Diferència entre les revisions de "Dàtil (pasta de farina)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Un dàtil. thumb|Font de dàtils. El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolça nadalenc]...»)
 
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
[[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]]
 
[[Archiu:Pestiños-Madrid.jpg|thumb|Font de dàtils.]]
  
−
El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolça nadalenc]] o de [[Gastronomia de Semana Santa|Semana Santa]], típic de [[Gastronomia d'Andalusia|Andalusia]] i atres zones de [[Rebosteria d'Espanya|Espanya]]<ref name="ESordo">{{cita libro |apellido= Sordo |nombre= Enrique |título= Cómo conocer la cocina española |idioma= español |año= 1980 |editor= Argos Vergara |editorial= |ubicación= Barcelona |isbn= 84-7017-907-1|capítulo= Gastronomía de la provincia de Málaga |páginas= 30 - 33|cita= }}</ref> elaborat en massa de [[farina]], fregit en [[oli d'oliva]] i passat per [[mel]].
+
El '''dàtil''' és un [[Gastronomia nadalenca|dolç nadalenc]] o de [[Gastronomia de Semana Santa|Semana Santa]], típic de [[Gastronomia d'Andalusia|Andalusia]] i atres zones de [[Rebosteria d'Espanya|Espanya]]<ref name="ESordo">{{cita libro |apellido= Sordo |nombre= Enrique |título= Cómo conocer la cocina española |idioma= español |año= 1980 |editor= Argos Vergara |editorial= |ubicación= Barcelona |isbn= 84-7017-907-1|capítulo= Gastronomía de la provincia de Málaga |páginas= 30 - 33|cita= }}</ref> elaborat en massa de [[farina]], fregit en [[oli d'oliva]] i passat per [[mel]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
  
−
L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En el 1791 és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en [[El capell de tres picos|''El capell de tres picos'']] (1874) de [[Pedro Antonio de Alarcón]]. El dàtil està emparentat en la [[shebbakiyya]] marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates nadalenques o durant la Semana Santa, la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de [[ramadà]] pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que a la seua volta podria relacionar-se en atres [[frutes de paella]] que tenen el seu orige en la [[Pasqua judeua]].
+
L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al [[sigle XVI]] sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en [[La Bledana andalusa]] ([[1528]]) de [[Francisco Delicat]], obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En l'any [[1791]] és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en [[El capell de tres picos|''El capell de tres picos'']] ([[1874]]) de [[Pedro Antonio de Alarcón]].  
 +
 
 +
El dàtil està emparentat en la [[shebbakiyya]] marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates [[Nadal|nadalenques]] o durant la [[Semana Santa]], la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de [[ramadà]] pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que podria relacionar-se en atres [[frutes de paella]] que tenen el seu orige en la [[Pasqua judeua]].
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
  
−
A la massa se li sol donar sabor en [[*ajonjolí]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre.
+
A la massa se li sol donar sabor en [[sésam]]. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre.
  
−
També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la mel.  
+
També s'elaboren en [[sucre]], com una alternativa a la [[mel]].  
  
−
== Vejau també ==
+
== Vore també ==
 
* [[Faworki]]
 
* [[Faworki]]
 
* [[Borrachuelo]]s
 
* [[Borrachuelo]]s
Llínea 21: Llínea 23:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 
* RAE. Banco de datos (CORDE). [http://corpus.rae.es/cgi-bin/crpsrvEx.dll?visualizar?tipo1=5&tipo2=0&iniItem=0&ordenar1=0&ordenar2=0&FID=240313\016\C000O24032013160859483.944.940&desc={B}+{I}+pesti%F1o{|I},+con+t%EDtulo+{I}1080+Recetas+de+cocina{|I},+en+todos+los+medios,+en+{I}CORDE+{|I}+{|B}{BR}&marcas=0 Corpus diacrónico del español ]. [2013/3/24]
 
* RAE. Banco de datos (CORDE). [http://corpus.rae.es/cgi-bin/crpsrvEx.dll?visualizar?tipo1=5&tipo2=0&iniItem=0&ordenar1=0&ordenar2=0&FID=240313\016\C000O24032013160859483.944.940&desc={B}+{I}+pesti%F1o{|I},+con+t%EDtulo+{I}1080+Recetas+de+cocina{|I},+en+todos+los+medios,+en+{I}CORDE+{|I}+{|B}{BR}&marcas=0 Corpus diacrónico del español ]. [2013/3/24]
  
Llínea 30: Llínea 33:
 
* {{YouTube|J-rtGtBjsAo}}
 
* {{YouTube|J-rtGtBjsAo}}
  
 +
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Gastronomia]]
 +
[[Categoria:Rebosteria]]
 
[[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]]
 
[[Categoria:Darreries i dolços d'Espanya]]
 
[[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]]
 
[[Categoria:Gastronomia de Castella-la Mancha]]
 
[[Categoria:Gastronomia d'Andalusia]]
 
[[Categoria:Gastronomia d'Andalusia]]
−
[[Categoria:Gastronomia de la província de Càdis]]
+
[[Categoria:Gastronomia de la província de Cadis]]
 
[[Categoria:Gastronomia de la província d'Huelva]]
 
[[Categoria:Gastronomia de la província d'Huelva]]
 
[[Categoria:Gastronomia nadalenca]]
 
[[Categoria:Gastronomia nadalenca]]
 
[[Categoria:Gastronomia de Semana Santa]]
 
[[Categoria:Gastronomia de Semana Santa]]
−
 
−
{{Traduït de|es|Pestiño}}
 

Última revisió del 16:52 3 ago 2024

Un dàtil.
Font de dàtils.

El dàtil és un dolç nadalenc o de Semana Santa, típic de Andalusia i atres zones de Espanya[1] elaborat en massa de farina, fregit en oli d'oliva i passat per mel.

Història[editar | editar còdic]

L'història del dàtil pot remontar-se a lo manco fins al sigle XVI sent provablement molt més antic. La primera referència lliterària la trobem en La Bledana andalusa (1528) de Francisco Delicat, obra en la que és mencionat com a part del repertori culinari de la protagonista. En l'any 1791 és mencionat en el sainet anònim Els Locos de Major Marca. Aixina mateix és mencionat en El capell de tres picos (1874) de Pedro Antonio de Alarcón.

El dàtil està emparentat en la shebbakiyya marroquina, lo que sugerix un possible orige comú, potser andalusí. Mentres que el dàtil sol preparar-se en dates nadalenques o durant la Semana Santa, la shebbakiyya es consumix en freqüència durant el més de ramadà pel seu valor energètic, ideal per a trencar el dejuni. Això novament sugerix un orige comú associat a celebracions religioses que podria relacionar-se en atres frutes de paella que tenen el seu orige en la Pasqua judeua.

Característiques[editar | editar còdic]

A la massa se li sol donar sabor en sésam. El seu tamany i forma són variables, encara que en general sol ser una garrofa de massa en dos cantons oposts plegades cap al centre.

També s'elaboren en sucre, com una alternativa a la mel.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Argos Vergara (ed.). (en español). ISBN 84-7017-907-1.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dàtil_(pasta_de_farina)&oldid=340254»