Diferència entre les revisions de "Metro"
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en [[1791]] i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea del [[equador]] [[Terra|terrestre]]. Si este valor s'expressara de manera anàloga a com es definix la [[milla nàutica]], es correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal. | Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en [[1791]] i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea del [[equador]] [[Terra|terrestre]]. Si este valor s'expressara de manera anàloga a com es definix la [[milla nàutica]], es correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal. | ||
| − | Es | + | Es varen realisar medicions cuidadoses respecte d'això (vore [[Sistema Mètric#Historia|Historia]]) que en [[1889]] cristalisaren en un metro patró de platí i iridi depositat en l'[[Oficina Internacional de Pesos i Mides]] (Paris). |
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
Revisió de 11:26 26 abr 2016
El metro és l'unitat principal de llongitut del Sistema Internacional d'Unitats.
La definició donada per l'Oficina Internacional de Pesos i Mides és la següent:
Inicialment esta unitat de llongitut fon creada per l'Acadèmia de Ciències Francesa en 1791 i definida com la deumillonèssima part de la distància que separa el pol de la llínea del equador terrestre. Si este valor s'expressara de manera anàloga a com es definix la milla nàutica, es correspondria en la llongitut de meridià terrestre que forma un arc d'1/10 de segon de grau centesimal.
Es varen realisar medicions cuidadoses respecte d'això (vore Historia) que en 1889 cristalisaren en un metro patró de platí i iridi depositat en l'Oficina Internacional de Pesos i Mides (Paris).
Etimologia
La paraula metro prové de la paraula grega "µ?T???" (metro), que significa "mida",[2] i que fon convertida en una mida de llongitut en França en el nom de "mètre".
Múltiples i submúltiples de metro
| Múltiples | Submúltiples |
|---|---|
| 1024 m = yottametro | 10-1 m = decímetro |
| 1021 m = zettametro | 10-2 m = centímetro |
| 1018 m = exámetro | 10-3 m = milímetro |
| 1015 m = petámetro | 10-6 m = micrómetro |
| 1012 m = terámetro | 10-9 m = nanómetro |
| 109 m = gigámetro | 10-10 m = ångström |
| 106 m = megàmetro | 10-12 m = picómetro |
| 104 m = miriàmetro | 10-15 m = femtómetro |
| 103 m = quilómetro | 10-18 m = attómetro |
| 102 m = hectómetro | 10-21 m = zeptómetro |
| 101 m = decàmetro | 10-24 m = yoctómetro |
Equivalències en el S I
- 1 000 000 000 000 000 000 000 000 ym
- 1 000 000 000 000 000 000 000 zm
- 1 000 000 000 000 000 000 am
- 1 000 000 000 000 000 fm
- 1 000 000 000 000 pm
- 10 000 000 000 Å
- 1 000 000 000 nm
- 1 000 000 µm
- 1 000 mm
- 100 cm
- 10 dm
- 0,1 dam o Dm
- 0,01 hm
- 0,001 km
- 0,0001 Mam
- 0,000 001 Mm
- 0,000 000 001 Gm
- 0,000 000 000 001 Tm
- 0,000 000 000 000 001 Pm
- 0,000 000 000 000 000 001 Em
- 0,000 000 000 000 000 000 001 Zm
- 0,000 000 000 000 000 000 000 001 Ym
Equivalències en atres unitats
| Unitats mètriques expressades en un sistema no Internacional |
Unitats no Internacionals expressades en el Sistema Internacional | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 metro | = | 39,37 | polzades | 1 polzada | = | 0,0254 | metros | ||
| 1 centímetro | = | 0,3937 | polzades | 1 polzada | = | 2,54 | centímetros | ||
| 1 milímetro | = | 0,03937 | polzades | 1 polzada | = | 25,4 | milímetros | ||
| 1 metro | = | 1×1010 | Ångström | 1 Ångström | = | 1×10-10 | metros | ||
| 1 nanómetro | = | 10 | Ångström | 1 Ångström | = | 100 | picómetros | ||
Vore també
Referències
- ↑ La BIPM no fa la distinció entre Buit quàntic i Espai buit. Resolution 1 of the 17th CGPM (CGPM, 1984), retrieved from BIPM datava's (BIPM, n.D.) on 24 August 2008.
- ↑ «METRO».