Diferència entre les revisions de "Pedra filosofal"
m |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l'[[or]] sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i [[sofre]] perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal. | La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l'[[or]] sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i [[sofre]] perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal. | ||
| − | Els àraps varen nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al [[ | + | Els àraps varen nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al [[sigle XVIII]], als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra ''científica''). |
Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal | Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal | ||
| − | En el [[ | + | En el [[sigle XVI]], Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida. |
| − | L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[ | + | L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[sigle XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa. |
==Lliteratura== | ==Lliteratura== | ||
Revisió de 09:02 26 gin 2016
La pedra filosofal, era una substància ansiosament buscada pels alquimistes i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l'or sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i sofre perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal.
Els àraps varen nomenar esta substància imaginària al-iksir, lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al sigle XVIII, als científics se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra científica).
Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal
En el sigle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a Paracels va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.
L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que Lavoisier en el sigle XVIII posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.
Lliteratura
La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, de J. K. Rowling.