Diferència entre les revisions de "Pere Vernia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Pere Vernia Martínez''' ([[Burriana]], 9 d'agost de 1931 - 15 de setembre de 2009). Farmacèutic i escritor.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Pere Vernia Martínez
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
 +
| ocupació = Farmacèutic i escritor
 +
| data_naix = [[9 d'agost]] de [[1931]]
 +
| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[15 de setembre]] de [[2009]]
 +
| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Pere Vernia Martínez''' ([[Burriana]], [[9 d'agost]] de [[1931]] - † [[15 de setembre]] de [[2009]]) fon un farmacèutic i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon un dels impulsors de la constitució del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).  
 +
 
 +
== Càrrecs ==
  
 
Llicenciat en Farmàcia, va obtindre el doctorat en l'Universitat ''Semmelweis'' de [[Budapest]]. Pere Vernia, apart de ser un excelent professional en el món de la farmàcia i enamorat de la seua professió, va ser un home cult valencianiste pels quatre costats.
 
Llicenciat en Farmàcia, va obtindre el doctorat en l'Universitat ''Semmelweis'' de [[Budapest]]. Pere Vernia, apart de ser un excelent professional en el món de la farmàcia i enamorat de la seua professió, va ser un home cult valencianiste pels quatre costats.
  
== Càrrecs ==
+
Corresponent de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia, de la ''Accademia Italiana di Storia della Farmacia'', del ''American Institute of the History of Pharmacy'', ''Madison i de la Société d'Histoire de la Pharmacie'' de París. President de la Fundació Valenciana d'Estudis Farmacèutics Reina María de Castilla.
 
 
Corresponent de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia, de la Accademia Italiana di Storia della Farmacia, del American Institute of the History of Pharmacy, Madison i de la Société d'Histoire de la Pharmacie de París. President de la Fundació Valenciana d'Estudis farmacèutics Reina María de Castilla.
 
  
Va presidir l'[[Cardona Vives|Associació Cultural Cardona Vives de Castelló]] en el periodo de 1989 a 1994, entre el primer president, que fon D. [[Josep Mª Guinot]] i Galán i l'actual, D. [[Gonzalo Romero Casaña]]. Fon membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (1986-2005) i acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (2005-2009).
+
Va presidir l'[[Cardona Vives|Associació Cultural Cardona Vives de Castelló]] en el periodo de [[1989]] a [[1994]], entre el primer president, que fon D. [[Josep Mª Guinot]] i Galán i l'actual, D. [[Gonzalo Romero Casaña]]. Fon membre del [[Consell Valencià de Cultura]] ([[1986]]-[[2005]]) i acadèmic de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (2005-[[2009]]).
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 13: Llínea 24:
 
En el camp de la farmàcia escrigué una immensa cantitat d'obres. En les seues obres és poden observar les dos prioritats de Pere Vernia: la cultura valenciana i la farmàcia.  
 
En el camp de la farmàcia escrigué una immensa cantitat d'obres. En les seues obres és poden observar les dos prioritats de Pere Vernia: la cultura valenciana i la farmàcia.  
  
* La Farmacopea Valenciana (1981)
+
* ''La Farmacopea Valenciana'' (1981)
* Antidotario de [[Arnau de Vilanova]] (1985)  
+
* ''Antidotario de [[Arnau de Vilanova]]'' (1985)  
* Valencia Cuna de las Farmacopeas Hispánicas (1987)
+
* ''Valencia Cuna de las Farmacopeas Hispánicas'' (1987)
* El Mustaçaf de Valencia y la Farmacia Barcelonesa. Historia de la Farmacia Valenciana (1990)
+
* ''El Mustaçaf de Valencia y la Farmacia Barcelonesa. Historia de la Farmacia Valenciana'' (1990)
* El Proyecto del Genoma Humano (1990)
+
* ''El Proyecto del Genoma Humano'' (1990)
* Historia del Muy Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de Valencia y del Corporativismo Farmacéutico Valenciano (1991)
+
* ''Historia del Muy Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de Valencia y del Corporativismo Farmacéutico Valenciano'' (1991)
* Valencia, ciudad cuna de Farmacopeas, (1992)
+
* ''Valencia, ciudad cuna de Farmacopeas'' (1992)
* Fueros de las Medicinas, Valencia 1449 (1993)
+
* ''Fueros de las Medicinas, Valencia 1449'' (1993)
* Antidotario (1994)
+
* ''Antidotario'' (1994)
* Historia de la Farmacia Valenciana (1994)
+
* ''Historia de la Farmacia Valenciana'' (1994)
* Diccionario Histórico, Biográfico y Bibliográfico de profesionales Farmacéuticos Valencianos (1995)
+
* ''Diccionario Histórico, Biográfico y Bibliográfico de profesionales Farmacéuticos Valencianos'' (1995)
* La Pharmacie Hospitalière à Valencia: Au XIIIe, XIVe et XVe Siècles (1996)
+
* ''La Pharmacie Hospitalière à Valencia: Au XIIIe, XIVe et XVe Siècles'' (1996)
* Valencia, cuna de las farmacopeas oficiales españolas (1998)
+
* ''Valencia, cuna de las farmacopeas oficiales españolas'' (1998)
* El tratado de los medicamentos simples de Abu-S-Salt Umayya (1999)
+
* ''El tratado de los medicamentos simples de Abu-S-Salt Umayya'' (1999)
* La farmacia valenciana en la época de San Vicente Ferrer (2000)
+
* ''La farmacia valenciana en la época de [[Sant Vicent Ferrer|San Vicente Ferrer]]'' (2000)
* Historia del Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de la provincia de Castellón (2002)
+
* ''Historia del Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de la provincia de Castellón'' (2002)
* El Real Colegio de Boticarios de la ciudad y reino de Valencia. Las Farmacopeas de Valencia (2005)
+
* ''El Real Colegio de Boticarios de la ciudad y reino de Valencia. Las Farmacopeas de Valencia'' (2005)
  
 
== Premis i guardons ==
 
== Premis i guardons ==
Llínea 41: Llínea 52:
 
* Colegiat d'Honor de l'Ilustre Colege Oficial de Farmacèutics de la província de Castelló en 2005
 
* Colegiat d'Honor de l'Ilustre Colege Oficial de Farmacèutics de la província de Castelló en 2005
  
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Si la [[llengua valenciana]] va ser la primera llatina en un [[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana|sigle d'or]], es va deure a l'elevat nivell cultural que va heretar del poble àrap.|Pere Vernia}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Consell Valencià de Cultura]] (CVV)
 +
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
Llínea 47: Llínea 66:
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Biografies]]
 
[[Categoria: Valencians]]
 
[[Categoria: Valencians]]
 +
[[Categoria: Farmacèutics]]
 +
[[Categoria: Farmacèutics valencians]]
 
[[Categoria: Escritors]]
 
[[Categoria: Escritors]]
 
[[Categoria: Escritors valencians]]
 
[[Categoria: Escritors valencians]]
 
[[Categoria: Acadèmics RACV]]
 
[[Categoria: Acadèmics RACV]]

Última revisió del 18:54 29 ago 2024

Pere Vernia Martínez
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Farmacèutic i escritor
Naiximent: 9 d'agost de 1931
Lloc de naiximent: Burriana, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 15 de setembre de 2009
Lloc de defunció: Burriana, Regne de Valéncia, Espanya

Pere Vernia Martínez (Burriana, 9 d'agost de 1931 - † 15 de setembre de 2009) fon un farmacèutic i escritor valencià. Fon un dels impulsors de la constitució del Consell Valencià de Cultura (CVC).

Càrrecs[editar | editar còdic]

Llicenciat en Farmàcia, va obtindre el doctorat en l'Universitat Semmelweis de Budapest. Pere Vernia, apart de ser un excelent professional en el món de la farmàcia i enamorat de la seua professió, va ser un home cult valencianiste pels quatre costats.

Corresponent de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia, de la Accademia Italiana di Storia della Farmacia, del American Institute of the History of Pharmacy, Madison i de la Société d'Histoire de la Pharmacie de París. President de la Fundació Valenciana d'Estudis Farmacèutics Reina María de Castilla.

Va presidir l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló en el periodo de 1989 a 1994, entre el primer president, que fon D. Josep Mª Guinot i Galán i l'actual, D. Gonzalo Romero Casaña. Fon membre del Consell Valencià de Cultura (1986-2005) i acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (2005-2009).

Obres[editar | editar còdic]

En el camp de la farmàcia escrigué una immensa cantitat d'obres. En les seues obres és poden observar les dos prioritats de Pere Vernia: la cultura valenciana i la farmàcia.

  • La Farmacopea Valenciana (1981)
  • Antidotario de Arnau de Vilanova (1985)
  • Valencia Cuna de las Farmacopeas Hispánicas (1987)
  • El Mustaçaf de Valencia y la Farmacia Barcelonesa. Historia de la Farmacia Valenciana (1990)
  • El Proyecto del Genoma Humano (1990)
  • Historia del Muy Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de Valencia y del Corporativismo Farmacéutico Valenciano (1991)
  • Valencia, ciudad cuna de Farmacopeas (1992)
  • Fueros de las Medicinas, Valencia 1449 (1993)
  • Antidotario (1994)
  • Historia de la Farmacia Valenciana (1994)
  • Diccionario Histórico, Biográfico y Bibliográfico de profesionales Farmacéuticos Valencianos (1995)
  • La Pharmacie Hospitalière à Valencia: Au XIIIe, XIVe et XVe Siècles (1996)
  • Valencia, cuna de las farmacopeas oficiales españolas (1998)
  • El tratado de los medicamentos simples de Abu-S-Salt Umayya (1999)
  • La farmacia valenciana en la época de San Vicente Ferrer (2000)
  • Historia del Ilustre Colegio Oficial de Farmacéuticos de la provincia de Castellón (2002)
  • El Real Colegio de Boticarios de la ciudad y reino de Valencia. Las Farmacopeas de Valencia (2005)

Premis i guardons[editar | editar còdic]

  • Membre del Comité d'Honor de la Conferència Europea sobre la Formació Professional en 1987
  • Medalla del Centenari de Lo Rat Penat en 1988
  • Medalla del Consell Valencià de Cultura en 1989
  • Medalla del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia en 1990
  • Medalla Premi a l'Investigació Rei Jaume I, com membre del Jurat, en 1990
  • Medalla del 550 Aniversario de la Fundación del M.I.C.O.F. de Valencia en 1991
  • Colegiat d'Honor de l'Ilustre Colege Oficial de Farmacèutics de la província de Castelló en 2005

Cites[editar | editar còdic]

Si la llengua valenciana va ser la primera llatina en un sigle d'or, es va deure a l'elevat nivell cultural que va heretar del poble àrap.
Pere Vernia

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]