Diferència entre les revisions de "José Iturbi"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|José Iturbi fotografiat per [[Carl Van Vechten, 1933]] '''José Iturbi Báguena''' (Valéncia, 28 de novembre de 18...») |
(Sense diferències)
|
Revisió de 14:33 25 març 2015
José Iturbi Báguena (Valéncia, 28 de novembre de 1895 — Los Angeles, 28 de juny de 1980) fon un pianiste, compositor i director d'orquestra valencià.
Biografia
Naixcut en València, d'ascendents vascs per part de son pare, Iturbi estudià en Valéncia] a on a la tendra edat de 3 anys ya demostrà els seus dots musicals, per a continuar la seua formació musical fon becat en el conservatori de París, gràcies a la Diputació de Valencia, al mateix temps també va realisar estudis de tècnica i interpretació en Wanda Landowska. En 1911, escomençà la seua carrera com a pianiste, de manera accidental durant dos concerts en Bilbao. Les seues gires al voltant del món escomençaren al voltant de 1912, foren un gran èxit. Va destacar com a intèrpret de francès, aixina com de música espanyola. El seu debut en Amèrica fon en la ciutat de Nova York en 1929. Va fer la seua primera aparició com a director d'orquesta en la Ciutat de Mèxic en 1933 quan fon presentat per Don Ernesto de Quesada al Concerts Daniel. També fon director de l'Orquestra Filharmònica de Rochester en Nova York de 1936 a 1944. També dirigí l'Orquestra Sinfònica de Valéncia per molts anys. A sovint apareixia en concerts en la seua germana, Amparo Iturbi, que fon també una reconeguda pianista.
El 24 de juny de 1949 tornà a València per a rebre un homenage dels músics i de l'Ajuntament de Valencia, entre atres guardonats, per la seua dedicació i entrega a l'Orquesta Municipal de Valencia, li otorguen el càrrec de director honorífic perpetu de la formació. Ademés, en 1950, va conseguir que l'Orquesta Municipal de Valencia anara de gira a l'estranger, conseguint ser la primera orquestra de l'estat que actuara fóra de l'àmbit nacional. La colaboració del mestre fon decisiva per a la confirmació d'esta agrupació com una de les més importants orquestes sinfòniques del panorama musical nacional i internacional.
Pianista
Iturbi adquirí celebritat com a intèrpret de música llaugera i brillant, mentres que la seua faceta com a intèrpret clàssic no deixà tanta impressió. No obstant això, va asovintejar el repertori pianístic clàssic –Beethoven, Mozart, Liszt, Chopin, Brahms, Schumann o Mendelssohn– aixina com el repertori francès i espanyol –Isaac Albéniz, Enric Granados i Manuel de Falla. Va fer aparicions com a actor-intèrpret en diverses películes musicals dels anys 1940, escomençant en el film de 1943 Thousands Cheer, per a la MGM. Habitualment fea de si mateix. Posteriorment aparegué en Lleveu àncores!, també de la MGM, en Gene Kelly i Frank Sinatra, i en atres películes de la mateixa companyia. En la película biogràfica sobre Chopin, A Song to Remember, es van amprar interpretacions d'Iturbi en les escenes en què Cornel Wilde, com a Chopin, tocava el piano.
A pesar de tot i que estes películes el van fer molt popular, este exhibicionisme a l'estil de Hollywood va fer que molts melòmans tendiren a subestimar-lo com a intèrpret seri.
A sovint va aparèixer en concert en companyia de la seua germana, Amparo Iturbi, també una reputada pianista, i del violiniste argentí Carlos Pessina.
És autor de l'escomençament per a piano a dos mans de la Rapsody in Blue, de George Gershwin.
Vida personal
Es casà en Maria Giner de los Santos, en 1916 que faltà en 1928, varen tindre una filla, Maria. La seua companyera per molts anys fon Marion Seabury, la seua secretària, que va sobreviure a Iturbi i va crear la Fundació Josep Iturbi després de la seua mort.
Maria es va casar en Stephan Hero, un violiniste que havia segut un dels protegits de son pare. En 1936 varen tindre dos filles, Maria Antonia i Maria Teresa, abans de la separació, en l'any 1939. A l'edat dels 28 anys, la filla d'Iturbi es va suïcidar.
En divorciar-se, Maria Hero, va obtindre la custòdia de les seues filles, en 1941, al seu exmarit li pertocà tindre-les tres mesos a l'any només. Iturbi en 1943 va recorrer la custòdia de les netes. Hero es fugà en elles en 1947 mentres Iturbi estava de gira per Europa.
Després d'una batalla judicial, Iturbi i el seu exgendre resolen en última instància les seues diferències, i les chiquetes es queden en son pare.
Josep Iturbi continua en les seues actuacions públiques en huitanta anys complits. Finalment ordenat pels seus meges es prengué un any sabàtic en març de 1980. Faltà als cinc dies de ser ingressat en l'Hospital Cedars-Sinai per problemes de cor, el 28 de juny de 1980.
Iturbi i la seua terra
La ciutat de València va voler subrallar la seua vinculació en la ciutat posant-li el seu nom al conservatori de la ciutat. També en Valencia es celebra en caràcter bianual un certamen internacional de piano. Iturbi no deixà d'estar en contacte en la seua terra, ya que estigué passant llargues temporades en la finca que tenia en Borriana, en la zona de Santa Bàrbara, a la vora del riu Millars, coneguda popularment com la finca de "La cotorra". Solia acodir acompanyat de Marion Seabury, a on passaven algunes de les seues vacacions. La ciutat de Borriana també vullgué destacar els seus vinculs en la ciutat posant-li el seu nom a un dels coleges de la ciutat, i també a una de les seues places més cèntriques. Ademés, ajudà a la ciutat i als pobles afetats per la riuada de l'any 1957, organisant en diverses ciutats de la geografia espanyola concerts per ajudar als afectats.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Iturbi.- Error en el títul o la url.«».
- www.biografiasyvidas.com