Diferència entre les revisions de "Alí"
m |
(Text reemplaça - 'Iraq' a 'Irac') |
||
| (No es mostren 34 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{Biografia| |
| nom = Alí ibn Abi-Tàlib | | nom = Alí ibn Abi-Tàlib | ||
| nom_naix = '''Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí'''<br /> أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, <br />''Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī'' | | nom_naix = '''Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí'''<br /> أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, <br />''Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī'' | ||
| − | | image = Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg | + | | image = [[Archiu:Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg|miniaturadeimagen]] |
| peu = Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib. | | peu = Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib. | ||
| data_naix = Data incerta entre 598 i 600 | | data_naix = Data incerta entre 598 i 600 | ||
| − | | lloc_naix = La Meca | + | | lloc_naix = [[La Meca]] |
| data_mort = [[27 de giner]] del [[661]] | | data_mort = [[27 de giner]] del [[661]] | ||
| lloc_mort = [[Kufa]] | | lloc_mort = [[Kufa]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
| ocupació = | | ocupació = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Alí ibn Abi-Tàlib''' ([[La Meca]], [[23 d'octubre]] de [[598]] o [[600]] o [[17 de març]] de [[599]] o 600 | + | '''Alí ibn Abi-Tàlib''' ([[La Meca]], [[23 d'octubre]] de [[598]] o [[600]] o [[17 de març]] de [[599]] o 600 - † [[Kufa]], [[27 de giner]] de l'any [[661]]) fon un dels [[sahaba|primers musulmans]] quan a soles tenia deu u onze anys. En círculs religiosos es discutix si fon el segon en adoptar la fe, despuix de [[Khadija bint Khuwàylid]], o el tercer, despuix de Khadija i [[Abu-Bakr as-Siddiq|Abu-Bakr]], i fon el quart [[califa]] de l'[[Islam]] ([[656]]-[[659]]). Els musulmans [[chiisme|chiïtes]] el consideren el primer i únic llegítim [[imam]]. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla [[Fàtima az-Zahrà]]. Quan l'[[Hègira]], Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta varen entrar a sa casa per a matar-lo. |
| − | Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de Mahoma. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any [[622]] en [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], filla de Mahoma i la seua primera dona [[Khadija bint Khuwàylid]]). | + | Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de [[Mahoma]]. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any [[622]] en [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], filla de Mahoma i la seua primera dona [[Khadija bint Khuwàylid]]). |
| − | Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta | + | Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta estandart i dos vegades com a general, en [[Fadak]] en [[627]]/[[628]] ial [[Iemen]] en l'any [[632]]. Va lluitar en la [[Batalla de Badr]] en l'any [[624]],<ref>{{citar llibre |cognom=Davis |nom=Paul K. |títol=100Decisive Battles: From Ancient Times to the Present |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press |data=2001 |pàgines=p.97-98|isbn=0195143663}}</ref> en la [[campanya deKhàybar]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nadvī |nom=Abūlḥasan ʻAlī|títol=Muhammad the Last Prophet: A Model for All Time|url=http://books.google.es/books?id=dgjc3xAzuY4C&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Ali+ibn+Abi+Talib+khaybar&source=bl&ots=lIzvccoINw&sig=HZrnXLPNTo98L4ydEInn4OWvdQg&hl=ca&sa=X&ei=rMdOUKmVN46DhQfzxYDoCw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Ali%20ibn%20Abi%20Talib%20khaybar&f=false|llengua=anglès |editorial=Islamic Books |data=1993 |pàgines=p.130 |isbn=1872531105}}</ref>i en la [[batalla d'Hunayn]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Al%C3%AD+ibn+Abi-T%C3%A0lib+hunayn&source=bl&ots=MF7HR65AtJ&sig=AkQe9zdxJGEQH3PFH_LT5ehBgEk&hl=ca&sa=X&ei=Jd9QUJyAKI2LhQeh04HYBA&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=Al%C3%AD%20ibn%20Abi-T%C3%A0lib%20hunayn&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.84|isbn=1598843370}}</ref> en l'any [[630]], de manera destacada. Despuix de la mort del Profeta ya no va tornar a lluitar, fins a les [[batalla delCamell|batalles del Camell]] en [[656]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jaques|nom=Tony |títol=Dictionary of Battles and Sieges: A-E|url=http://books.google.es/books?id=3amnMPTPP5MC&pg=PA190&lpg=PA190&dq=Battle+of+the+Camel&source=bl&ots=b1dv9tQF7d&sig=U143HaRjUQvxCNlD2vpWL0hjcnc&hl=ca&sa=X&ei=YKBLUPa5Due_0QWR_YGACA&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Battle%20of%20the%20Camel&f=false|llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.190|isbn=0313335370}}</ref> i [[batalla de Siffín|Siffín]] en l'any [[657]].<ref name=Mikaberidze>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836|isbn=1598843370}}</ref> |
== Els califats d'Abu-Bakr i Uthman == | == Els califats d'Abu-Bakr i Uthman == | ||
{{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq|Uthman ibn Affan}} | {{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq|Uthman ibn Affan}} | ||
| − | Al ser elegit com a califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], va refusar | + | Al ser elegit com a califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], va refusar reconéixer-lo com a califa durant sis mesos. Despuix en Fonconseller, aixina com ho Fon d'[[Umar ibn al-Khattab]] sense tindre cap càrrec excepte el de lloctinent en [[Medina]] durant el viage d'Umar a [[Síria]] i [[Palestina]]. A l'arribar al poder [[Uthman ibn Affan]] el va acusar diverses vegades d'ignorar l'[[Alcorà]]. Assessinat Uthman els omeies varen fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que supostament va rebre el [[18 de juny]] de l'any [[656]] per lo que va ser el quart califa de l'Islam (656-[[659]]). Al acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per [[Muawiya I|Muàwiya]], governador de Síria i cosí d'Uthman. |
== La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}} | == La primera guerra civil islàmica =={{Principal|primera fitna}} | ||
| − | La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civil islàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap a[[ | + | La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civil islàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap a[[Irac]] a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar [[Bàssora]], pero Alí va reunir tropes en [[Kufa]] i va alvançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla del Camell]] el [[9 de decembre]] de l'any [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina. |
| − | Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents | + | Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents pròxims per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs eixèrcits, es varen concentrar en la plana de [[Siffin]] i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any [[657]] es va acordar una treua; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]] es va produir el [[28 de juliol]] de l'any [[657]]. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any [[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perqué alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perqué es varen quedar en [[Harura]], prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de [[Bàssora]], es varen reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren nomenats ''khawàrij''([[kharigites]]). |
| − | En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre | + | En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Irac i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], en giner de l'any [[659]]. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí. |
| − | Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí | + | Este va reunir tropes. Va arribar a [[Al-Anbar]] i es va dirigir a [[An-Nahrawan]] per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí fea això Muàwiya es va apoderar d'[[Egipte]] (juliol de l'any [[658]]). Els kharigites exigien a Alí que reconeguera haver fet un acte d'impietat (''kufr'') a l'haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'''aman'' (perdó) a aquells que es rendiren i el [[17 de juliol]] de l'any [[658]] es va [[Batalla d'An-Nahrawan|lliurar la batalla]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meri |nom=Josef W. |títol=Medieval Islamic Civilization: AnEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=H-k9oc9xsuAC&pg=PA436&lpg=PA436&dq=An-Nahrawan+657&source=bl&ots=TTmSkKY-2h&sig=jXKJA2plc0IAeVzhywoIR0atxWc&hl=ca&sa=X&ei=f7VSUKnIMpH6sgaG34HoDg&ved=0CEIQ6AEwBDgK#v=onepage&q=An-Nahrawan%20657&f=false|llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |pàgines=p.657|isbn=0415966906}}</ref> que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— Fon una massacre, de la que Alí despuix se'n va arrepenedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creents sincers. Este fet va fer aumentar les defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya. |
| − | En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer | + | En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públic el veredicte: Uthman havia segut assessinat injustament. Se sugeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavors els àrbitres propongueren descartar per al califat a Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pel general omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir alvançant cap al [[Iemen]]. |
== La mort d'Alí == | == La mort d'Alí == | ||
Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en vengança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de giner]] de l'any [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], fon identificat com un llogaret pròxim a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf. | Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en vengança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de giner]] de l'any [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], fon identificat com un llogaret pròxim a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf. | ||
| − | Alí | + | Alí fruïx de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, se troba en la ciutat de Najaf. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
* [[Ubayd-Al·lah ibn al-Abbàs]] | * [[Ubayd-Al·lah ibn al-Abbàs]] | ||
| − | + | == Referències == | |
| − | + | {{Reflist}} | |
| − | + | ||
| − | ==Referències == | ||
| − | {{ | ||
| − | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | |||
| − | |||
* G. Levi della Vida, ''Il Califfato di Ali'', 1913 | * G. Levi della Vida, ''Il Califfato di Ali'', 1913 | ||
* F. Gabrielu, ''Sulle origini del movimento harigita'',1941 | * F. Gabrielu, ''Sulle origini del movimento harigita'',1941 | ||
| − | + | ||
| − | + | == Enllaços externs == | |
| − | + | {{Commonscat|Ali}} | |
| − | {{ | + | |
| − | + | [[Categoria:Biografies]] | |
| − | + | [[Categoria:Islam]] | |
| − | + | [[Categoria:Islamisme]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | [[Categoria: | ||
| − | [[Categoria: | ||
| − | [[Categoria: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 16:08 19 oct 2022
| Alí ibn Abi-Tàlib | |||
|---|---|---|---|
| Investidura d'Alí ibn Abi-Tàlib. | |||
| Naiximent: | Data incerta entre 598 i 600 | ||
| Lloc de naiximent: | La Meca | ||
| Defunció: | 27 de giner del 661 | ||
| Lloc de defunció: | Kufa | ||
Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 - † Kufa, 27 de giner de l'any 661) fon un dels primers musulmans quan a soles tenia deu u onze anys. En círculs religiosos es discutix si fon el segon en adoptar la fe, despuix de Khadija bint Khuwàylid, o el tercer, despuix de Khadija i Abu-Bakr, i fon el quart califa de l'Islam (656-659). Els musulmans chiïtes el consideren el primer i únic llegítim imam. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla Fàtima az-Zahrà. Quan l'Hègira, Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta varen entrar a sa casa per a matar-lo.
Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de Mahoma. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any 622 en Fàtima, filla de Mahoma i la seua primera dona Khadija bint Khuwàylid).
Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta estandart i dos vegades com a general, en Fadak en 627/628 ial Iemen en l'any 632. Va lluitar en la Batalla de Badr en l'any 624,[1] en la campanya deKhàybar[2]i en la batalla d'Hunayn[3] en l'any 630, de manera destacada. Despuix de la mort del Profeta ya no va tornar a lluitar, fins a les batalles del Camell en 656[4] i Siffín en l'any 657.[5]
Els califats d'Abu-Bakr i Uthman[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Abu-Bakr as-Siddiq.
Al ser elegit com a califa Abu-Bakr as-Siddiq, va refusar reconéixer-lo com a califa durant sis mesos. Despuix en Fonconseller, aixina com ho Fon d'Umar ibn al-Khattab sense tindre cap càrrec excepte el de lloctinent en Medina durant el viage d'Umar a Síria i Palestina. A l'arribar al poder Uthman ibn Affan el va acusar diverses vegades d'ignorar l'Alcorà. Assessinat Uthman els omeies varen fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que supostament va rebre el 18 de juny de l'any 656 per lo que va ser el quart califa de l'Islam (656-659). Al acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per Muàwiya, governador de Síria i cosí d'Uthman.
La primera guerra civil islàmica
- Artícul principal → primera fitna.
La revolta d'Àïxa bint Abi-Bakr, Talha i Az-Zubayribn al-Awwam el va obligar a combatre, esclatant la primera guerra civil islàmica. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap aIrac a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar Bàssora, pero Alí va reunir tropes en Kufa i va alvançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per batalla del Camell el 9 de decembre de l'any 656 durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.
Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents pròxims per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs eixèrcits, es varen concentrar en la plana de Siffin i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any 657 es va acordar una treua; finalment el combat es va produir el 28 de juliol de l'any 657. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en Abu-Mussaal-Aixarí per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any 657). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perqué alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perqué es varen quedar en Harura, prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de Bàssora, es varen reagrupar a An-Nahrawan i foren nomenats khawàrij(kharigites).
En febrer de l'any 658 s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Irac i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en Dúmat al-Jafal (moderna Djof) el febrer del658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, en giner de l'any 659. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.
Este va reunir tropes. Va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el foco de rebelia dels kharigites. Mentres Alí fea això Muàwiya es va apoderar d'Egipte (juliol de l'any 658). Els kharigites exigien a Alí que reconeguera haver fet un acte d'impietat (kufr) a l'haver acceptat l'arbitrage, pero Alí va refusar fer-ho; va prometre l'aman (perdó) a aquells que es rendiren i el 17 de juliol de l'any 658 es va lliurar la batalla[6] que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— Fon una massacre, de la que Alí despuix se'n va arrepenedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creents sincers. Este fet va fer aumentar les defeccions que ya s'havien iniciat, fins al punt que Alí va tindre que tornar a Kufa renunciant a la campanya.
En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any 659, es va fer públic el veredicte: Uthman havia segut assessinat injustament. Se sugeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavors els àrbitres propongueren descartar per al califat a Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a Fars, Fon reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que era fidel a Alí (659). En 660 Medina i la Meca foren ocupades pel general omeya Buixr ibn Artat, que va seguir alvançant cap al Iemen.
La mort d'Alí[editar | editar còdic]
Un kharigita de nom Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí,[7] en vengança per la matança d'An-Nahrawan, va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en Kufa, residència del califa, el 25 de giner de l'any 661. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'Harun ar-Raixid, fon identificat com un llogaret pròxim a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de Najaf o An-Najaf. Alí fruïx de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer imam. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, se troba en la ciutat de Najaf.
Vore també[editar | editar còdic]
- Ghadir al-Khumm
- Al-Qaqà ibn Amr
- Al-Khirrit ibn Ràixid an-Nají
- Kinana ibn Khuzayma
- Al-Miqdad ibn Amr
- Nasr ibn Muzàhim
- Ubayd-Al·lah ibn al-Abbàs
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ (1993) [1], Islamic Books, pp. p.130. ISBN 1872531105.
- ↑ (2011) [2], ABC-CLIO, pp. p.84. ISBN 1598843370.
- ↑ (2007) [3], Greenwood Publishing Group, pp. p.190. ISBN 0313335370.
- ↑ (2011) [4], ABC-CLIO, pp. p.836. ISBN 1598843370.
- ↑ (2005) [5], Routledge, pp. p.657. ISBN 0415966906.
- ↑ (2011) [6], Liverpool University Press, pp. p.148. ISBN 1846316987.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- G. Levi della Vida, Il Califfato di Ali, 1913
- F. Gabrielu, Sulle origini del movimento harigita,1941
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alí.