Rudyard Kipling

Rudyard Kipling

Naiximent	30 de decembre de 1865 Bombai
Mort	18 de giner de 1946 (als 80 anys) Londres
Activitat	Escritor i poeta
Nacionalitat	Britànic
Obres principals	The Jungle Book, Just So Stories, Kim
Premis	Premi Nobel de Lliteratura (1907)

Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 30 de decembre de 1865-Londres, 18 de giner de 1936) fon un escritor i poeta britànic naixcut en l'Índia. Autor de relats, contes infantils, noveliste i poeta. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del imperialisme occidental, aixina com pels seus contes infantils.

Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats The Jungle Book (El llibre de la selva, 1894), la novela d'espionage Kim (1901), el relat curt The Man Who Would Be King (L'home que pogué ser rei, 1888), publicat originalment en el volum The Phantom Rickshaw, o els poemes Gunga Din (1892) i If— (Si..., 1895). Ademés varies de les seues obres han segut portades al cine.

En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia Poet Laureat en 1895 (poeta llorejat), l'Orde de Mèrit del Regne Unit i el títul de sir de la Order of the British Empire (Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el Premi Nobel de Lliteratura de 1907, el primer escritor britànic en rebre este guardó, i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.

Vida

Infància de Kipling

Cerro Malabar. Vista de Bombai en la década de 1860

Rudyard Kipling naixqué el 30 de decembre de 1865 en la ciutat de Bombai, en l'Índia (colònia britànica en aquell temps), fill d'Alice Kipling i John Lockwood Kipling. Sa mare era una dona vivaç, i son pare, un oficial de l'eixercit britànic, ademés de expert escultor i canterer, i ensenyà escultura arquitectònica en la recent fundada Escola Jejeebhoy d'Art i Industria en Bombai. La parella havia viajat a l'Índia a començaments de 1865, s'havien conegut dos anys abans en el Llac Rudyard en Staffordshire, Anglaterra. El lloc a on Rudyard naixqué està en peu, sobre el campus de l'institut Sir J.J. Institute of Applied Art, aquella casa actualment és la residencia del decà.

Mapa en les localisacions de Kipling en l'Índia

Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com Lorne Lodge en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en Southsea (Portsmouth), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia Alguna cosa de mi mateix, publicat després de la seua mort en 1937. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de nadal en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste Edward Burne-Jones, en sa casa «The Grange» en Fulham, Londres, que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de 1877, Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.

En 1878, ingressà en l'United Service College, una escola de Devonshire, creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, La llum que s'apaga (1891). Cap a el final de la seua estancia en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una beca en Oxford, i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis; per tant son pare li conseguí un ofici en Lahore (en l'actual Pakistan) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore i guardia del Museu de Lahore. Kipling fon assistent editor d'un menut periòdic local, La Gasseta Civil i Militar. Se dirigí cap a l'Índia el 2 de setembre de 1882 i aplegà a Bombai el 20 d'octubre del mateix any.

Acostament a la lliteratura

La Gasseta Civil i Militar en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en Nadal i Pasqua. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En 1886, publicà la seua primera colecció de versos, Cantineles departamentals. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara menuts contes, que serien inclosos en el periòdic.

Primera edició: Contes dels tossals, 1888

Mentres tant, en l'estiu de 1883, per primera volta Kipling visità Simla (actual Shimla). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un fresc en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de 1885 fins 1888; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la Gasseta.

De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la Gasseta entre novembre de 1886 i el juny de 1887. Una part important d'eixes històries foren incloses en Contes dels tossals, la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en Calcuta en giner de 1888, un mes després de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la Gasseta, pero més important: El Pioner, en Allahabad, en les Provincies Unides. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: Tres soldats, L'història de Gadbys, En blanc i negre, Baix el Deodar, El fantasma Jinrikisha, i Wee Willie Winkie, en un total de 41 contes. Ademés, com corresponsal de El Pioner en la regió occidental de Rajputana, escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en Letters of Marque i publicats en D'un mar a atre.

Portada de Tres soldats

A principis de 1889, El Pioner rellevà a Kipling del seu càrrec per un conflicte. Per la seua part, Kipling havia estat pensant cada volta més en el seu futur; vengué els drets dels seus sis volums d'històries en £200, i Contes dels tossals en £50; ademés, rebé sis mesos de sou de El Pioner. Decidí utilisar este diners per a tornar a Londres, el centre de l'univers lliterari en l'Imperi Britànic.

El 9 de març de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a San Francisco via Yangon, Singapur, Hong Kong i Japó. Viajà als Estats Units escrivint artículs per a El Pioner, que també foren arreplegats en D'un mar a atre. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en 1890 era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.

Escomençà el seu viage per Amèrica en San Francisco, en acabar fon al nort de Portland (Oregon), també estigué en Seattle, Washington; tornà a Estats Units i visità el Parc nacional de Yellowstone; baixà a Salt Lake City, després cap a l'est a Omaha, Nebraska i Chicago, Illinois; després se quedà un temps en Iindian Village, en el riu Monongahela; i finalment fon a Elmira, en Nova York, a on trobà a Mark Twain, en acabar lo qual creuà el Atlàntic per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a Liverpool en octubre de 1889. Després d'aixo, debutà en el mon lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.

Carrera com escritor

Londres

Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela La llum que s'apaga; i també coneixqué a Wolcott Balestier, un escritor i editor estadounidenc, qui colaborà en la novela Naulahka. En 1891, per consell dels seus doctors, Kipling mamprengué atre viage per mar a Suràfrica, Austràlia, Nova Zelanda i l'índia. No obstant, pospongué els seus proyectes per a poder passar el nadal en la seua família en l'Índia, pero quan s'enterà de la mort repentina del seu amic Balestier degut a les febres tifoidees, decidí tornar immediatament a Londres. Abans del seu viage, avisà per telegrama a la germana de Wolcott, Caroline. Mentres tant, a finals de 1891, se publicà la seua colecció de contes dels Britànics en l'Índia, Life's Handicap.

Matrimoni i lluna de mel

El 18 de giner de 1892, a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els RECIÉN casats planejaren la seua lluna de mel, en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de Brattleboro, (Vermont) i Japó. No obstant, quan la parella aplegà a Yokohama, Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una menuda casa de camp prop de Brattleboro per dèu dólars al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.

Estats Units

Localisacions de Kipling en Estats Units

En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el 29 de decembre de 1892 —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on El llibre de la selva veu el seu primer dia.

En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu acres en una costera rocosa sobre el riu Connecticut, a on construïren la seua propia casa. Kipling cridà a la casa Naulakha en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.

Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els Llibres de la selva, també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: Els dies de treball, i una novela cridada Capitans intrepits (1897). Les seues creacions poètiques foren Set mars i les Balades del barracó, ademés de Mandalay i Gunda Din. Gojà escrivint els dos Llibres de la selva —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.

En febrer de 1896, naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.

En eixe mateix any s'inicià una batalla llegal en Beatty Balestier (germà de Carrie), per la parcela que tenia Kipling i que li havia segut comprada a Beatty; este alegava que hagué irregularitats en la compra. Esta disputa termina en els tribunals, els quals li donen la raó a Kipling. En maig de 1896, Beatty, embriagat, amenaçà fisicament a Kipling en el carrer. L'incident conduí a la detenció de Beatty, pero la privacitat de Kipling ya havia segut destruïda per complet, per lo que decidí marchar-se d'aquell lloc. En juliol de 1896 embalà afanyadament les seues pertinences i abandonà Estats Units.

L'imperi

Portada de El llibre de la selva

De regrés a Anglaterra, en setembre d'eixe any, Kipling s'establí en la ciutat de Torquay en la costa de Devon. En esta etapa de la seua vida ya era un home famós, i en els dos o tres anys anteriors havia estat fent cada volta més declaracions polítiques en els seus escrits. També havia començat a treballar en dos poemes, Recessional en 1897, i la seua obra La càrrega de l'home blanc (1899) que crearia gran controvèrsia al publicar-se; sent considerada propaganda a favor del imperialisme i de l'Imperi britànic. A l'any següent, la família se traslladà a Rottingdean, Sussex, a on naixqué el seu primer fill varó, John Kipling.

Kipling fon un prolífic escritor —mai fon fàcil catalogar el seu treball—. Durant la seua estància en Torquay, també escrigué Stalky i Co., una colecció d'històries en les que relata les seues experiències colegials. Segons la seua família, Kipling gojava llegint en veu alta les històries de Stalky i Co. i ell mateix se ria a riallades de les seues propies bromes.

Obres

Les obres més importants de Rudyard Kipling son:

Cuartet	1884	Poema
Cantineles departamentals	1886	Poema satíric
Contes dels tossals	1888	Conte
Soldiers Three, The Story of the Gadsbys, In Black and White	1888	Contes
Under the Deodars, The Phantom Rickshaw, Wee Willie Winkie	1888	Contes
D'un mar a atre	1889	Artícul
Naulahka	1891	Novela
Life's Handicap	1891	Històries curtes
La llum que s'apaga	1891	Novela
Mandalay	1892	Poema
Gunga Din	1892	Poema
Moltes invencions	1893	Conte
El llibre de la selva	1894	Conte de ficció
El segon llibre de la selva	1895	Conte de ficció
Captains Courageous	1896	Novela
El treball diari	1898	Conte
A Fleet in Being	1898	Colecció militar
De mar a mar	1899	Carta de viage
La càrrega de l'homre blanc	1899	Poema
Stalky & Cía.	1899	Cuentos
Kim	1901	Novela d'espionage
Just So Stories for Little Children	1902	Contes
Els ancians	1902
Traffics and Discoveries	1904	Conte
Puck of Pook's Hill	1906	Conte
Canció de la patrulla	1908
Acció i reacció	1909	Conte
Recorts i contes	1910	Conte
Songs from Books	1912	Poemes
Sea Warfare	1916	Colecció militar
Una diversitat de criatures	1917	Conte
Històries de terra i mar per a scout i guies	1923	Conte
La Guardia Irlandesa en la Gran Guerra	1923	Colecció militar
Deutes i crèdits	1926	Conte
El llibre de les paraules	1928	Autobiografia
Thy Servant a Dog	1930	Conte
Limits and Renewals	1932	Conte
Alguna cosa de mi mateix (Obra pòstuma)	1937	Autobiografia

Enllaços externs

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rudyard Kipling

Predecessor: Giosuè Carducci

Premi Nobel de Lliteratura 1907

Successor: Rudolf Christoph Eucken