Diferència entre les revisions de "Categoria gramatical"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Categories gramaticals plenes == | == Categories gramaticals plenes == | ||
| − | Les | + | Les categories gramaticals plenes se caracterisen perque, ademés de valor gramatical, tenen també [[significat]] lèxic. Formen un conjunt obert de paraules, es dir, que no constituïxen un llistat reduït de paraules, sino que se'n poden afegir de noves. Són: |
| − | * El [[substantiu]]: | + | * El [[substantiu]]: Indica una entitat del món, animada o inanimada, concreta o abstracta: garaig, cudol, sépia, Internet... Pot seleccionar [[complement del nom|complements del nom]] i ser especificat gramaticalment per determinants i quantificadors. Forma [[Sintagma Nominal|Sintagmes Nominals]]. |
| − | * L'[[adjectiu]]:Senyala una qualitat de les entitats del món.Eixemples:vert, chicotet,pereós...Admet complements de l'adjectiu i especificadors gramaticals de 'grau'. Forma [[Sintagma Adjectival|Sintagmes Adjectius o Adjectivals]]. | + | * L'[[adjectiu]]: Senyala una qualitat de les entitats del món.Eixemples:vert, chicotet,pereós...Admet complements de l'adjectiu i especificadors gramaticals de 'grau'. Forma [[Sintagma Adjectival|Sintagmes Adjectius o Adjectivals]]. |
| − | * El [[verp]], que expressa una acció, un procés o un estat: chuplar, vore, vindre,patir... | + | * El [[verp]], que expressa una acció, un procés o un estat: chuplar, vore, vindre,patir...Selecciona complements verbals i és especificat gramaticalment per elements com la negació i els verps auxiliars. Forma [[Sintagma Verbal|Sintagmes Verbals]]. |
* L'[[adverbi]], que indica la qualitat d'una acció, és dir, el modo: tranquilament,bé, malament... | * L'[[adverbi]], que indica la qualitat d'una acció, és dir, el modo: tranquilament,bé, malament... | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* Ad estes quatre classes s'ha d'afegir la [[preposició]], la qual indica la noció d'orientació física o conceptual (Un poble sobre la mar / Un llibre sobre la peixca del bou). | * Ad estes quatre classes s'ha d'afegir la [[preposició]], la qual indica la noció d'orientació física o conceptual (Un poble sobre la mar / Un llibre sobre la peixca del bou). | ||
| − | Únicament les categories gramaticals plenes poden funcionar com a [[núcleu d'un sintagma]], de manera que tenim,correlativament, cinc classes de sintagmes: nominal, adjectival,[[Sintagma verbal|verbal]], [[Sintagma adverbial|adverbial]] i [[Sintagma preposicional|preposicional]]. | + | Únicament les categories gramaticals plenes poden funcionar com a [[núcleu d'un sintagma]], de manera que tenim,correlativament, cinc classes de sintagmes: nominal, adjectival, [[Sintagma verbal|verbal]], [[Sintagma adverbial|adverbial]] i [[Sintagma preposicional|preposicional]]. |
| − | |||
| + | == Categories purament gramaticals == | ||
Les '''categories purament gramaticals''' no tenen un significat lèxic com el de les classes plenes, pero sí responen a un comportament formal i sintàctic unitari. Són: | Les '''categories purament gramaticals''' no tenen un significat lèxic com el de les classes plenes, pero sí responen a un comportament formal i sintàctic unitari. Són: | ||
| − | * Els [[ | + | * Els [[determinant]]s: artículs (un, el...), demostratius (aquell, esta...) i possessius (ton, ma...) |
| − | * Els [[ | + | * Els [[quantificador]]s: numerals (quint, dèsset, terç...) i indefinits (alguns, ningú...) |
| − | * Els [[ | + | * Els [[pronom]]s: (yo, ell, nosatres, ne...) |
| − | * Els [[ | + | * Els [[relatiu]]s, [[interrogatiu]]s i [[exclamatiu]]s (qui, el qual...) |
| − | * Les [[conjuncions]] (pero, si, perque...) | + | * Les [[conjunció|conjuncions]] (pero, si, perque...) |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Gramàtica]] | [[Categoria:Gramàtica]] | ||
Última revisió del 18:24 11 jul 2024
Les categories gramaticals són classes de paraules que responen a un determinat comportament formal. Atenent al seu valor lèxic, distinguim dos grans classes de categories gramaticals:
- Les categories gramaticals plenes
- Les categories purament gramaticals
Categories gramaticals plenes[editar | editar còdic]
Les categories gramaticals plenes se caracterisen perque, ademés de valor gramatical, tenen també significat lèxic. Formen un conjunt obert de paraules, es dir, que no constituïxen un llistat reduït de paraules, sino que se'n poden afegir de noves. Són:
- El substantiu: Indica una entitat del món, animada o inanimada, concreta o abstracta: garaig, cudol, sépia, Internet... Pot seleccionar complements del nom i ser especificat gramaticalment per determinants i quantificadors. Forma Sintagmes Nominals.
- L'adjectiu: Senyala una qualitat de les entitats del món.Eixemples:vert, chicotet,pereós...Admet complements de l'adjectiu i especificadors gramaticals de 'grau'. Forma Sintagmes Adjectius o Adjectivals.
- El verp, que expressa una acció, un procés o un estat: chuplar, vore, vindre,patir...Selecciona complements verbals i és especificat gramaticalment per elements com la negació i els verps auxiliars. Forma Sintagmes Verbals.
- L'adverbi, que indica la qualitat d'una acció, és dir, el modo: tranquilament,bé, malament...
- Ad estes quatre classes s'ha d'afegir la preposició, la qual indica la noció d'orientació física o conceptual (Un poble sobre la mar / Un llibre sobre la peixca del bou).
Únicament les categories gramaticals plenes poden funcionar com a núcleu d'un sintagma, de manera que tenim,correlativament, cinc classes de sintagmes: nominal, adjectival, verbal, adverbial i preposicional.
Categories purament gramaticals[editar | editar còdic]
Les categories purament gramaticals no tenen un significat lèxic com el de les classes plenes, pero sí responen a un comportament formal i sintàctic unitari. Són:
- Els determinants: artículs (un, el...), demostratius (aquell, esta...) i possessius (ton, ma...)
- Els quantificadors: numerals (quint, dèsset, terç...) i indefinits (alguns, ningú...)
- Els pronoms: (yo, ell, nosatres, ne...)
- Els relatius, interrogatius i exclamatius (qui, el qual...)
- Les conjuncions (pero, si, perque...)