Diferència entre les revisions de "Muladí"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà. | * Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà. | ||
* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana. | * Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana. | ||
| − | * Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans | + | * Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref> |
Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]]. | Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]]. | ||
Revisió de 18:33 30 abr 2015
La paraula muladí pot designar a tres grups socials presents en la Península Ibèrica durant l'Edat Mija:
- Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'islam i vivia entre musulmans. Se diferenciava del mossàrap que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.
- Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.
- Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans despuix de la formació de Al Àndalus.[1]
Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de Umar bet Hafs bet Xafar. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en Ronda i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de Andalusia i es va convertir al cristianisme l'any 899 instalant un bisbe cristià en Bobastro.
Etimologia
Segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, procedix de l'àrap hispànic muwalladín (pl. *muwállad), i este de l'àrap clàssic muwallad, que significa "engendrat de mare no àrap".[2]
El terme muladí, també present en la llengua portuguesa, s'ha considerat com un dels possibles orígens etimològics de la paraula mulat, que designa una persona en antepassats mixts entre europeus i atres races.
Muwallad procedix de l'arrel WaLaD translliterat: “waw, Lam, Dal”). Walad significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. Muwallad es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme muwalladin s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.[3]
Referències =
- ↑ Ferrera Cuesta, Carlos (2005). Diccionari d'Història d'Espanya. Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7
- ↑ Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.<<muladí>>
- ↑ Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Muladí de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.