Diferència entre les revisions de "Serp"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
| llegenda_mapa = | | llegenda_mapa = | ||
}} | }} | ||
| − | Les '''serps''' o ofidis ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]]. | + | Les '''serps''' (''''serpents''') o '''ofidis''' ('''Ophidia''') són un [[suborde]] de [[reptil|reptils]] [[diàpsit|diàpsits]] pertanyents l'[[orde (biologia)|orde]] [[Squamata]], [[superorde]] dels [[Lepidosauris]], caracterisat per l'absència de [[pota|potes]] (la [[pitó]] manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo [[Cretàceu]]. |
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció. | Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les [[cobra|cobres]] i les [[víbora|víbores]], que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les [[boa|boes]] i [[pitó|pitons]], maten a ses preses per constricció. | ||
Revisió de 20:45 21 abr 2015
| Serp | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Sauropsida | ||
| Orde | Ophidia* La serp és un subordre | ||
| Distribució | |||
| |||
Les serps ('serpents) o ofidis (Ophidia) són un suborde de reptils diàpsits pertanyents l'orde Squamata, superorde dels Lepidosauris, caracterisat per l'absència de potes (la pitó manté diminutes extremitats fruït del seu procés evolutiu) i lo cos molt allargat. S'originaren en el periodo Cretàceu.
Les serps se caracterisen per l'absència d'extremitats i cos allargat. Algunes poseixen mosegadures verinosses, com les cobres i les víbores, que utilisen per a matar a les seues preses adés d'ingerir-les. Atres serps, com les boes i pitons, maten a ses preses per constricció.
Se reconeixen més de 450 gèneros i de 3460 espècies. Se creu que les serps deriven d'algun tipo de fardacho, pero els detalls concrets del seu orige no estan clars.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ Serpiente de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serp.- Wikispecies té un artícul sobre Serp.