Diferència entre les revisions de "Manuel Candela"
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
El doctor Manuel Candela va ser president de l'Ateneu Científic de Valéncia, president del Colege de Meges i de l'Institut Mèdic Valencià. També va ser acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. Va ser Rector de l'Universitat de Valéncia, coincidint en la celebració del IV Centenari de la fundació de l'Universitat. Va ser condecorat en la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. | El doctor Manuel Candela va ser president de l'Ateneu Científic de Valéncia, president del Colege de Meges i de l'Institut Mèdic Valencià. També va ser acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. Va ser Rector de l'Universitat de Valéncia, coincidint en la celebració del IV Centenari de la fundació de l'Universitat. Va ser condecorat en la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Meges valencians]] | [[Categoria:Meges valencians]] | ||
Revisió de 09:49 4 gin 2016
Manuel Candela Plá (Valéncia, 1847 – 1919) va ser un obstetra i ginecòlec espanyol. Va ser el fundador, junt a Francisco de Paula Campá i Porta, de la tocoginecologia valenciana en el sigle XIX.
Estudis i carrera
Va realisar els seus primers estudis en el seminari, que va abandonar incorporant-se a l'Institut de Castelló de la Plana, a on va obtindre el grau de bachiller en 1867. Va estudiar Medicina en les universitats de Valéncia, i Madrit, obtenint la llicenciatura en 1872. Un any despuix, en la Universitat Central de Madrit, obtenia el doctorat. Des de 1882 va ser catedràtic de clínica tocoginecològica. Va pertànyer al grup experimentaliste valencià, partidari de la medicina de laboratori, destacant la seua llabor en el terreny de la microbiologia.
Durant l'epidèmia de còlera de 1885, el doctor Ferrán va instalar el seu laboratori en una casa propietat del doctor Candela que encara hui persistix en el carrer de Pascual i Genís. En 1884 va fundar El progreso ginecológico i pediatra, primera revista valenciana de l'especialitat, que es va publicar de forma independent fins a 1889 i, fusionat en La Crònica Mèdica, fundada per Francisco de Paula Campá i Porta, fins a 1894. Va publicar la quinta part dels doscents treballs que varen aparéixer en El progreso ginecológico. Entre estos varen destacar els referits al part patològic, en especial la placenta prèvia. En el terreny ginecològic es va ocupar de la patologia uterina no infecciosa. Va practicar la primera ovaritomia en Valéncia i també va perfeccionar algunes tècniques operatories. Va contribuir de forma significativa a la difusió de l'informació tocoginecològica internacional, especialment, a través de la seua revista.
El seu instrumental de treball està expost en el Museu històric-mèdic de l'Universitat de Valéncia, junt al dels doctors Francisco de Paula Campá i Porta i Francisco Bonilla Martí.
L'Institut Candela
En 1892 Manuel Candela va crear l'Institut Ginecològic Candela, primera institució assistencial valenciana de la seua especialitat. Va ser traspassat posteriorment a les germanes de Santa Ana en el nom de Casa Salut, situant-se en el lloc que hui ocupa l'Hospital Casa de Salut de Valéncia, precisament en l'avinguda Dr. Manuel Candela, que la seua ciutat va dedicar en la seua memòria. L'activitat d'este centre es va arreplegar entre 1896 i 1903 en els Anals de l'Institut Candela.
Càrrecs i distincions
El doctor Manuel Candela va ser president de l'Ateneu Científic de Valéncia, president del Colege de Meges i de l'Institut Mèdic Valencià. També va ser acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia. Va ser Rector de l'Universitat de Valéncia, coincidint en la celebració del IV Centenari de la fundació de l'Universitat. Va ser condecorat en la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.