Real Alcàsser de Madrit

Pintura del sigle XVII del Real Alcàsser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte Juan Gómez de Mora, en les obres realisades en l'any 1636. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.

El desaparegut Real Alcàsser de Madrit fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any 1734, any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el Palau Real de Madrit (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el sigle IX, l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del sigle XVI quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'Imperi espanyol. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcàsser.

La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any 1537, per encàrrec de l'emperador Carlos V, pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any 1636 per l'arquitecte Juan Gómez de Mora, impulsades pel rei Felipe IV.

Fon célebre tant per la seua riquea artística com per la seua arquitectura irregular. Fon residència de la Família Real espanyola i sèu de la Cort des de la dinastia dels Trastámara, fins a la seua destrucció en un incendi en la nit de Nadal de 1734, en temps de Felipe V. Molts dels seus tesors artístics es varen perdre, entre ells més de 500 quadros, si ben uns atres varen poder rescatar-se (com Les Menines de Velázquez).

Característiques

A pesar dels esforços realisats per dotar a l'edifici d'una traça armoniosa, les modificacions, ampliacions i reformes realisades a lo llarc dels sigles no varen aplegar a donar-li un aspecte homogéneu. Els visitants francesos i italians criticaven que les fronteres eren irregulars i la distribució interior, laberíntica. Molts dels salons privats eren obscurs i no tenien finestres, lo que s'explica pel clima calorós de Madrit (en el que es buscava l'ombra) i també per l'escassea del vidre. Encara a principis del sigle XVIII, moltes finestres del palau es tancaven en celosess per a dissimular la falta de cristals.

La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.

El Real Alcàsser de Madrit en l'any 1710

Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'Alcàsser de Segòvia, lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.

Les restants fronteres estaven construïdes en rajola roja i granit (aparelle toledà), lo que donava a l'edifici una coloració molt característica de l'arquitectura tradicional de Madrit, en la que s'ampren estos dos materials tan abundants en l'àrea d'influència de la ciutat (l'argila és abundant en la ribera del riu Manzanares i la pedra de granit en la propenca serra de Guadarrama).

L'accés principal estava en la frontera meridional, que va resultar especialment problemàtica en les diferents remodelacions acomeses, en estar presidida per dos grans volums quadrangulars, construïts en l'época migeval. Abdós cossos quebraven la llínea llongitudinal de la frontera, la que unia la Torre Dorada, alçada en temps de Felipe II, en la Torre de la Reina, corresponent a les reformes de Felipe III i Felipe IV.

En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any 1704. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.

El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de Carlos I. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.

Referències

• Castellanos Oñate, José Manuel (2005). «Planos y dibujos de Madrid de los siglos XVI y XVII». España: El Madrid medieval
• Fraguas, Rafael (2006). «Un incendio que cambió la historia». El País. Madrid, España

Bibliografia

• JLL & JRP (2002). «Madrid medieval». España: JLL & JRP
• Robledo, Beatriz (2011). Museos y Modernidad en Tránsito. Modernidad Fetiche. Madrid: Museo de América. p. 4. N. I. P. O. 551-11-011-7