassos insaturats]]. | ||
| + | La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]]. | ||
| + | {| class="wikitable" | ||
| + | |- | ||
| + | ! Només enllaços simples | ||
| + | ! Algun doble enllaç | ||
| + | ! Algún triple enlace | ||
| + | ! Cadenes carbonades<br />largas y complejas | ||
| + | |- | ||
| + | | [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG|200px]] | ||
| + | | [[Archiu:Fenbufen-from-xtal-3D-balls.png|200px]] | ||
| + | | [[Archiu:Cicutoxin.svg|200px]] | ||
| + | | [[Archiu:Protein.png|200px]] | ||
| + | |- | ||
| + | | Ànguls pròxims a 109º 28' | ||
| + | | Àngul pròxim a 120º | ||
| + | | Àngul pròxim a 180º | ||
| + | | Arrollaments en forma<br />d'hèliç en una molècula<br />de proteïna. | ||
| + | |} | ||
| + | |||
| + | [[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png|thumb|right|450px|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]] | ||
| + | |||
| + | En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics|nomenclatura IUPAC]]. | ||
| + | |||
| + | Els àtoms o grups d'àtoms units a la cadena principal, distints de l'hidrogen, són els [[Radical lliure|radicals]] o grups [[substituent]]s (com el [[metil]], -CH<sub>3</sub>; [[etil]], -CH<sub>2</sub>-CH<sub>3</sub>...)i els [[grup funcional|grups funcionals]] (com el grup [[alcohol]], -OH). | ||
| + | |||
| + | == Isomeria de cadena == | ||
| + | {{AP|Isomeria}} | ||
| + | L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, nomenada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Nomenclatura química de composts orgànics]] | ||
| + | == Referències == | ||
| + | {{listaref}} | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | * [http://web.archive.org/web/http://members.fortunecity.es/biblioman/bib/500/540/quimica/petroleo/cadenas.htm Cadenas carbonadas] | ||
| + | * [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos] | ||
| + | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Química orgànica]] | [[Categoria:Química orgànica]] | ||
{{Traduït de|es|Cadena carbonada}} | {{Traduït de|es|Cadena carbonada}} | ||
Última revisió del 17:34 28 ago 2023
Una cadena carbonada és l'esquelet de pràcticament tots els composts orgànics i està formada per un conjunt de varis àtoms de carbono, units entre sí per mig de enllaços covalents carbono-carbono i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades estructures, lo que origina infinitat de composts diferents.[1]
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.[2] Les cadenes carbonades són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.
Tipos de cadenes[editar | editar còdic]
Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, grups funcionals o heteroàtoms. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des d'a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els polímers.
| Cadena llineal sense ramificacions |
Cadena llineal ramificada |
Cadena cíclica | Dos cicles condensats |
|---|---|---|---|
|
|
|
|
| Eicosà, C20H42 | Isocetà, C16H34 o 2,2,4,4,6,8,8-heptametilnonano |
Cicloundecà, C11H22 | 1-metilnaftalé, C11H10 |
Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també nomenats confòrmers.
La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels alquens o els àcits grassos insaturats.
La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels alquí.
| Només enllaços simples | Algun doble enllaç | Algún triple enlace | Cadenes carbonades largas y complejas |
|---|---|---|---|
|
|
|
|
| Ànguls pròxims a 109º 28' | Àngul pròxim a 120º | Àngul pròxim a 180º | Arrollaments en forma d'hèliç en una molècula de proteïna. |
En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la nomenclatura IUPAC.
Els àtoms o grups d'àtoms units a la cadena principal, distints de l'hidrogen, són els radicals o grups substituents (com el metil, -CH3; etil, -CH2-CH3...)i els grups funcionals (com el grup alcohol, -OH).
Isomeria de cadena[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Isomeria.
L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, nomenada isomeria de cadena. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C4H10.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Bioquímica. Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38
- ↑ Química orgánica simplificada. Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Cadena carbonada de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.