Diferència entre les revisions de "Fausti Barberà"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Obres) |
|||
| (No es mostren 29 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Fausti Barberà i Martí | ||
| + | | image = [[File:Faustí Barberà.jpg|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i històric valencianiste]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Mege, escritor i polític. | ||
| + | | data_naix = [[20 de decembre]] de [[1850]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Alaquàs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[5 de giner]] de [[1924]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Fausti Barberà i Martí''', conegut per '''Faustí Barberà''' ([[Alaquàs]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - † [[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i polític [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) es considera el primer cos teòric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]]. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...|''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}} | ||
| − | |||
| − | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | |||
| − | En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. | + | Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudià en les Escoles Pies de Valencia. En l'any [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare. |
| − | En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. | + | |
| + | En l'any [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. | ||
| + | En l'any [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. | ||
Entregat a la ciència, estudia el [[colera]] i el [[paludisme]], la [[vacuna]] antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la [[tuberculosis]] o I'[[hipnotisme]]. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'[[or]] de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas». | Entregat a la ciència, estudia el [[colera]] i el [[paludisme]], la [[vacuna]] antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la [[tuberculosis]] o I'[[hipnotisme]]. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'[[or]] de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas». | ||
| − | Fon cavaller de | + | Fon cavaller de l'Orde d'[[lsabel la Catòlica]], acadèmic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valéncia, en l'any [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissió de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis. |
== Valencianisme == | == Valencianisme == | ||
En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valéncia, fundador de [[Valéncia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Història de la [[Corona d'Aragó]]. | En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valéncia, fundador de [[Valéncia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Història de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
| − | == | + | == ''De Regionalisme i Valentinicultura'' == |
| − | [[ | + | [[Archiu:Deregiona.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] |
| − | El seu llibre | + | El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, [[1910]]) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]]. |
| − | El doctor Barberà coneixia de primera | + | El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. |
| − | En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una | + | En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[sigle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals. |
En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.'' | En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.'' | ||
| + | |||
| + | {{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}} | ||
== Obres == | == Obres == | ||
| − | Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres: | + | |
| − | * | + | Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre temàtica valenciana: |
| − | * | + | |
| − | *Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria | + | * ''Valencianos ilustres. [[Crisóstomo Martínez]]'' ([[1902]]). |
| − | * | + | * ''Conferencias sobre Bio-Bibliografia de [[Carlos Ros]]'' ([[1905]]). |
| − | * | + | * ''Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina'' ([[1909]]) |
| − | * | + | * ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' ([[1910]]) ([[Uiquilliteratura:De regionalisme i valentinicultura|Uiquilliteratura]]) |
| + | * ''Per a Valencians'' ([[1913]]) | ||
| + | * ''El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación'' ([[1915]]) | ||
=== Obres sobre Medicina === | === Obres sobre Medicina === | ||
| + | |||
De la seua vasta producció mèdica, es poden destacar els títuls: | De la seua vasta producció mèdica, es poden destacar els títuls: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | * ''De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro'' ([[1894]]) | ||
| + | * ''La fisiología del lenguaje'' | ||
| + | * ''La intubación laríngea'' | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.|''De regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Qui a la Senyera estima a Valencia estima.|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra|''De Regionalisme i Valentinicultura'' ([[Valéncia]], [[1902]]), per Faustí Barberà}} | ||
| + | |||
| + | {{Cita|c.- Fausti Barberà i Martí: Fausti Barberà (1850-1924) important figura de la medicina, el seu camp professional, sera l'iniciador del nacionalisme valencià ya que es podria calificar com el seu primer teoric. El seu pensament explanat en la conferencia (1902), despres publicacio (1910) De regionalisme y valentinicultura, supon les primeres bases programatiques i l'argumentari que havia d'haver valgut per a sustentar un valencianisme conscient i conseqüent. Tampoc tingue mes que el resó del moment i de l'epoca, o el de les individualitats que beveren en les seues fonts i anaren construint el seu compromis patriotic. No faltà qui el desacredità i l'apartà de l'entitat des de la que fon capaç de fer public el seu pensament, Lo Rat Penat; aço possibilità que cofundara i arribara a presidir [[Valencia Nova]], associacio en un carácter mes progressiste i sense pors a fer politica valencianista. Pareix que l'historia es repetixca i ara com ahir els sectors conservadors, quan no reaccionaris, immersos en la centenaria institucio ratpenatista, han impossibilitat qualsevol alvanç progressiste i de construccio nacional.| ''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'', per [[Juli Moreno]]}} | ||
| + | |||
| + | ==Enllaços externs== | ||
| + | {{Commonscat|Faustí Barberà i Martí}} | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Meges]] | ||
| + | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors en valencià]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics]] | ||
| + | [[Categoria:Polítics Valencians]] | ||
[[Categoria:Valencianisme]] | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
[[Categoria:Nacionalisme valencià]] | [[Categoria:Nacionalisme valencià]] | ||
| − | |||
Última revisió del 10:21 6 oct 2024
| Fausti Barberà i Martí | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege, escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 20 de decembre de 1850 | ||
| Lloc de naiximent: | Alaquàs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 5 de giner de 1924 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Fausti Barberà i Martí, conegut per Faustí Barberà (Alaquàs, 20 de decembre de 1850 - † Valéncia, 5 de giner de 1924), fon un mege, escritor i polític valencianiste. El seu llibre De regionalisme i valentinicultura (1910) es considera el primer cos teòric del valencianisme i el nacionalisme valencià.
Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...
De regionalisme i valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Biografia[editar | editar còdic]
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudià en les Escoles Pies de Valencia. En l'any 1870 muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos despuix es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en 1872, any en que faltà sa mare.
En l'any 1879 es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en 1878 en Encarnacio Ferrándiz, de Picanya, que moriria en 1887 i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. En l'any 1907 en Joaquina Alcañiz, de Sax. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill.
Entregat a la ciència, estudia el colera i el paludisme, la vacuna antirrabica de Pasteur, els descobriments de Koch sobre el bacil de la tuberculosis o I'hipnotisme. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'or de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en 1899 la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas».
Fon cavaller de l'Orde d'lsabel la Catòlica, acadèmic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valéncia, en l'any 1893, Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en Sevilla, o president de la Comissió de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis.
Valencianisme[editar | editar còdic]
En la seua faceta valencianista, Fausti Barberà fon director del Centre de Cultura Valenciana, vicepresident de Lo Rat Penat, president de la I Assamblea Regionalista de Valéncia, fundador de Valéncia Nova o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Història de la Corona d'Aragó.
De Regionalisme i Valentinicultura[editar | editar còdic]
Portada del llibre “De Regionalisme i Valentinicultura” (1902) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.
El seu llibre De regionalisme i valentinicultura (Valéncia, 1910) està considerat com el primer cos teòric del valencianisme i del nacionalisme valencià mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de 1902, fa més de cent anys. Fausti Barberà i Martí, prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat.
El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un nacionalisme valencià que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir Espanya com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el sigle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una série de qüestions que hui en dia, són del tot actuals.
En paraules de l'historiador valencià Antoni Atienza: “El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.
En el text De Regionalisme i Valentinicultura s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.
De regionalisme i valentinicultura (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà
Obres[editar | editar còdic]
Al marge de la seua producció mèdica, es poden destacar els llibres sobre temàtica valenciana:
- Valencianos ilustres. Crisóstomo Martínez (1902).
- Conferencias sobre Bio-Bibliografia de Carlos Ros (1905).
- Las victimas de la ciencia y los trabajos del P. Fergús sobre prehistoria valentina (1909)
- De regionalisme i valentinicultura (1910) (Uiquilliteratura)
- Per a Valencians (1913)
- El Monasterio de El Puig de Santa Maria y medios conducentes a obtener su conservación (1915)
Obres sobre Medicina[editar | editar còdic]
De la seua vasta producció mèdica, es poden destacar els títuls:
- De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro (1894)
- La fisiología del lenguaje
- La intubación laríngea
Cites[editar | editar còdic]
L'obra de revalencianisacio nostra no ha de ser producte de una ni de dos generacions, sino de mes.
Mai un poble té el dret de llevar-li a un atre poble sa manera de ser i la manera de parlar
Qui a la Senyera estima a Valencia estima.
Conste que no pretenc apartar el castella de les persones i els usos que li siguen propis, pero entenc que els valencians-valencianes devem mirar ab preferencia la llengua nostra
c.- Fausti Barberà i Martí: Fausti Barberà (1850-1924) important figura de la medicina, el seu camp professional, sera l'iniciador del nacionalisme valencià ya que es podria calificar com el seu primer teoric. El seu pensament explanat en la conferencia (1902), despres publicacio (1910) De regionalisme y valentinicultura, supon les primeres bases programatiques i l'argumentari que havia d'haver valgut per a sustentar un valencianisme conscient i conseqüent. Tampoc tingue mes que el resó del moment i de l'epoca, o el de les individualitats que beveren en les seues fonts i anaren construint el seu compromis patriotic. No faltà qui el desacredità i l'apartà de l'entitat des de la que fon capaç de fer public el seu pensament, Lo Rat Penat; aço possibilità que cofundara i arribara a presidir Valencia Nova, associacio en un carácter mes progressiste i sense pors a fer politica valencianista. Pareix que l'historia es repetixca i ara com ahir els sectors conservadors, quan no reaccionaris, immersos en la centenaria institucio ratpenatista, han impossibilitat qualsevol alvanç progressiste i de construccio nacional.
Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme, per Juli Moreno
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fausti Barberà.