Diferència entre les revisions de "Lluís Lucia Lucia"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (Text reemplaça - ' van ' a ' varen ') |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Les Coves de Vinromà]] ([[Província de Castelló|Castelló]]), [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]]. | '''Lluís Lúcia Lúcia''' ([[Les Coves de Vinromà]] ([[Província de Castelló|Castelló]]), [[1888]] - [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]]. | ||
| − | En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En [[1912]][[Títul de l'enllaç]], als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de novembre de [[1933]] i febrer de [[1936]]. Les seues posicions | + | En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En [[1912]][[Títul de l'enllaç]], als 24 d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de novembre de [[1933]] i febrer de [[1936]]. Les seues posicions varen ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència. |
Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]]. | Va fundar en [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes autònomes]] (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]]. | ||
| − | Les seues posicions | + | Les seues posicions varen distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lucia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que "en els moments més crítics ([[octubre]] de [[1934]], [[febrer]] de [[1936]]) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles". Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lucia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]]. |
Després de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia: | Després de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia: | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
[[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Luis Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]] | [[Image:DRV-Luis_Lucia.jpg|thumb|right|250px|'''Luis Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els anys 30.]] | ||
| − | No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantingut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes | + | No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantingut en la presó. De la seua presó a [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders. |
La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir. | La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir. | ||
Revisió de 11:24 26 abr 2016
Lluís Lúcia Lúcia (Les Coves de Vinromà (Castelló), 1888 - Valéncia, 1943) fon un advocat, periodiste i polític democristià valencià, fundador de la Dreta Regional Valenciana.
En la seua joventut va pertànyer al sector del tradicionalisme valencià. Es va llicenciar en Dret en Valéncia. En 1912Títul de l'enllaç, als 24 d'edat, fon director del Diario de Valencia fins a 1914. En 1918 va tornar a la direcció fins a l'esclat de la Guerra Civil. Fon fundador i president de la Dreta Regional Valenciana i diputat en Corts per Valéncia en les eleccions de novembre de 1933 i febrer de 1936. Les seues posicions varen ser modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.
Va fundar en Gil-Robles la Confederació Espanyola de Dretes autònomes (CEDA) sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el 6 de maig de 1935, el president del qual era Lerroux, i la segona en el govern del 21 de setembre de 1935 i el president del qual era Chapaprieta.
Les seues posicions varen distanciant-se, en el temps, del president de la CEDA, fugint Lluís Lucia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador Hilari Raguer que "en els moments més crítics (octubre de 1934, febrer de 1936) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles". Durant la campanya electoral de febrer de 1936, Lucia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de Maura.
Després de l'assessinat de Calvo Sotelo va fugir a França, pero va tornar el 17 de juliol. Davant de la rebelió militar de juliol de 1936, que va donar orige a la Guerra Civil, es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el 18 de juliol de 1936 Lluís Lluïa va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:
No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en Cantavieja (Terol) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de Castelló, a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantingut en la presó. De la seua presó a Valéncia fon traslladat a la Presó Model de Barcelona. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el 25 de giner de 1939, Lucia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lucia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Després de l'arribada dels franquistes, Lucia va romandre en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.
La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de 1941 es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir a Mallorca. Al començament de 1943 va morir.
Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon En estes hores de transició. Ya empresonat va escriure el llibre Que em diu vosté dels presos davall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de Barcelona, llibre publicat en 1942). Existix també un llibre titulat Saltiri de les meues hores que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lluïa va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.
L'historiador Vicent Comes Iglesia va defendre la seua tesis doctoral Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia; fruit de dita tesis fon el llibre En el filo de la navaja, biografia de Luis Lúcia.
Luis Lúcia Lúcia és pare de Luis Lúcia Mingarro, famós director de cine valencià de la posguerra.
Vore també
Referencies
- Comes Iglesia, Vicent, En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943), Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8