Diferència entre les revisions de "Ruperto Chapí"
m |
|||
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Ruperto Chapí Lorente | | nom = Ruperto Chapí Lorente | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Ruperto chapi300.jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Retrat de Ruperto Chapí |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Músic i compositor. | | ocupació = Músic i compositor. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]]. | + | '''Ruperto Chapí Lorente''' ([[Villena]], [[25 de març]] de [[1851]] - † [[Madrit]], 25 de març de [[1909]]) va ser un destacat músic i compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] de [[Sarsuela|sarsueles]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen | + | El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen escomençar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: ''Estrela del Bosc''. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a [[Madrit]] per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació. |
| − | En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real. | + | En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any [[1872]] conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul [[Tomás Bretón]]. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, ''Abel i Caín'', sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any [[1873]] gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en [[Roma]], a on va a anar a la seua primera òpera, ''Les naus de Cortés'', estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en [[Itàlia]] compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: ''La filla de Jefté'' (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), ''La mort de Garcilaso'', composta en el mateix any, i ''Roger de Flor'', esta última posta en escena en [[1878]] també en el Teatre Real. |
| − | Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]). | + | Es va casar en [[Madrit]] en Vicenta Selva Álvarez ([[1852]]), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta ([[1873]]), Cecilia ([[1874]]), María ([[1882]]), Purificació ([[1884]]), Margarita ([[1885]]) i María Teresa ([[1892]]), i tres fills: Miguel ([[1876]]), Emilio ([[1878]]) i José ([[1880]]). |
| − | En tornar a Espanya, en [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]). | + | En tornar a Espanya, en l'any [[1878]], comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en ''Música clàssica'' (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: ''La tempestat'' ([[1882]]), ''La bruixa'' ([[1887]]) i ''El rei que va rabiar'' ([[1891]]). Aplegant al cim en ''El tambor de granaders'' ([[16 de novembre]] de [[1896]], llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i ''La Revoltosa'' ([[1897]]). |
| − | Atres obres del gènero | + | Atres obres del gènero chicotet són: ''Las bravías'' (1896), ''La flor de Lys'', ''El guerriller'', ''El país del palmito'', ''¡Ya piquen!'', ''Els quints del meu poble'', ''Terme mig'', ''El dumenge gros'', ''El punyat de roses'' ([[30 d'octubre]] de [[1902]])... |
Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' ([[1889]]) ''El duc de Gandia'' ([[1894]]) i ''Curro Vargas'' ([[1898]]). | Atres obres del gènero gran són: ''Les filles de Zebedeo'' (1889), ''El milacre de la Verge'' ([[1889]]) ''El duc de Gandia'' ([[1894]]) i ''Curro Vargas'' ([[1898]]). | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])... | No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com ''Fantasia Morisca'' i el poema simfònic ''Els gnoms de l'Alhambra''. Atres sarsueles són: ''La llegenda del monge'', ''Gènero chic'', ''La cara de Deu'', ''A casar-se toquen'', ''Pepe Hillo'', ''¿Quo Vadis?'', ''Les tentacions de Sant Antoni'', ''Roger de la Flor'' ([[1878]]), ''La serenata'' ([[1881]])... | ||
| − | Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]). | + | Entrat el [[sigle XX]] quatre són les seues obres essencials: ''La pàtria chica'', ''La venda d'El Quixot'', ''Circe'' ([[1902]]) i ''Margarita la Tornera'' ([[1909]]). |
| − | + | Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor [[Manuel de Falla]]. | |
| − | Va morir en Madrit, en 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]]. | + | Va morir en Madrit, en l'any 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de [[2003]]. |
| + | |||
| + | == Societat General d'Autors i Editors == | ||
| + | |||
| + | Cal destacar també, que fon el fundador de la [[Societat General d'Autors i Editors]] (S.G.A.E.), en l'any [[1893]], una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra. | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Societat General d'Autors i Editors|Societat General d'Autors i Editors (SGAE)]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | |||
| + | * [[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4) | ||
| + | * [https://www.elmundo.es/elmundo/2009/05/21/cultura/1242920734.html La ópera perdida de Chapí. El Mundo. Cultura] | ||
| + | * [https://elpais.com/diario/2003/03/31/cvalenciana/1049138300_850215.html «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Sagardía, Ángel. Chapí. Ed. Espasa-Calpe. Madrid, 1979. ISBN 84-239-5340-8 | ||
| + | * Gómez Amat,Carlos. Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 | ||
| + | * del Moral Ruiz, Carmen «Ruperto Chapí, músico entre dos siglos». Scherzo, Any XXIV, núm. 237, gener 2009, pàg. 110-112 | ||
| + | * Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 07:53 10 jul 2024
| Ruperto Chapí Lorente | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Retrat de Ruperto Chapí | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i compositor. | ||
| Naiximent: | 25 de març de 1851 | ||
| Lloc de naiximent: | Villena, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 25 de març de 1909 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Ruperto Chapí Lorente (Villena, 25 de març de 1851 - † Madrit, 25 de març de 1909) va ser un destacat músic i compositor valencià de sarsueles.
Biografia[editar | editar còdic]
El mestre Ruperto Chapí va nàixer en Villena en l'any 1851. Seguint la tradició familiar Ruperto Chapí i els seus germans varen escomençar a estudiar solfeig des de molt chicotets, sent el seu primer mestre el seu pare, José Chapí. Va ser un músic precoç i compositor molt popular. Entre el mit i la llegenda es relata que va deprendre a tocar el flautí i el cornetí, i segons pareix en sol nou anys va entrar a formar part de la Banda de Música Nova (actual Banda Municipal de Villena). Als dotze anys ya dirigia la banda de música del seu poble i als setze va compondre la seua primera sarsuela: Estrela del Bosc. Els seus pares, conscients de les seues grans aptituts musicals, envien a Chapí en setze anys a Madrit per a que amplie els seus horisons i complete la seua formació.
En Madrit ingressa en el Conservatori, en el mestre Arrieta, a on en l'any 1872 conseguix el Primer Premi de final de carrera, junt en el seu companyer i condiscípul Tomás Bretón. Allí estudiaria harmonia i composició i, per a sufragar les seues despeses, en 1870 ingressa com a professor de cornetí en l'orquesta del Teatre Circ de Rivas (a on també tocava Tomás Bretón). En eixe lloc estrena la seua primera sarsuela, Abel i Caín, sense massa èxit per a lo que solia ser corrent en l'época. En l'any 1873 gana el primer concurs promogut per la secció de música de l'Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat en Roma, a on va a anar a la seua primera òpera, Les naus de Cortés, estrenada en el Teatre Real uns mesos més tart. Durant la seua estància en Itàlia compondrà les últimes òperes d'esta primera etapa: La filla de Jefté (1875, representada en el Teatre Real a l'any següent), La mort de Garcilaso, composta en el mateix any, i Roger de Flor, esta última posta en escena en 1878 també en el Teatre Real.
Es va casar en Madrit en Vicenta Selva Álvarez (1852), natural de Madrit, i varen tindre sis filles: Vicenta (1873), Cecilia (1874), María (1882), Purificació (1884), Margarita (1885) i María Teresa (1892), i tres fills: Miguel (1876), Emilio (1878) i José (1880).
En tornar a Espanya, en l'any 1878, comença la seua carrera com a compositor de sarsuela triumfant en 1880 en Música clàssica (sarsuela), lo que li anima a provar en la sarsuela gran, alcançant gran èxit en obres com: La tempestat (1882), La bruixa (1887) i El rei que va rabiar (1891). Aplegant al cim en El tambor de granaders (16 de novembre de 1896, llibret d'Emilio Sánchez Pastor) i La Revoltosa (1897).
Atres obres del gènero chicotet són: Las bravías (1896), La flor de Lys, El guerriller, El país del palmito, ¡Ya piquen!, Els quints del meu poble, Terme mig, El dumenge gros, El punyat de roses (30 d'octubre de 1902)...
Atres obres del gènero gran són: Les filles de Zebedeo (1889), El milacre de la Verge (1889) El duc de Gandia (1894) i Curro Vargas (1898).
No solament va compondre música per a sarsuela, també va escriure música (quatre quartets) i simfònica, com Fantasia Morisca i el poema simfònic Els gnoms de l'Alhambra. Atres sarsueles són: La llegenda del monge, Gènero chic, La cara de Deu, A casar-se toquen, Pepe Hillo, ¿Quo Vadis?, Les tentacions de Sant Antoni, Roger de la Flor (1878), La serenata (1881)...
Entrat el sigle XX quatre són les seues obres essencials: La pàtria chica, La venda d'El Quixot, Circe (1902) i Margarita la Tornera (1909).
Ruperto Chapí també fon mestre del també músic i compositor Manuel de Falla.
Va morir en Madrit, en l'any 1909. Els seus restos es troben en el Panteó d'Ilustres del cementeri municipal de Villena des de 2003.
Societat General d'Autors i Editors[editar | editar còdic]
Cal destacar també, que fon el fundador de la Societat General d'Autors i Editors (S.G.A.E.), en l'any 1893, una organisació destinada a regular els drets dels compositors, com per eixemple, el registre de les obres per a evitar plagis o el control de les representacions o interpretacions d'una obra.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 985-86 (ISBN 84-239-4532-4)
- La ópera perdida de Chapí. El Mundo. Cultura
- «Los restos mortales de Chapí llegan al cementerio de su ciudad natal, Villena». El País. 31 de marzo de 2003
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Sagardía, Ángel. Chapí. Ed. Espasa-Calpe. Madrid, 1979. ISBN 84-239-5340-8
- Gómez Amat,Carlos. Historia de la Música Española. Siglo XIX. Colección Alianza Música, Alianza Editorial. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
- del Moral Ruiz, Carmen «Ruperto Chapí, músico entre dos siglos». Scherzo, Any XXIV, núm. 237, gener 2009, pàg. 110-112
- Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0