Diferència entre les revisions de "Centre de salut"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Els térmens centre de salut (CS) o centre d'atenció primària (CAP) es referixen a l'edifici on s'atén a la població en un primer nivell assistencial sanita...»)
 
 
(No es mostren 20 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Els térmens centre de salut (CS) o centre d'atenció primària (CAP) es referixen a l'edifici on s'atén a la població en un primer nivell assistencial sanitari. El personal i activitat assistencial del mateix pot variar d'un país a un atre i d'un centre a un atre.
 
 
 
 
 
  
 +
[[Archiu:Centro de Atención Primaria.jpg|thumb|rigth|Entrada a un centre de salut.]]
 +
[[Archiu:Recepción Centro Atención Primaria.jpg|thumb|rigth|Recepció d'un centre d'atenció primaria.]]
 +
Els térmens [[centre de salut]] (CS) o centre d'atenció primària (CAP) es referixen a l'edifici a on s'atén a la població en un primer nivell assistencial sanitari. El personal i activitat assistencial del mateix pot variar d'un país a un atre i d'un centre a un atre.
  
 +
== Centre de salut en Espanya ==
 +
En [[Espanya]], en els CAP el núcleu bàsic ho componen els ''professionals sanitaris ([[Mege|mege de família]], [[pediatra]] i [[enfermeria]]), aixina com el personal administratiu. No obstant, cada volta és més freqüent trobar a atres professionals ([[treballador social]], [[matrona]], [[odontòlec]], [[sicòlec]], [[psiquiatra]], [[reumatólec]], etc.) que estan ampliant l'espectre de servicis oferits en els centres de salut, encara que està en discussió les seues aportacions a l'[[atenció primària]].
  
 +
Un [[consultori]] mege fa referència a una estructura sanitària més chicoteta, generalment localisada en un poble, i en menys professionals. Com a mínim ho compon un mege rural. Un o varis consultoris solen dependre organisativament d'un centre de salut de referència.
  
 +
En Espanya es considera un [[ambulatori]] a un policlínic en el que treballen vàries especialitats mèdiques i meges generals.
  
 +
En un centre de salut espanyol normalment existix un servici de [[Recepcioniste#Recepcioniste_de_hospital_o_centre_m.C3.A9*dico|recepció]] o acolliment dels ciutadans que acodixen al CAP o es dirigixen via telefònica al mateix o per internet. Este servici dona satisfacció directa a demandes concretes, com puga ser entrega i arreplegada de documentació, informació, etc, o be programa vistes per als diferents professionals que presten els seus servicis en el CS.
  
 +
Habitualment en el CAP existixen consultes o despachos per als diferents professionals o servicis oferits, també poden existir zones per a extracció de mostres sanguínees per a anàlisis, àrea d'atenció d'urgències en equipaments apropiats (carro de retors, electrocardiògraf, material per a oxigenoterapia, desfibrilador, medicació d'urgències, etc...).   
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Bestard Perelló, Juan José. La asistencia sanitaria pública. Editorial Diaz de Santos. Madrid. 2015
 +
* Gérvas J, Pérez-Fernández M, Palomo-Cobos L, Pastor-Sánchez R. Veinte años de reforma de la Atención Primaria en España. Valoración para un aprendizaje por acierto/error. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2005
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* Casado Vicente V (coordinadora). Tratado de Medicina de Familia y Comunitaria (2ª ed.). Madrid: Panamericana; 2012. ISBN 978-84-9835-585-7
 +
* Martín Zurro A, Cano Pérez JF, Gené Badia J. Atención Primaria (7ª ed.). Barcelona: Elsevier; 2014. ISBN 9788490228678
 +
* Roa R, Ruiz ML, Siede J. Medicina Familiar. Hacia un nuevo modelo de Atención de la Salud. Principios y Herramientas. Buenos Aires: Ed Akadia; 1997. ISBN 950-9020-71-0
  
 
[[Categoria:Medicina]]
 
[[Categoria:Medicina]]
{{Traduït de|es|Centro de salud}}
 

Última revisió del 08:13 6 nov 2024

Entrada a un centre de salut.
Recepció d'un centre d'atenció primaria.

Els térmens centre de salut (CS) o centre d'atenció primària (CAP) es referixen a l'edifici a on s'atén a la població en un primer nivell assistencial sanitari. El personal i activitat assistencial del mateix pot variar d'un país a un atre i d'un centre a un atre.

Centre de salut en Espanya[editar | editar còdic]

En Espanya, en els CAP el núcleu bàsic ho componen els professionals sanitaris (mege de família, pediatra i enfermeria), aixina com el personal administratiu. No obstant, cada volta és més freqüent trobar a atres professionals (treballador social, matrona, odontòlec, sicòlec, psiquiatra, reumatólec, etc.) que estan ampliant l'espectre de servicis oferits en els centres de salut, encara que està en discussió les seues aportacions a l'atenció primària.

Un consultori mege fa referència a una estructura sanitària més chicoteta, generalment localisada en un poble, i en menys professionals. Com a mínim ho compon un mege rural. Un o varis consultoris solen dependre organisativament d'un centre de salut de referència.

En Espanya es considera un ambulatori a un policlínic en el que treballen vàries especialitats mèdiques i meges generals.

En un centre de salut espanyol normalment existix un servici de recepció o acolliment dels ciutadans que acodixen al CAP o es dirigixen via telefònica al mateix o per internet. Este servici dona satisfacció directa a demandes concretes, com puga ser entrega i arreplegada de documentació, informació, etc, o be programa vistes per als diferents professionals que presten els seus servicis en el CS.

Habitualment en el CAP existixen consultes o despachos per als diferents professionals o servicis oferits, també poden existir zones per a extracció de mostres sanguínees per a anàlisis, àrea d'atenció d'urgències en equipaments apropiats (carro de retors, electrocardiògraf, material per a oxigenoterapia, desfibrilador, medicació d'urgències, etc...).

Referències[editar | editar còdic]

  • Bestard Perelló, Juan José. La asistencia sanitaria pública. Editorial Diaz de Santos. Madrid. 2015
  • Gérvas J, Pérez-Fernández M, Palomo-Cobos L, Pastor-Sánchez R. Veinte años de reforma de la Atención Primaria en España. Valoración para un aprendizaje por acierto/error. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2005

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Casado Vicente V (coordinadora). Tratado de Medicina de Familia y Comunitaria (2ª ed.). Madrid: Panamericana; 2012. ISBN 978-84-9835-585-7
  • Martín Zurro A, Cano Pérez JF, Gené Badia J. Atención Primaria (7ª ed.). Barcelona: Elsevier; 2014. ISBN 9788490228678
  • Roa R, Ruiz ML, Siede J. Medicina Familiar. Hacia un nuevo modelo de Atención de la Salud. Principios y Herramientas. Buenos Aires: Ed Akadia; 1997. ISBN 950-9020-71-0