Diferència entre les revisions de "Moment de força"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Atres usos|Parell motor}} En mecànica newtoniana, es denomina '''moment d'una força''' (respecte a un punt donat) a una magnitut ...») |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
En [[mecànica newtoniana]], es denomina '''moment d'una força''' (respecte a un punt donat) a una [[vector (física)|magnitut]] [[Vector axial|(pseudo)vectorial]], obtinguda com a producte vectorial del vector de posició del punt d'aplicació de la força (sobre el punt al com es pren el moment) pel vector força, en eixe orde. També es denomina '''moment dinàmic''' o senzillament '''moment'''. | En [[mecànica newtoniana]], es denomina '''moment d'una força''' (respecte a un punt donat) a una [[vector (física)|magnitut]] [[Vector axial|(pseudo)vectorial]], obtinguda com a producte vectorial del vector de posició del punt d'aplicació de la força (sobre el punt al com es pren el moment) pel vector força, en eixe orde. També es denomina '''moment dinàmic''' o senzillament '''moment'''. | ||
| − | Ocasionalment rep el nom de ''torque'' a partir del terme anglés (torque), derivat a la seua volta del llatí ''torquere'' (retortillar). | + | Ocasionalment rep el nom de ''torque'' a partir del terme [[anglés]] (torque), derivat a la seua volta del [[llatí]] ''torquere'' (retortillar). |
== Definició == | == Definició == | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Moglfm0201 momento.jpg|thumb|220px|Definició de moment d'una força con respecte a un punt.]] |
| − | El moment d'una força <math>\mathbf F \,</math> aplicada en un punt P respect d'un punt O ve dau pel [[producte vectorial]] del vector <math>\overrightarrow{\text{OP}}\,</math> | + | El moment d'una força <math>\mathbf F \,</math> aplicada en un punt P respect d'un punt O ve dau pel [[producte vectorial]] del vector <math>\overrightarrow{\text{OP}}\,</math> pel vector [[força]]; esto es, |
| − | {{ | + | {{equació| |
<math> \mathbf M_\text{O}= | <math> \mathbf M_\text{O}= | ||
\overrightarrow{\text{OP}} \times \mathbf{F}= | \overrightarrow{\text{OP}} \times \mathbf{F}= | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
</math>||left}} | </math>||left}} | ||
A on <math>\mathbf{r}</math> és el vector que va des de O a P. | A on <math>\mathbf{r}</math> és el vector que va des de O a P. | ||
| − | Per la | + | Per la pròpia definició del [[product vectorial]], el moment <math> \mathbf M \,</math> es un vector perpendicular al pla determinat por els vectors <math>\mathbf {F}\,</math> y <math>\mathbf {r}</math>. |
| − | El terme ''moment'' s'aplica a atres | + | El terme ''moment'' s'aplica a atres magnituts vectorials com el moment llineal o [[cantitat de moviment]] <math>\mathbf p \,</math>, i el [[moment angular]] o cinètic,<math>\mathbf L \,</math>, definit com: |
{{equació| | {{equació| | ||
<math> \mathbf L_\text{O} = | <math> \mathbf L_\text{O} = | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
El moment de força conduïx als conceptes de [[parell]], [[parell de forces]], [[parell motor]], etc. | El moment de força conduïx als conceptes de [[parell]], [[parell de forces]], [[parell motor]], etc. | ||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Treball (física)]] | ||
| + | == Referències == | ||
| + | * Cornwell, Beer, Johnston y Self. (2021). Mecánica vectorial para ingenieros (12ª edición). McGraw Hill. ISBN 9781456289775 | ||
| + | * Halliday, David; Resnick, Robert (1970). Fundamentos de Física. John Wiley & Sons, Inc. pp. 184-85 | ||
| + | * Hibbeler,R.C. (2010). Ingeniería Mecánica-Estática. Pearson Education. ISBN 978-607-442-561-1 | ||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Marion, Jerry B. (1996). Dinámica clásica de las partículas y sistemas. Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4094-8 | ||
| + | * Ortega, Manuel R. (1989-2006). Lecciones de Física (4 volúmenes). Monytex. ISBN ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7 | ||
| + | * Resnick,Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (en [[anglés]]). Nueva York: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-32057-9 | ||
| + | * Serway, Raymond A.; Jewett, John W. (2004). Physics for Scientists and Engineers (en anglés) (6ª edición). Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7 | ||
| + | * Tipler, Paul A. (2000). Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes). Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4382-3 | ||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Torque}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Magnituts físiques]] | [[Categoria:Magnituts físiques]] | ||
[[Categoria:Mecànica newtoniana]] | [[Categoria:Mecànica newtoniana]] | ||
[[Categoria:Força]] | [[Categoria:Força]] | ||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 20:00 10 nov 2024
En mecànica newtoniana, es denomina moment d'una força (respecte a un punt donat) a una magnitut (pseudo)vectorial, obtinguda com a producte vectorial del vector de posició del punt d'aplicació de la força (sobre el punt al com es pren el moment) pel vector força, en eixe orde. També es denomina moment dinàmic o senzillament moment.
Ocasionalment rep el nom de torque a partir del terme anglés (torque), derivat a la seua volta del llatí torquere (retortillar).
Definició[editar | editar còdic]
El moment d'una força <math>\mathbf F \,</math> aplicada en un punt P respect d'un punt O ve dau pel producte vectorial del vector <math>\overrightarrow{\text{OP}}\,</math> pel vector força; esto es,
{{{1}}}
\times \mathbf{F}=
\mathbf{r} \times \mathbf{F} \, </math>||left}} A on <math>\mathbf{r}</math> és el vector que va des de O a P. Per la pròpia definició del product vectorial, el moment <math> \mathbf M \,</math> es un vector perpendicular al pla determinat por els vectors <math>\mathbf {F}\,</math> y <math>\mathbf {r}</math>.
El terme moment s'aplica a atres magnituts vectorials com el moment llineal o cantitat de moviment <math>\mathbf p \,</math>, i el moment angular o cinètic,<math>\mathbf L \,</math>, definit com:
{{{1}}}
\times \mathbf{p} =
\mathbf{r} \times \mathbf{p}</math> ||left}}
El moment de força conduïx als conceptes de parell, parell de forces, parell motor, etc.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Cornwell, Beer, Johnston y Self. (2021). Mecánica vectorial para ingenieros (12ª edición). McGraw Hill. ISBN 9781456289775
- Halliday, David; Resnick, Robert (1970). Fundamentos de Física. John Wiley & Sons, Inc. pp. 184-85
- Hibbeler,R.C. (2010). Ingeniería Mecánica-Estática. Pearson Education. ISBN 978-607-442-561-1
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Marion, Jerry B. (1996). Dinámica clásica de las partículas y sistemas. Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4094-8
- Ortega, Manuel R. (1989-2006). Lecciones de Física (4 volúmenes). Monytex. ISBN ISBN 84-404-4290-4, ISBN 84-398-9218-7, ISBN 84-398-9219-5, ISBN 84-604-4445-7
- Resnick,Robert & Krane, Kenneth S. (2001). Physics (en anglés). Nueva York: John Wiley & Sons. ISBN 0-471-32057-9
- Serway, Raymond A.; Jewett, John W. (2004). Physics for Scientists and Engineers (en anglés) (6ª edición). Brooks/Cole. ISBN 0-534-40842-7
- Tipler, Paul A. (2000). Física para la ciencia y la tecnología (2 volúmenes). Barcelona: Ed. Reverté. ISBN 84-291-4382-3
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Moment de força.