Diferència entre les revisions de "Centeno"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''centeno''' (Secale cereale (L.) M.Bieb.) és una planta monocotiledonea anual de la família de les gramínees i que se conrea | + | El '''centeno''' (Secale cereale (L.) M.Bieb.) és una planta monocotiledonea anual de la família de les gramínees i que se conrea pel seua gra o com a planta ferragera. És un membre de la familia del [[blat]] i se relaciona estretament en l'[[ordi]]. |
| − | El gra del centeno s'utilisa per a fer [[farina]], en l'industria de l'alimentació i per a la fabricació de [[aiguardent]], | + | El gra del centeno s'utilisa per a fer [[farina]], en l'industria de l'alimentació i per a la fabricació de [[aiguardent]], [[vodka]] d'alta calitat i alguns [[whisky|whiskys]]. És altament tolerant a l'acidea del sol. El primer us possible del centeno domestic se remonta al [[Paleolític inferior|Paleolític]], en Abū Hurayra (cabeçol actualment inundada per una represa), en la vall del riu éufrates (al nort de [[Síria]]). |
==Descripcio== | ==Descripcio== | ||
Secale cereale, el centeno, és una planta anual de 110 a 160 cm d'altura, que florix de [[maig]] a [[juliol]], fent una inflorescencia en gorró d'uns 20 a 30 cm de llarc (més llarga que la del blat), fulles de 5 a 10 mm d'ample. Glumes de les gorróns de 6 a 15 mm sense contar les arestes; lemna (gluma inferior) de 7 a 15 mm, en aresta normalment de 2 a 5'5 cm. El gra com totes les gramíneas se denomina cariópside. | Secale cereale, el centeno, és una planta anual de 110 a 160 cm d'altura, que florix de [[maig]] a [[juliol]], fent una inflorescencia en gorró d'uns 20 a 30 cm de llarc (més llarga que la del blat), fulles de 5 a 10 mm d'ample. Glumes de les gorróns de 6 a 15 mm sense contar les arestes; lemna (gluma inferior) de 7 a 15 mm, en aresta normalment de 2 a 5'5 cm. El gra com totes les gramíneas se denomina cariópside. | ||
| − | El centeno te un sistema radicular fasciculat semblant al del blat, encara que més desenrollat que el d'este. Està és una de les raons de la seua gran rustiquea. L'ull és llarc i flexible. Les fulles són estretes. Com en l'ordi, Les espiguillas no tenen peduncul i van totes unides directament al raquis, corresponent una sola a cada dent d'este. Les glumes | + | El centeno te un sistema radicular fasciculat semblant al del blat, encara que més desenrollat que el d'este. Està és una de les raons de la seua gran rustiquea. L'ull és llarc i flexible. Les fulles són estretes. Com en l'ordi, Les espiguillas no tenen peduncul i van totes unides directament al raquis, corresponent una sola a cada dent d'este. Les glumes són allargades i agudes en el seu apiç. Les pelusses per la seua part dorsal, se prolonguen en una llarga aresta. Cada espiguilla produïx tres flors, pero nomes són fertils dos. La gorró és molt prima i llarga. |
==Parasits== | ==Parasits== | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
El centeno se veu afectat per un bolet parasit, el cornezuelo Claviceps purpurea, cuyo consum accidental junt en el cereal era la causa del ergotisme. | El centeno se veu afectat per un bolet parasit, el cornezuelo Claviceps purpurea, cuyo consum accidental junt en el cereal era la causa del ergotisme. | ||
| − | == | + | == Producció i consum == |
El centeno creix primariament en [[Europa]] de l'este, centre i nortenya: nort de [[Alemanya]], [[Polonia]], [[Ucrania]], [[Bielorrusia]], [[Lituania]], [[Letonia]] i cap a [[Rússia]] central i nortenya. També prospera en Norteamérica: [[Canadà]], [[Estats Units]], [[Sudamérica]]: [[Argentina]], [[Brasil]], [[Asia]]: [[Turquina]], [[Kazajistán]], i nort de [[China]]. | El centeno creix primariament en [[Europa]] de l'este, centre i nortenya: nort de [[Alemanya]], [[Polonia]], [[Ucrania]], [[Bielorrusia]], [[Lituania]], [[Letonia]] i cap a [[Rússia]] central i nortenya. També prospera en Norteamérica: [[Canadà]], [[Estats Units]], [[Sudamérica]]: [[Argentina]], [[Brasil]], [[Asia]]: [[Turquina]], [[Kazajistán]], i nort de [[China]]. | ||
Revisió de 19:42 9 oct 2015
El centeno (Secale cereale (L.) M.Bieb.) és una planta monocotiledonea anual de la família de les gramínees i que se conrea pel seua gra o com a planta ferragera. És un membre de la familia del blat i se relaciona estretament en l'ordi.
El gra del centeno s'utilisa per a fer farina, en l'industria de l'alimentació i per a la fabricació de aiguardent, vodka d'alta calitat i alguns whiskys. És altament tolerant a l'acidea del sol. El primer us possible del centeno domestic se remonta al Paleolític, en Abū Hurayra (cabeçol actualment inundada per una represa), en la vall del riu éufrates (al nort de Síria).
Descripcio
Secale cereale, el centeno, és una planta anual de 110 a 160 cm d'altura, que florix de maig a juliol, fent una inflorescencia en gorró d'uns 20 a 30 cm de llarc (més llarga que la del blat), fulles de 5 a 10 mm d'ample. Glumes de les gorróns de 6 a 15 mm sense contar les arestes; lemna (gluma inferior) de 7 a 15 mm, en aresta normalment de 2 a 5'5 cm. El gra com totes les gramíneas se denomina cariópside.
El centeno te un sistema radicular fasciculat semblant al del blat, encara que més desenrollat que el d'este. Està és una de les raons de la seua gran rustiquea. L'ull és llarc i flexible. Les fulles són estretes. Com en l'ordi, Les espiguillas no tenen peduncul i van totes unides directament al raquis, corresponent una sola a cada dent d'este. Les glumes són allargades i agudes en el seu apiç. Les pelusses per la seua part dorsal, se prolonguen en una llarga aresta. Cada espiguilla produïx tres flors, pero nomes són fertils dos. La gorró és molt prima i llarga.
Parasits
El centeno se veu afectat per un bolet parasit, el cornezuelo Claviceps purpurea, cuyo consum accidental junt en el cereal era la causa del ergotisme.
Producció i consum
El centeno creix primariament en Europa de l'este, centre i nortenya: nort de Alemanya, Polonia, Ucrania, Bielorrusia, Lituania, Letonia i cap a Rússia central i nortenya. També prospera en Norteamérica: Canadà, Estats Units, Sudamérica: Argentina, Brasil, Asia: Turquina, Kazajistán, i nort de China.
Els nivells de la seua producció seguixen decaent en moltes de les nacions productores degut a menor demanda. Per ej., la produccio rusa passà de 13,9 millons de t en 1992 a 3,4 Mt en 2005. I Polonia - 5,9 Mt en 1992 a 3,4 Mt en 2005; Alemania - 3,3 Mt & 2,8 Mt; Bielorrusia - 3,1 Mt & 1,2 Mt; Chinenca - 1,7 Mt & 0,6 Mt; Kazajistán - 0,6 Mt & 0,02 Mt.
Molt del centeno se consumix localment, i soles s'exporta a països veïns, no mundialment.