Diferència entre les revisions de "Illes Malvines"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Les '''Illes Malvines''' es troben en l'[[Oceà Atlàntic]], sobre la plataforma submarina, a uns 600 quilómetros de la costa d'[[Argentina]] (370 milles). Cobrix un àrea de 12.170 | + | [[Image:Falkland-Islands-Terra-2011-01-23-250m.jpg|thumb|250px|Image de satèlit (giner de 2011)]] |
| + | Les '''Illes Malvines''' es troben en l'[[Oceà Atlàntic]], sobre la plataforma submarina, a uns 600 quilómetros de la costa d'[[Argentina]] (370 milles). Cobrix un àrea de 12.170 [[quilómetro]]s quadrats, estenent-se d'est a oest en aproximadament 260 quilómetros i uns 140 quilómetros d'extensió calculats de nort a sur. Les dos illes majors: ('''Soletat''' i '''Gran Malvina''') ocupen el 70 per cent de la superfície total de l'archipèlec. El restant correspon al centenar d'illes i illots que lo rodegen. Les principals illes estan separades pel [[Estret de Sant Carlos]], canal de costes suaus i plages arenoses. | ||
El relleu general de l'archipèlec és de tipo pla i en acolinat, somés a l'intensa acció dels [[gel|gels]], seent una característica en la seua hidrografia. Les costes son molt retallades, en presencia de numeroses baïes, cales i ries. | El relleu general de l'archipèlec és de tipo pla i en acolinat, somés a l'intensa acció dels [[gel|gels]], seent una característica en la seua hidrografia. Les costes son molt retallades, en presencia de numeroses baïes, cales i ries. | ||
| Llínea 6: | Llínea 7: | ||
Una atra característica particular de l'archipèlec es la presencia de "rius de pedra" formats per la acumulació de grans blocs d'orige glaciar, material depositat pels gels en els valls fluvials, hui secs. El riu de pedra més important es el Darwin, de 4 quilómetros de llongitut i 500 metros d'ample. | Una atra característica particular de l'archipèlec es la presencia de "rius de pedra" formats per la acumulació de grans blocs d'orige glaciar, material depositat pels gels en els valls fluvials, hui secs. El riu de pedra més important es el Darwin, de 4 quilómetros de llongitut i 500 metros d'ample. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Falkland Islands}} | ||
| + | * {{DGLV|Malvinenc}} | ||
[[Categoria:Geografia d'Argentina]] | [[Categoria:Geografia d'Argentina]] | ||
[[Categoria:Argentina]] | [[Categoria:Argentina]] | ||
Revisió de 21:31 7 ago 2015
Les Illes Malvines es troben en l'Oceà Atlàntic, sobre la plataforma submarina, a uns 600 quilómetros de la costa d'Argentina (370 milles). Cobrix un àrea de 12.170 quilómetros quadrats, estenent-se d'est a oest en aproximadament 260 quilómetros i uns 140 quilómetros d'extensió calculats de nort a sur. Les dos illes majors: (Soletat i Gran Malvina) ocupen el 70 per cent de la superfície total de l'archipèlec. El restant correspon al centenar d'illes i illots que lo rodegen. Les principals illes estan separades pel Estret de Sant Carlos, canal de costes suaus i plages arenoses.
El relleu general de l'archipèlec és de tipo pla i en acolinat, somés a l'intensa acció dels gels, seent una característica en la seua hidrografia. Les costes son molt retallades, en presencia de numeroses baïes, cales i ries.
En l'illa Gran Malvina es destaquen els Monts Hornby de 550 metros sobre el nivell del mar, Mont Maria de 680 metros, seent el més alt el Mont Independència de 689 metros. En l'Illa Soletat la cadena montanyosa més important és coneguda en el nom d'Altures Rivadavia en una orientació oest-est, marcant el escorriment dels rius cap a les numeroses ries que s'observen des de la costa. L'hidrografia de l'archipèlec es caracterisa per la presencia d'amples surcs d'erosió fluvial.
Una atra característica particular de l'archipèlec es la presencia de "rius de pedra" formats per la acumulació de grans blocs d'orige glaciar, material depositat pels gels en els valls fluvials, hui secs. El riu de pedra més important es el Darwin, de 4 quilómetros de llongitut i 500 metros d'ample.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illes Malvines.
«Malvinenc». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).