Diferència entre les revisions de "Regla de tres"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 28: Llínea 28:
 
| páginas= 288
 
| páginas= 288
 
}}</ref>
 
}}</ref>
 
  
 
La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta.
 
La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta.
Llínea 98: Llínea 97:
  
 
   Y =
 
   Y =
   \cfrac{8 \; \text{litros} \cdot 5 \; \text{habitaciones} }{2 \; \text{habitacions} } =
+
   \cfrac{8 \; \text{litros} \cdot 5 \; \text{habitacions} }{2 \; \text{habitacions} } =
 
   20 \; litros
 
   20 \; litros
 
</math>
 
</math>
 
  
 
=== Regla de tres simple inversa ===
 
=== Regla de tres simple inversa ===
Llínea 125: Llínea 123:
 
</math>
 
</math>
  
on '''e''' és un producte constant, per a que esta constant es conserve, tindrem que un aument de '''A''', necessitara una disminució de '''B''', per a que el seu producte permaneixca constant, si representem la regla de tres simple inversa, tindrem:
+
a on '''e''' és un producte constant, per a que esta constant es conserve, tindrem que un aument de '''A''', necessitara una disminució de '''B''', per a que el seu producte permaneixca constant, si representem la regla de tres simple inversa, tindrem:
  
 
: <math>
 
: <math>
Llínea 168: Llínea 166:
 
   24 \; \text{hores}
 
   24 \; \text{hores}
 
</math>
 
</math>
 
  
 
== Regla de tres composta ==
 
== Regla de tres composta ==
Llínea 186: Llínea 183:
 
}}
 
}}
  
En el problema plantejat apareixen dos relacions de proporcionalitat al mateix temps. Ademés, per a completar l'eixemple, s'ha inclós una relació inversa i una atra directa. En efecte, si un mur de 100 metros ho construïxen 12 treballadors, és evident que per a construir un mur de 75 metros es necessitaran menys treballadors. Com més menut és el mur, menys número d'obrers precisem: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat directa''. Per un atre costat, si disponem de 15 hores per a que treballen 12 obrers, és evident que disponent de 26 hores necessitarem menys obrers. En aumentar una cantitat, disminuïx l'atra: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat inversa''.
+
En el problema plantejat apareixen dos relacions de proporcionalitat al mateix temps. Ademés, per a completar l'eixemple, s'ha inclós una relació inversa i una atra directa. En efecte, si un mur de 100 metros ho construïxen 12 treballadors, és evident que per a construir un mur de 75 metros es necessitaran menys treballadors. Quan més chicotet és el mur, menys número d'obrers precisem: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat directa''. Per un atre costat, si disponem de 15 hores per a que treballen 12 obrers, és evident que disponent de 26 hores necessitarem menys obrers. En aumentar una cantitat, disminuïx l'atra: es tracta d'una relació de ''proporcionalitat inversa''.
  
 
El problema s'enunciaria aixina:
 
El problema s'enunciaria aixina:
Llínea 231: Llínea 228:
  
 
* A continuació unim abdós operacions en una sola, anant en conte de no repetir cap terme (és dir, afegint el terme '''C''' una sola volta):
 
* A continuació unim abdós operacions en una sola, anant en conte de no repetir cap terme (és dir, afegint el terme '''C''' una sola volta):
  <math>
+
 
 +
: <math>
 
   Y = \frac{X \cdot B \cdot C}{A \cdot Z}
 
   Y = \frac{X \cdot B \cdot C}{A \cdot Z}
 
</math>
 
</math>
Llínea 237: Llínea 235:
 
lo que nos dona la solució buscada.
 
lo que nos dona la solució buscada.
  
El problema es pot plantejar en tots els térmens que es vullga, siguen totes les relacions directes, totes inverses o mesclades, com en el cas anterior. Cada regla ha de plantejar-se en sum conte, tenint en conte si és inversa o directa, i tenint en conte (açò és molt important) no repetir cap terme en unir cadascuna de les relacions simples.
+
El problema es pot plantejar en tots els térmens que es vullga, siguen totes les relacions directes, totes inverses o mesclades, com en el cas anterior. Cada regla ha de plantejar-se en sum conte, tenint en conte si és inversa o directa, i tenint en conte (açò és molt important) no repetir cap terme en unir cada una de les relacions simples.
  
 +
== Eixemples ==
 +
* Per a passar 60 [[Grau Celsius|graus]] a [[radian|radians]] podríem establir la següent regla de tres:
  
 +
Ubiquem l'incògnita en la primera posició:
  
 +
<math>
 +
  \begin{matrix}
 +
      180^\circ & \longrightarrow & \pi \; \text{radianes} \\
 +
      60^\circ & \longrightarrow & X \; \text{radianes}
 +
  \end{matrix}
 +
</math>
 +
||left}}
  
 +
Açò formalisa la pregunta "¿Quants radians hi ha en 60 graus, ya que π radians són 180 graus?". Aixina tenim que:
  
 +
{{equació|
 +
<math> X = \frac{\pi \; \text{radianes} \cdot 60^\circ}{180^\circ}= \frac{\pi}{3} \; \text{radianes} </math>
 +
||left}}
 +
A on π és el [[Número π]].
  
 +
Una tècnica útil per a recordar cóm trobar la solució d'una regla de tres és la següent: X és igual al producte dels térmens creuats (π i 60, en este cas) dividit pel terme que està creuat en X.
  
 +
* Calcular quànts minuts hi ha en 7 hores. Sabem que hi ha 60 minuts en 1 hora, per lo que escrivim:
 +
 +
: <math>
 +
  \begin{matrix}
 +
      1 \; \text{hora}  & \longrightarrow & 60 \; \text{minuts}  \\
 +
      7 \; \text{hores} & \longrightarrow & X  \; \text{minuts}
 +
  \end{matrix}
 +
</math>
  
 +
El resultat és:
 +
: <math>
 +
  X =
 +
  \frac
 +
      {60 \; \text{minuts} \cdot 7 \; \text{hores}}
 +
      {1 \; \text{hora}}
 +
  = 420 \; \text{minuts}
 +
</math>
 +
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
# {{cita llibre
 +
|apellidos= Varas
 +
|nombre= Antonio
 +
|coautores=
 +
|editor= en la imprenta de la viuda de Ibarra
 +
|otros=
 +
|título= Aritmética y geometría práctica de la Real Academia de San Fernando
 +
|edición=
 +
|año= 1801
 +
|editorial=
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn=
 +
|páginas= 106-120
 +
|cita=
 +
}}
 +
# {{cita libro
 +
|apellidos= Bils
 +
|nombre= Benito
 +
|coautores=
 +
|editor= Viuda de Joaquín Ibarra.
 +
|otros=
 +
|título= Principios de aritmética de la Real Academia de San Fernando
 +
|edición=
 +
|año= 1839
 +
|editorial=
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn=
 +
|páginas= 149-154
 +
|cita=
 +
}}
 +
# {{cita libro
 +
|apellidos= Contreras
 +
|nombre= Manuel María
 +
|coautores=
 +
|editor= Imp. J.F. Jens
 +
|otros=
 +
|título= Elementos de aritmética razonada: escritos para use de los alumnos de la Escuela nacional preparatoria
 +
|edición= 6
 +
|año= 1884
 +
|editorial=
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn=
 +
|páginas=
 +
|cita=
 +
}}
 +
# {{cita libro
 +
|apellidos=
 +
|nombre=
 +
|coautores=
 +
|editor= Equipo Rosalía de Castro
 +
|otros=
 +
|título= Proporcionalidad y regla de tres, iniciación, Educación Primaria
 +
|edición= 1
 +
|año= 1997
 +
|editorial= Editorial Escudo, S.L.
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn= 978-84-89833-33-3
 +
|páginas=
 +
|cita=
 +
}}
 +
# {{cita libro
 +
|apellidos= Nogueira
 +
|nombre= Gerardo
 +
|coautores=
 +
|editor=
 +
|otros=
 +
|título= Problemas de Regla de Tres
 +
|edición=
 +
|año= 2003
 +
|editorial= Imaginador
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn= 978-98-75202-08-5
 +
|páginas=
 +
|cita=
 +
}}
 +
# {{cita libro
 +
|apellidos= Teresa
 +
|nombre= M. Dal
 +
|coautores=
 +
|editor=
 +
|otros=
 +
|título= 200 Ejercicios de Regla de Tres
 +
|edición=
 +
|año= 2004
 +
|editorial= Imaginador
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn= 9789875202566
 +
|páginas=
 +
|cita=
 +
}}
 +
# {{cita libro
 +
|apellidos= Ballester Sampedro
 +
|nombre= José Ignacio
 +
|coautores= Ballester Sampedro, Francisco Javier. Ballester Sampedro, Sergio
 +
|editor=
 +
|otros=
 +
|título= Ejercicios de proporcionalidad en secundaria
 +
|edición= 1
 +
|año= 2008
 +
|editorial= Liber Factory
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn= 978-84-9869-658-5
 +
|páginas=
 +
|cita=
 +
}}
 +
# {{cita libro
 +
|apellidos= Margallo Toral
 +
|nombre= José
 +
|coautores=
 +
|editor=
 +
|otros=
 +
|título= Matemáticas, 3 ESO
 +
|edición= 1
 +
|año= 2010
 +
|editorial= Editorial Editex, S.A.
 +
|idioma= español
 +
|id=
 +
|isbn= 978-84-9771-427-3
 +
|páginas=
 +
|cita=
 +
}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [http://www.hiru.com/es/matematika/matematika_00250.html Regla de Tres]
 +
* [http://www.thatquiz.com/es/mc?GBOM1530 Regla de tres directa]
  
 +
[[Categoria:Matemàtiques]]
 
[[Categoria:Aritmètica]]
 
[[Categoria:Aritmètica]]
  
 
{{Traduït de|es|Regla de tres}}
 
{{Traduït de|es|Regla de tres}}

Última revisió del 12:09 2 set 2024

La regla de tres és una forma de resoldre problemes de proporcionalitat entre tres o més valors coneguts i una incògnita. En ella s'establix una relació de llinealitat (proporcionalitat) entre els valors involucrats.

Regla de tres és l'operació de trobar el quart terme d'una proporció coneixent els atres tres.[1][2][3]

La regla de tres més coneguda és la regla de tres simple directa, encara que també existix la regla de tres simple inversa i la regla de tres composta.

Regla de tres simple[editar | editar còdic]

En la regla de tres simple, s'establix la relació de proporcionalitat entre dos valors coneguts A i B, i coneixent un tercer valor X, calculem un quart valor. Y. [4]

<math>
  \begin{array}{ccc}
     A & \longrightarrow & B \\
     X & \longrightarrow & Y
  \end{array}

</math>

La relació de proporcionalitat pot ser directa o inversa, serà directa quan a un major valor de A hi haurà un major valor de B, i serà inversa, quan es de que, a un major valor de A corresponga un menor valor de B, vejam cada u d'eixos casos.


Regla de tres simple directa[editar | editar còdic]

Relación directa.svg

La regla de tres simple directa es fonamenta en una relació de proporcionalitat, per #lo que ràpidament s'observa que:

<math>
  \frac{B}{A} =
  \frac{Y}{X} =
  k

</math>

A on k és la constant de proporcionalitat, per a que esta proporcionalitat es complixca tenim que a un aument de A li correspon un aument de B en la mateixa proporció. Que podem representar:

<math>
  \left .
     \begin{array}{ccc}
        A & \longrightarrow & B \\
        X & \longrightarrow & Y
     \end{array}
  \right \}
  \rightarrow \quad
  Y = \cfrac{B \cdot X}{A}

</math>


i direm que: A és a B directament, com a X és a Y, sent Y igual al producte de B per X dividit entre A.

Imaginem que se nos planteja lo següent:

Si necessite 8 litros de pintura per a pintar 2 habitacions, ¿quants litros necessite per a pintar 5 habitacions?

Este problema s'interpreta de la següent manera: la relació és directa, ya que, a major número d'habitacions farà falta més pintura, i ho representem aixina:

<math>
  \left .
     \begin{array}{ccc}
        2 \; \text{habitacions} & \longrightarrow & 8 \; \text{litros} \\
        5 \; \text{habitacions} & \longrightarrow & Y \; \text{litros}
     \end{array}
  \right \}
  \rightarrow \quad
  Y =
  \cfrac{8 \; \text{litros} \cdot 5 \; \text{habitacions} }{2 \; \text{habitacions} } =
  20 \; litros

</math>

Regla de tres simple inversa[editar | editar còdic]

Relación inversa.svg

En la regla de tres simple inversa,[5] en la relació entre els valors se cumplix que:

<math>
  A \cdot B =
  X \cdot Y =
  e

</math>

a on e és un producte constant, per a que esta constant es conserve, tindrem que un aument de A, necessitara una disminució de B, per a que el seu producte permaneixca constant, si representem la regla de tres simple inversa, tindrem:

<math>
  \left .
     \begin{array}{ccc}
        A & \longrightarrow & B \\
        X & \longrightarrow & Y
     \end{array}
  \right \}
  \rightarrow \quad
  Y = \cfrac{A \cdot B}{X}

</math>

i direm que: A és a B inversament, com a X és a Y, sent Y igual al producte de A per B dividit per X.

Si per eixemple tenim el problema:

Si 8 treballadors construïxen un mur en 15 hores, ¿quànt tardaran 5 treballadors en alçar el mateix mur?

Si s'observa en atenció el sentit de l'enunciat, resulta evident que quants més obrers treballen, menys hores necessitaran per a alçar el mateix mur (suponent que tots treballen al mateix ritme).

<math>
  8 \; \text{treballadors} \cdot 15 \; \text{hores} =
  5 \; \text{treballadors} \cdot Y \; \text{hores} =
  120 \; \text{hores de treball}

</math>

El total d'hores de treball necessàries per a alçar el mur són 120 hores, que poden ser aportades per un sol treballador que ampre 120 hores, 2 treballadors en 60 hores, 3 treballadors ho faran en 40 hores, etc. En tots els casos el número total d'hores permaneix constant.

Tenim per tant una relació de proporcionalitat inversa, i deurem aplicar una regla de tres simple inversa, tenim:

<math>
  \left .
     \begin{array}{ccc}
        8 \; \text{treballadors} & \longrightarrow & 15 \; \text{hores} \\
        5 \; \text{treballadors} & \longrightarrow & Y \; \text{hores}
     \end{array}
  \right \}
  \rightarrow \quad
  Y = \cfrac{8 \; \text{treballadors} \cdot 15 \; \text{hores} }{5 \; \text{treballadors} } =
  24 \; \text{hores}

</math>

Regla de tres composta[editar | editar còdic]

En ocasions el problema plantejat involucra més de tres cantitats conegudes, ademés de la desconeguda.[6] Observem el següent eixemple:


Si 12 treballadors construïxen un mur de 100 metros en 15 hores, ¿quants treballadors es necessitaran per a alçar un mur de 75 metros en 26 hores?

En el problema plantejat apareixen dos relacions de proporcionalitat al mateix temps. Ademés, per a completar l'eixemple, s'ha inclós una relació inversa i una atra directa. En efecte, si un mur de 100 metros ho construïxen 12 treballadors, és evident que per a construir un mur de 75 metros es necessitaran menys treballadors. Quan més chicotet és el mur, menys número d'obrers precisem: es tracta d'una relació de proporcionalitat directa. Per un atre costat, si disponem de 15 hores per a que treballen 12 obrers, és evident que disponent de 26 hores necessitarem menys obrers. En aumentar una cantitat, disminuïx l'atra: es tracta d'una relació de proporcionalitat inversa.

El problema s'enunciaria aixina:

100 metros són a 15 hores i 12 treballadors com 75 metros són a 26 hores i I treballadors.

La solució al problema és multiplicar 12 per 75 i per 15, i el resultat dividir-ho entre el producte de 100 per 26. Per tant, 13500 entre 2600 resulta 5,19 (lo que per grosseig resulten ser 6 treballadors ya que 5 treballadors no serien suficients).

Formalment el problema es planteja aixina:

<math>
  \begin{matrix}
     A & \longrightarrow & B \longrightarrow & C \\
     X & \longrightarrow & Z \longrightarrow & Y
  \end{matrix}

</math>

  • La resolució implica plantejar cada regla de tres simple per separat. Per un costat, la primera, que, recordem, és directa, i es resol aixina:
<math>
  \left .
     \begin{matrix}
        A & \longrightarrow & C \\
        X & \longrightarrow & Y
     \end{matrix}
  \right \}
  \quad \longrightarrow \quad
  Y = \frac{X \cdot C}{A}

</math>

  • A continuació plantegem la segona, que, recordem, és inversa, i es resol aixina:
<math>
  \left .
     \begin{matrix}
        B & \longrightarrow & C \\ 
        Z & \longrightarrow & Y
     \end{matrix}
  \right \}
  \quad \longrightarrow \quad
  Y = \frac{B \cdot C}{Z}

</math>

  • A continuació unim abdós operacions en una sola, anant en conte de no repetir cap terme (és dir, afegint el terme C una sola volta):
<math>
  Y = \frac{X \cdot B \cdot C}{A \cdot Z}

</math>

lo que nos dona la solució buscada.

El problema es pot plantejar en tots els térmens que es vullga, siguen totes les relacions directes, totes inverses o mesclades, com en el cas anterior. Cada regla ha de plantejar-se en sum conte, tenint en conte si és inversa o directa, i tenint en conte (açò és molt important) no repetir cap terme en unir cada una de les relacions simples.

Eixemples[editar | editar còdic]

  • Per a passar 60 graus a radians podríem establir la següent regla de tres:

Ubiquem l'incògnita en la primera posició:

<math>

  \begin{matrix}
     180^\circ & \longrightarrow & \pi \; \text{radianes} \\
      60^\circ & \longrightarrow & X \; \text{radianes}
  \end{matrix}

</math> ||left}}

Açò formalisa la pregunta "¿Quants radians hi ha en 60 graus, ya que π radians són 180 graus?". Aixina tenim que:

(left)

A on π és el Número π.

Una tècnica útil per a recordar cóm trobar la solució d'una regla de tres és la següent: X és igual al producte dels térmens creuats (π i 60, en este cas) dividit pel terme que està creuat en X.

  • Calcular quànts minuts hi ha en 7 hores. Sabem que hi ha 60 minuts en 1 hora, per lo que escrivim:
<math>
  \begin{matrix}
     1 \; \text{hora}  & \longrightarrow & 60 \; \text{minuts}  \\
     7 \; \text{hores} & \longrightarrow & X  \; \text{minuts}
  \end{matrix}

</math>

El resultat és:

<math>
  X =
  \frac
     {60 \; \text{minuts} \cdot 7 \; \text{hores}}
     {1 \; \text{hora}}
  = 420 \; \text{minuts}

</math>

Referències[editar | editar còdic]

  1. 20 (ed.). (en español), Editorial Bruño. ISBN 978-84-216-0196-9.
  2. Juan Gerard. (en español), 1.
  3. S. F. Lacroix. Imprenta Nacional Marid (ed.). (en español), 5.
  4. Placencia Valero, Job. (en español), Editorial Tébar, S.L.. ISBN 978-84-7360-294-5.
  5. (en inglés), Editorial Edaf, S.A.. ISBN 978-84-414-0244-7.
  6. Placencia Valero, Job. (en español), Editorial Tébar, S.L.. ISBN 978-84-7360-294-5.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  1. en la imprenta de la viuda de Ibarra (ed.). (en español).
  2. Viuda de Joaquín Ibarra. (ed.). (en español).
  3. Imp. J.F. Jens (ed.). (en español).
  4. Equipo Rosalía de Castro (ed.). (en español), Editorial Escudo, S.L.. ISBN 978-84-89833-33-3.
  5. (en español), Imaginador. ISBN 978-98-75202-08-5.
  6. (en español), Imaginador. ISBN 9789875202566.
  7. (en español), Liber Factory. ISBN 978-84-9869-658-5.
  8. (en español), Editorial Editex, S.A.. ISBN 978-84-9771-427-3.

Enllaços externs[editar | editar còdic]