Diferència entre les revisions de "Louis Couturat"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Louis Couturat''' ([[17 de giner]] de [[1868]] - [[3 d'agost]] de [[1914]]) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic [[França|francés]]. | '''Louis Couturat''' ([[17 de giner]] de [[1868]] - [[3 d'agost]] de [[1914]]) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic [[França|francés]]. | ||
− | Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser | + | Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser despuix professor en l'Universitat de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i en el Colegie de França. En França fon un dels precursors de la [[llògica simbòlica]], que havia escomençat a difondre's poc abans de la [[Primera Guerra Mundial]] gràcies a la llabor de [[Charles Peirce]], [[Giuseppe Peano]] i especialment de [[Principia Mathematica]], d'[[Alfred North Whitehead]] i [[Bertrand Russell]], este últim amic personal de Couturat. Va concebre la llògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant aixina la corrent nomenada [[llogicisme]]. En este aspecte, es va opondre a [[Henri Poincaré]], qui va anticipar a la seua volta l'[[intuïcionisme]] de [[Luitzen Egbertus Jan Brouwer|Brouwer]]. Couturat contribuí al desenroll del llenguage artificial [[ido]], una variant de l'[[esperanto]]. Va morir en un accident de trànsit. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == |
Revisió de 18:38 30 abr 2015
Louis Couturat (17 de giner de 1868 - 3 d'agost de 1914) fon un filòsof, llògic, llingüista i matemàtic francés.
Va estudiar filosofia i matemàtiques en l'Escola Normal Superior i va ser despuix professor en l'Universitat de Tolosa i en el Colegie de França. En França fon un dels precursors de la llògica simbòlica, que havia escomençat a difondre's poc abans de la Primera Guerra Mundial gràcies a la llabor de Charles Peirce, Giuseppe Peano i especialment de Principia Mathematica, d'Alfred North Whitehead i Bertrand Russell, este últim amic personal de Couturat. Va concebre la llògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant aixina la corrent nomenada llogicisme. En este aspecte, es va opondre a Henri Poincaré, qui va anticipar a la seua volta l'intuïcionisme de Brouwer. Couturat contribuí al desenroll del llenguage artificial ido, una variant de l'esperanto. Va morir en un accident de trànsit.
Bibliografia
- 1896 De Platonicis mythis Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.
- 1896. De l'Infini mathématique, Georg Olms.
- 1901. La Logique de Leibniz, Georg Olms. Donald Rutherford's English translation in progress. **1903. Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz, Georg Olms.
- 1903. Histoire de la langue universelle. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms. **1905. Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant. Rupublished 1965, Georg Olms.
- 1905. L'Algèbre de la logique. Jourdain, P.E.B., trans., 1914. The Algebra of Logic. Open Court. Project Gutenberg.
- 1907. Les nouvelles langues internationales. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
- 1910. Étude sur la dérivation dans la langue internationales. Paris: Delagrave. 100 p.
- 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London. **1915. Dictionnari Français-Ido. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.
- 1983. L'oeuvre de Louis Couturat. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.
- Ivor Grattan-Guinness, 2000. The Search for Mathematical Roots 1870-1940. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.