Diferència entre les revisions de "Vèrtiç geodèsic"
m |
|||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Cabeza Mediana cima.JPG|thumb| | + | [[Archiu:Cabeza Mediana cima.JPG|thumb|250px|Vèrtiç geodèsic en el cim de [[Cap Mijà (Rascafría)|Cap Mijà]] ([[Espanya]]).]] |
[[Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rtice geod%C3%A9sico.jpeg|thumb|200pxSenyal d'un vèrtiç geodèsic|.]] | [[Archiu:Se%C3%B1al v%C3%A9rtice geod%C3%A9sico.jpeg|thumb|200pxSenyal d'un vèrtiç geodèsic|.]] | ||
| − | [[Archiu:ValenciaTorreTriang.JPG|thumb| | + | [[Archiu:ValenciaTorreTriang.JPG|thumb|250px|Vèrtiç geodèsic en la Torre del Micalet, Valéncia ]] |
Un '''vèrtiç o punt geodèsic''' és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de [[triangulació]] en atres vèrtiços geodèsics. | Un '''vèrtiç o punt geodèsic''' és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de [[triangulació]] en atres vèrtiços geodèsics. | ||
La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes [[topogràfics]] a escala, tant nacionals com a regionals. | La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes [[topogràfics]] a escala, tant nacionals com a regionals. | ||
| − | En [[Espanya]] hi ha uns 11000 vèrtiços que solen estar formats per un pilar de 120 centímetros d'altura i 30 de diàmetro sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i rebujats des d'els que es poden divisar atres punts similars, per lo que solen estar en parages que posseïxen bones vistes panoràmiques. Des de 1975 estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i Geofísiques. | + | En [[Espanya]] hi ha uns 11000 vèrtiços que solen estar formats per un pilar de 120 centímetros d'altura i 30 de diàmetro sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i rebujats des d'els que es poden divisar atres punts similars, per lo que solen estar en parages que posseïxen bones vistes panoràmiques. Des de l'any [[1975]] estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i Geofísiques. |
La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes. | La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes. | ||
| − | Des de mitan dels anys 1970 les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la ROI. | + | Des de mitan dels [[anys 1970]] les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la ROI. |
Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en els 1200 vèrtiços de la ROI i uniformement distribuïda per tota Espanya. Esta ret va passar a cridar-se Ret Geodèsica Nacional per Tècniques Espacials (REGENTE). | Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en els 1200 vèrtiços de la ROI i uniformement distribuïda per tota Espanya. Esta ret va passar a cridar-se Ret Geodèsica Nacional per Tècniques Espacials (REGENTE). | ||
| − | En l'actualitat | + | En l'actualitat l'[[Direcció general de l'Institut Geogràfic Nacional|Institut Geogràfic Nacional]] ha desplegat una nova ret d'observació contínua tant GPS com GLONASS o Galileo; és l'anomenada Ret d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS) les senyes de la qual són disponibles de forma gratuïta tant en temps real com post-procés. Algunes d'estes estacions pertanyen a la seua volta a rets internacionals com la ret d'estacions permanents de EUREF (EPN) o la ret del Servici Internacional GNSS (IGS). |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 20:26 22 gin 2023
Un vèrtiç o punt geodèsic és un punt senyalisat que indica una posició geogràfica exacta conformant una ret de triangulació en atres vèrtiços geodèsics.
La posició exacta dels vèrtiços servix per a ajudar a elaborar mapes topogràfics a escala, tant nacionals com a regionals.
En Espanya hi ha uns 11000 vèrtiços que solen estar formats per un pilar de 120 centímetros d'altura i 30 de diàmetro sustentat en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment estan en llocs alts i rebujats des d'els que es poden divisar atres punts similars, per lo que solen estar en parages que posseïxen bones vistes panoràmiques. Des de l'any 1975 estan protegits per la Llei sobre Senyals Geodèsiques i Geofísiques.
La ret espanyola de vèrtiços geodèsics es dividia en tres categories: de primer, segon i tercer orde. La de primer orde estava formada per triànguls de costats entre 30 i 70 quilómetros. En la de segon orde, recolzada en la de primer orde, els costats dels triànguls variaven entre els 10 i els 25 quilómetros. La ret de tercer orde tenia costats de 5 a 10 quilómetros. Tots els vèrtiços de les rets més grans són a la seua volta vèrtiços de les més menudes.
Des de mitan dels anys 1970 les rets geodèsiques espanyoles varen canviar la seua estructura per a passar a estar formada esta volta per dos categories. La Ret de Primer Orde, formada per vèrtiços de l'antiga ret de primer orde en un total d'uns 680 vèrtiços, i la Ret d'Orde Inferior (ROI), formada per les antigues rets de segon i tercer orde; els vèrtiços de la ret de primer orde formaven part, a la seua volta, de la ROI.
Posteriorment i gràcies a l'aparició de l'observació geodèsica per tècniques espacials, en concret el GPS, es va materialisar una nova ret recolzada en els 1200 vèrtiços de la ROI i uniformement distribuïda per tota Espanya. Esta ret va passar a cridar-se Ret Geodèsica Nacional per Tècniques Espacials (REGENTE).
En l'actualitat l'Institut Geogràfic Nacional ha desplegat una nova ret d'observació contínua tant GPS com GLONASS o Galileo; és l'anomenada Ret d'Estacions de Referència GNSS (ERGNSS) les senyes de la qual són disponibles de forma gratuïta tant en temps real com post-procés. Algunes d'estes estacions pertanyen a la seua volta a rets internacionals com la ret d'estacions permanents de EUREF (EPN) o la ret del Servici Internacional GNSS (IGS).
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Institut Geogràfic Nacional d'Espanya
- Mapa de vèrtiços geodèsics d'Espanya
- Busca de vèrtiços geodèsics de la Ret Regente d'Espanya
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vértice geodésico de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.