Diferència entre les revisions de "Primera Guerra Mundial"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
*lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic. | *lluita naval en [[Canal de la Taca]], [[Mar del Nort]], [[Mar Mediterraneu]], Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic. | ||
| − | En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos | + | En 1915 i 1916, els [[submarí|submarins]] alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En [[abril]] de [[1917]], els [[Estats Units]] entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena [[Revolucio Bolchevica]]), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials. |
Després de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixercit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[Paris]]. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviació prenen crucial importancia. | Després de la rendicio russa, Alemanya ocupa [[Polònia]], [[Ucrania]], [[Finlandia]], els [[Països Baltics]] i part de Bielorussia. La seua estrategia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en [[març]] de [[1918]], pero l'eixercit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar [[Paris]]. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviació prenen crucial importancia. | ||
| − | A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc | + | A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'[[Imperi Otomà]] i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador [[Guillem II]] fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el [[11 de novembre]] de 1918. |
==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial== | ==Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial== | ||
Revisió de 18:59 30 abr 2015
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra és el conflicte armat a l'escala planetària que se desenrollà des de juliol de 1914 a novembre de 1918. Mes de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.
Els Aliats (França, l'Imperi britànic, l'Imperi rus, Itàlia) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'Imperi alemà, Austria-Hongria, l'Imperi otomà), i l'armistici fon firmat el 11 de novembre de 1918.
Les causes d'esta guerra són diverses, França vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en 1870. Itàlia vol prendre d'Austria-Hongria la Dalmatia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.
La guerra deixà una important reestructuració de la geografia europea, quatre grans Imperis varen despareixer (Imperi rus, Imperi alemà, Austria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països (Checoslovaquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Yugoslàvia, Hongria).
Orige de la guerra
L'esclat de la guerra en 1914 marcà el fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "Belle Époque", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en 1815 en la derrota final de la França de Napoleó i continuà a lo llarc del segle XIX, en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomatiques entre les potencies europees i els seus jocs d'aliances.
La crisis de l'estiu de 1914
El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongares, l'archiduc Francesc Ferrando d'Austria en Sarajevo, Bósnia.
El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Austria contra Serbia. L'Imperi Austro-hongares exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimátum el 23 de juliol a Serbia, la que en soport de Rússia no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austriacs en investigacions en territori Serbi.
El 28 de juliol de 1914, Austria-Hongary li declarà la guerra a Serbia. Al dia següent Russia (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. El 1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Russia, ya que considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra Austria-Hongaria (en qui estava aliat en la Triple Aliança). Per atre costat, França –aliada de Russia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.
Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya se sumà a l'Entente Cordiale, i en 1915 també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Austria-Hongaria). Per l'atre costat, l'Imperi Otoma se sumà a les Potencies Centrals.
Aliances de la Primera Guerra Mundial
Estava aixina plantejat el nucleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el correr del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:
- L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.
- Les Potencies Centrals: Austria-Hongria, Alemanya, l'Imperi Otomà i Bulgària.
Desenroll de la Primera Guerra Mundial
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Belgica i Luxemburg en busca d'una victoria rapida, pero foren detinguts pels francesos prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Alli s'establiren abdos eixercits (front occidental) que se basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.
Mentres tant, l'eixercit alemà obrí un segon foc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que se donen en retirada; i els alemans alvancen en territori russo. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Austria-Hongaria a on els eixercits saristes continüen debilitant-se i per a 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:
- el front Balcanic
- el front d'Orient Mig
- el front Italià
- el front Africà
També hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacific.
- lluita naval en Canal de la Taca, Mar del Nort, Mar Mediterraneu, Atlantic, Pacific Sur i mar Adriatic.
En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulació estadounidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els Estats Units entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena Revolucio Bolchevica), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potencies Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.
Després de la rendicio russa, Alemanya ocupa Polònia, Ucrania, Finlandia, els Països Baltics i part de Bielorussia. La seua estrategia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victoria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixercit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar Paris. Les tropes franceses i estadounidencas obtenen una victoria definitoria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britanics i l'aviació prenen crucial importancia.
A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bolgaria demana un armistici i posteriorment se rendix l'Imperi Otomà i els italians vencen als austriacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador Guillem II fugi a Holanda, la nova Republica Alemana firma l'armistici de Rethondes, el 11 de novembre de 1918.
Conseqüencies de la Primera Guerra Mundial
Els imperis russo i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué Finlandia, Estonia, Letonia, Lituania i Polònia. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongara i en el seu lloc apareixqueren les republiques d'Austria, Hongaria i Checoslovaquia.
L'imperi Turc se desintegrà i quedà reduït practicament a la meseta d'Anatolia en un reduit apendix europeu. El moviment de les nacionalitats alcance als seus territoris d'Asia i sorgiren els nous estats de Siria, Iraq, Libano, Palestina i Transjordania. - Els pobles eslaus del sur, serbis, croatas i eslovens, s'agruparen en el nou regne de Yugoslavia.- Desapareixqueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per republiques.
Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes internes i sobre tot externes, aixina com una emissió de paper moneda que provoque una inflacio jagantesca.
Se contabilisaren aproximadament uns deu millons de morts, en les naturals conseqüencies demografiques (falta de ma d'obra i reducció del mercat intern).
Se creà la Societat de Nacions (o Lliga de Nacions), durant les conversacions de Versalles, a propostes del president estadounidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, qual admissió devia contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els Estats Units, puix , el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.