Diferència entre les revisions de "Centre de salut"
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Centro de Atención Primaria.jpg|thumb|rigth|Entrada a un centre de salut.]] | [[Archiu:Centro de Atención Primaria.jpg|thumb|rigth|Entrada a un centre de salut.]] | ||
| − | [[Archiu:Recepción Centro Atención Primaria.jpg|thumb|rigth|Recepció d'un centre | + | [[Archiu:Recepción Centro Atención Primaria.jpg|thumb|rigth|Recepció d'un centre d'atenció primaria.]] |
| − | Els térmens [[centre de salut]] (CS) o centre d'atenció primària (CAP) es referixen a l'edifici on s'atén a la població en un primer nivell assistencial sanitari. El personal i activitat assistencial del mateix pot variar d'un país a un atre i d'un centre a un atre. | + | Els térmens [[centre de salut]] (CS) o centre d'atenció primària (CAP) es referixen a l'edifici a on s'atén a la població en un primer nivell assistencial sanitari. El personal i activitat assistencial del mateix pot variar d'un país a un atre i d'un centre a un atre. |
== Centre de salut en Espanya == | == Centre de salut en Espanya == | ||
| − | En [[Espanya]], en els CAP el núcleu bàsic ho componen els ''professionals sanitaris ([[Mege|mege de família]], [[pediatra]] i [[enfermeria]]), aixina com el personal administratiu. No obstant, cada volta és més freqüent trobar a atres professionals ([[treballador social]], [[matrona]], [[odontòlec]], [[sicòlec]], [[psiquiatra]], [[reumatólec]], etc.) que estan ampliant l'espectre de servicis oferits en els centres de salut, encara que està en discussió les seues aportacions a | + | En [[Espanya]], en els CAP el núcleu bàsic ho componen els ''professionals sanitaris ([[Mege|mege de família]], [[pediatra]] i [[enfermeria]]), aixina com el personal administratiu. No obstant, cada volta és més freqüent trobar a atres professionals ([[treballador social]], [[matrona]], [[odontòlec]], [[sicòlec]], [[psiquiatra]], [[reumatólec]], etc.) que estan ampliant l'espectre de servicis oferits en els centres de salut, encara que està en discussió les seues aportacions a l'[[atenció primària]]. |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | Un [[consultori]] mege fa referència a una estructura sanitària més chicoteta, generalment localisada en un poble, i en menys professionals. Com a mínim ho compon un mege rural. Un o varis consultoris solen dependre organisativament d'un centre de salut de referència. | ||
| + | En Espanya es considera un [[ambulatori]] a un policlínic en el que treballen vàries especialitats mèdiques i meges generals. | ||
| + | En un centre de salut espanyol normalment existix un servici de [[Recepcioniste#Recepcioniste_de_hospital_o_centre_m.C3.A9*dico|recepció]] o acolliment dels ciutadans que acodixen al CAP o es dirigixen via telefònica al mateix o per internet. Este servici dona satisfacció directa a demandes concretes, com puga ser entrega i arreplegada de documentació, informació, etc, o be programa vistes per als diferents professionals que presten els seus servicis en el CS. | ||
| + | Habitualment en el CAP existixen consultes o despachos per als diferents professionals o servicis oferits, també poden existir zones per a extracció de mostres sanguínees per a anàlisis, àrea d'atenció d'urgències en equipaments apropiats (carro de retors, electrocardiògraf, material per a oxigenoterapia, desfibrilador, medicació d'urgències, etc...). | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Bestard Perelló, Juan José. La asistencia sanitaria pública. Editorial Diaz de Santos. Madrid. 2015 | ||
| + | * Gérvas J, Pérez-Fernández M, Palomo-Cobos L, Pastor-Sánchez R. Veinte años de reforma de la Atención Primaria en España. Valoración para un aprendizaje por acierto/error. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2005 | ||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Casado Vicente V (coordinadora). Tratado de Medicina de Familia y Comunitaria (2ª ed.). Madrid: Panamericana; 2012. ISBN 978-84-9835-585-7 | ||
| + | * Martín Zurro A, Cano Pérez JF, Gené Badia J. Atención Primaria (7ª ed.). Barcelona: Elsevier; 2014. ISBN 9788490228678 | ||
| + | * Roa R, Ruiz ML, Siede J. Medicina Familiar. Hacia un nuevo modelo de Atención de la Salud. Principios y Herramientas. Buenos Aires: Ed Akadia; 1997. ISBN 950-9020-71-0 | ||
[[Categoria:Medicina]] | [[Categoria:Medicina]] | ||
| − | |||
Última revisió del 08:13 6 nov 2024
Els térmens centre de salut (CS) o centre d'atenció primària (CAP) es referixen a l'edifici a on s'atén a la població en un primer nivell assistencial sanitari. El personal i activitat assistencial del mateix pot variar d'un país a un atre i d'un centre a un atre.
Centre de salut en Espanya[editar | editar còdic]
En Espanya, en els CAP el núcleu bàsic ho componen els professionals sanitaris (mege de família, pediatra i enfermeria), aixina com el personal administratiu. No obstant, cada volta és més freqüent trobar a atres professionals (treballador social, matrona, odontòlec, sicòlec, psiquiatra, reumatólec, etc.) que estan ampliant l'espectre de servicis oferits en els centres de salut, encara que està en discussió les seues aportacions a l'atenció primària.
Un consultori mege fa referència a una estructura sanitària més chicoteta, generalment localisada en un poble, i en menys professionals. Com a mínim ho compon un mege rural. Un o varis consultoris solen dependre organisativament d'un centre de salut de referència.
En Espanya es considera un ambulatori a un policlínic en el que treballen vàries especialitats mèdiques i meges generals.
En un centre de salut espanyol normalment existix un servici de recepció o acolliment dels ciutadans que acodixen al CAP o es dirigixen via telefònica al mateix o per internet. Este servici dona satisfacció directa a demandes concretes, com puga ser entrega i arreplegada de documentació, informació, etc, o be programa vistes per als diferents professionals que presten els seus servicis en el CS.
Habitualment en el CAP existixen consultes o despachos per als diferents professionals o servicis oferits, també poden existir zones per a extracció de mostres sanguínees per a anàlisis, àrea d'atenció d'urgències en equipaments apropiats (carro de retors, electrocardiògraf, material per a oxigenoterapia, desfibrilador, medicació d'urgències, etc...).
Referències[editar | editar còdic]
- Bestard Perelló, Juan José. La asistencia sanitaria pública. Editorial Diaz de Santos. Madrid. 2015
- Gérvas J, Pérez-Fernández M, Palomo-Cobos L, Pastor-Sánchez R. Veinte años de reforma de la Atención Primaria en España. Valoración para un aprendizaje por acierto/error. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2005
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Casado Vicente V (coordinadora). Tratado de Medicina de Familia y Comunitaria (2ª ed.). Madrid: Panamericana; 2012. ISBN 978-84-9835-585-7
- Martín Zurro A, Cano Pérez JF, Gené Badia J. Atención Primaria (7ª ed.). Barcelona: Elsevier; 2014. ISBN 9788490228678
- Roa R, Ruiz ML, Siede J. Medicina Familiar. Hacia un nuevo modelo de Atención de la Salud. Principios y Herramientas. Buenos Aires: Ed Akadia; 1997. ISBN 950-9020-71-0